Diferència entre les revisions de "Institució Lliure d'Ensenyança"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|Anuncie de la Junta Directiva de la *ILE per al curs 1889-1890. La '''Institució Lliure d'Ensenyanç...») |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Archiu:Institución Libre de Enseñanza 1889.JPG|thumb|Anuncie de la Junta Directiva de la | + | [[Archiu:Institución Libre de Enseñanza 1889.JPG|thumb|Anuncie de la Junta Directiva de la ILE per al curs 1889-1890.]] |
La '''Institució Lliure d'Ensenyança''' o '''ILE''' fon un proyecte pedagògic que es va desenrollar en [[Espanya]] durant mig sigle (1876-1936), inspirat en la filosofia ''[[Karl Christian Friedrich Krause|krausista]]'' introduïda en la [[Universitat Central de Madrit]] per [[Julián Sanz del Riu]], i que va tindre una important repercussió en la vida intelectual de la nació espanyola, per a la que va eixercitar una llabor fonamental de renovació. | La '''Institució Lliure d'Ensenyança''' o '''ILE''' fon un proyecte pedagògic que es va desenrollar en [[Espanya]] durant mig sigle (1876-1936), inspirat en la filosofia ''[[Karl Christian Friedrich Krause|krausista]]'' introduïda en la [[Universitat Central de Madrit]] per [[Julián Sanz del Riu]], i que va tindre una important repercussió en la vida intelectual de la nació espanyola, per a la que va eixercitar una llabor fonamental de renovació. | ||
Revisió de 08:42 4 oct 2016
La Institució Lliure d'Ensenyança o ILE fon un proyecte pedagògic que es va desenrollar en Espanya durant mig sigle (1876-1936), inspirat en la filosofia krausista introduïda en la Universitat Central de Madrit per Julián Sanz del Riu, i que va tindre una important repercussió en la vida intelectual de la nació espanyola, per a la que va eixercitar una llabor fonamental de renovació.
En 1876, Laureano Figuerola, primer president de l'Institució, va inaugurar la Associació de l'Institució Lliure d'Ensenyança i junt en un grup de catedràtics (Francisco Giner dels Rius, Gumersindo de Azcárate, Teodoro Sainz Rueda i Nicolás Salmerón, entre uns atres) separats de la Universitat Central de Madrit per defendre la llibertat de càtedra i negar-se a ajustar les seues ensenyances a qualsevol dogma oficial en matèria religiosa, política o moral, varen tindre que proseguir la seua llabor educativa al marge de l'Estat creant un establiment educatiu privat llaic (*ILE), que va començar en primer lloc per l'ensenyança universitària i despuix es va estendre a l'educació primària i secundària.
Varen recolzar i varen secundar el proyecte intelectuals de la talla de: Joaquín Costa, Leopoldo Ales (Clarín), José Ortega i Gasset, Gregorio Marañón, Ramón Menéndez Pidal, Antonio Machado, Joaquín Sorolla, Augusto González de Linares, Santiago Ramón y Cajal o Federico Rubio, entre atres personalitats compromeses en la renovació educativa, cultural i social.