Diferència entre les revisions de "Cartagenerisme"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
Llínea 2: Llínea 2:
 
El '''cartagenerisme''' és un moviment popular de [[Cartagena]] que pretén la creació d'un territori autònom nou centrat a la ciutat i la seua comarca (el [[Campo de Cartagena]]), incloent el Mar Menor.
 
El '''cartagenerisme''' és un moviment popular de [[Cartagena]] que pretén la creació d'un territori autònom nou centrat a la ciutat i la seua comarca (el [[Campo de Cartagena]]), incloent el Mar Menor.
  
Existixen diferències entre els "provincialistes" i els "regionalistes". Uns volen la creació d'una nova província dins de la Regió de Múrcia, si be refundant-la en el nom de "Región del Sureste", mentres els atres volen la segregació total per crear una regió diferent de la Regió de Múrcia.
+
Existixen diferències entre els "provincialistes" i els "regionalistes". Uns volen la creació d'una nova província dins de la Regió de Múrcia, si be refundant-la en el nom de "Región del Sureste", mentres els atres volen la segregació total per crear una regió diferent de la [[Regió de Múrcia]].
  
El cartagenerisme tingue el seu moment àlgid als anys setanta i huitanta del segle XX, en la crisis industrial que va patir la ciutat de Cartagena i les ciutats de la rodalia, com ara La Unión. Un sector de la ciutat trimilenària es va opondre radicalment a prendre part de llavors futurible Regió de Múrcia. Finalment, es va constituir la comunitat autònoma uniprovincial en la seu del govern a la ciutat de Múrcia i la del parlament a Cartagena, per tal d'acontentar els separatistes. Tot i així, encara hui hi ha mobilisacions populars per demanar la provincialitat de Cartagena dins de la Regió de Múrcia; també, en menor mesura, per demanar-ne simplement la independència. Entre els partits polítics que defenen la biprovincialitat destaquen "Partido Cantonal", "Movimiento Ciudadano de Cartagena" i la plataforma "2es+".
+
El cartagenerisme tingué el seu moment àlgit als anys setanta i huitanta del [[sigle XX]], en la crisis industrial que va patir la ciutat de [[Cartagena]] i les ciutats de la rodalia, com ara La Unión. Un sector de la ciutat trimilenària es va opondre radicalment a prendre part de llavors futurible Regió de Múrcia. Finalment, es va constituir la comunitat autònoma uniprovincial en la seu del govern a la ciutat de Múrcia i la del parlament a Cartagena, per tal d'acontentar els separatistes. Encara hui en dia hi ha movilisacions populars per demanar la provincialitat de Cartagena dins de la Regió de Múrcia; també, en menor mesura, per demanar-ne simplement la independència. Entre els partits polítics que defenen la biprovincialitat destaquen "Partido Cantonal", "Movimiento Ciudadano de Cartagena" i la plataforma "2es+".
  
El naiximent del [[Partido Federal Murciano]] i l'esclat de la [[Revolució Cantonal]], que va propiciar la independència del Cantó de Cartagena (oficialment, "Cantón Murciano"), el 1873, en la ciutat de Cartagena com a capital, es consideren l'inici del [[nacionalisme murcià]] pero, en realitat, també són el punt de partença del Cartagenerisme.
+
El naiximent del [[Partido Federal Murciano]] i l'esclat de la [[Revolució Cantonal]], que va propiciar la independència del Cantó de Cartagena (oficialment, "Cantón Murciano"), en l'any [[1873]], en la ciutat de Cartagena com a capital, es consideren l'inici del [[nacionalisme murcià]] pero, en realitat, també són el punt de partença del Cartagenerisme.
  
 
[[Categoria:Història de Cartagena]]
 
[[Categoria:Història de Cartagena]]
 
[[Categoria:Política de Cartagena]]
 
[[Categoria:Política de Cartagena]]
 
[[Categoria:Regionalisme en Espanya]]
 
[[Categoria:Regionalisme en Espanya]]

Revisió de 09:44 6 oct 2016

Extensió d'una hipotètica província de Cartagena dins de la Regió de Múrcia, en els municipis de Cartagena, Fuente Álamo, Los Alcázares, La Unión, Mazarrón, Torre-Pacheco, San Javier i San Pedro del Pinatar, aixina com la pedania murciana de Lobosillo.

El cartagenerisme és un moviment popular de Cartagena que pretén la creació d'un territori autònom nou centrat a la ciutat i la seua comarca (el Campo de Cartagena), incloent el Mar Menor.

Existixen diferències entre els "provincialistes" i els "regionalistes". Uns volen la creació d'una nova província dins de la Regió de Múrcia, si be refundant-la en el nom de "Región del Sureste", mentres els atres volen la segregació total per crear una regió diferent de la Regió de Múrcia.

El cartagenerisme tingué el seu moment àlgit als anys setanta i huitanta del sigle XX, en la crisis industrial que va patir la ciutat de Cartagena i les ciutats de la rodalia, com ara La Unión. Un sector de la ciutat trimilenària es va opondre radicalment a prendre part de llavors futurible Regió de Múrcia. Finalment, es va constituir la comunitat autònoma uniprovincial en la seu del govern a la ciutat de Múrcia i la del parlament a Cartagena, per tal d'acontentar els separatistes. Encara hui en dia hi ha movilisacions populars per demanar la provincialitat de Cartagena dins de la Regió de Múrcia; també, en menor mesura, per demanar-ne simplement la independència. Entre els partits polítics que defenen la biprovincialitat destaquen "Partido Cantonal", "Movimiento Ciudadano de Cartagena" i la plataforma "2es+".

El naiximent del Partido Federal Murciano i l'esclat de la Revolució Cantonal, que va propiciar la independència del Cantó de Cartagena (oficialment, "Cantón Murciano"), en l'any 1873, en la ciutat de Cartagena com a capital, es consideren l'inici del nacionalisme murcià pero, en realitat, també són el punt de partença del Cartagenerisme.