Diferència entre les revisions de "Nicolau Primitiu"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Nicolau Primitiu Gómez i Serrano''' (Sueca, 1877 - Valéncia, 1971). Escritor, editor i bibliòfil. Nicolau Primitiu, va ser un gran protector del...») |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Nicolau Primitiu Gómez i Serrano''' ([[Sueca]], 1877 - [[Valéncia]], 1971). Escritor, editor i bibliòfil. | + | '''Nicolau Primitiu Gómez i Serrano''' ([[Sueca]], 10 de setembre de [[1877]] - [[Valéncia]], 11 de novembre de [[1971]]). Escritor, editor i bibliòfil. |
Nicolau Primitiu, va ser un gran protector del valencianisme baix el règim [[Franquisme|franquiste]], en el que la [[llengua valenciana]] estigué desfavorida. | Nicolau Primitiu, va ser un gran protector del valencianisme baix el règim [[Franquisme|franquiste]], en el que la [[llengua valenciana]] estigué desfavorida. | ||
| + | |||
| + | == Biografia == | ||
Va ser president de l'entitat valenciana [[Lo Rat Penat]], des de [[1932]] fins a [[1935]]. També fon decà del [[Centre de Cultura Valenciana]], a on dirigí la secció de prehistòria i creà la de filologia i toponímia. També fon president de ''Proa'' en l'any 1935, entitat promotora de la cultura valenciana. | Va ser president de l'entitat valenciana [[Lo Rat Penat]], des de [[1932]] fins a [[1935]]. També fon decà del [[Centre de Cultura Valenciana]], a on dirigí la secció de prehistòria i creà la de filologia i toponímia. També fon president de ''Proa'' en l'any 1935, entitat promotora de la cultura valenciana. | ||
| − | Des de 1932 va defendre, sense èxit, la denominació de "bacavés", unió silàbica de, 'Ba - Balears', 'Ca - Catalunya', 'Vés - Valves (Valéncia)' , per a denominar a les llengües, Balear-Catalana-Valenciana en conjunt, o siga fon una forma de buscar un nom genèric per a comprendre totes les llengúes neollatines que es parlen en la [[Península ibèrica|península ibèrica]], i "Bacàvia" és el nom que li va donar a les terres a on es parlava dita llengua. Pero no obtingué èxit en el seu empenyorament. | + | == Bacavés == |
| + | |||
| + | Des de 1932 va defendre, sense èxit, la denominació de "bacavés", unió silàbica de, 'Ba - Balears', 'Ca - Catalunya', 'Vés - Valves (Valéncia)' , per a denominar a les llengües, Balear-Catalana-Valenciana en conjunt, o siga fon una forma de buscar un nom genèric per a comprendre totes les llengúes neollatines que es parlen en la [[Península ibèrica|península ibèrica]], i "Bacàvia" és el nom que li va donar a les terres a on es parlava dita llengua. Pero no obtingué èxit en el seu empenyorament. Per a promoure la seua proposta va escriure una série d'artículs en el diari ''Las Provincias'' i l'opúscul titulat ''Una llengua sense nom''. | ||
| + | |||
| + | == Trayectòria professional == | ||
En [[1955]] creà l'editorial ''Sicània'', que fon la plataforma de llançament dels escritors valencias en l'edició de més de cinquanta títuls. També creà la revista del mateix nom. | En [[1955]] creà l'editorial ''Sicània'', que fon la plataforma de llançament dels escritors valencias en l'edició de més de cinquanta títuls. També creà la revista del mateix nom. | ||
| Llínea 12: | Llínea 18: | ||
Tot este llegat fon donat, a la seua mort, per la seua viuda, N'Antonia Senent Ibáñez, la qual inicià el tràmit de donació per a la creació d'una Biblioteca Nacional Valenciana, germen de l'actual ''Bivaldi'', el qual fon firmat i finalisat pels seus descendents, fills i nets en febrer de [[1979]]. D'esta forma i definitivament, naixqué l'actual [[Biblioteca Valenciana]]. Tota la seua herència intelectual pot hui ser consultada pel públic en la [[ciutat de Valéncia]]. | Tot este llegat fon donat, a la seua mort, per la seua viuda, N'Antonia Senent Ibáñez, la qual inicià el tràmit de donació per a la creació d'una Biblioteca Nacional Valenciana, germen de l'actual ''Bivaldi'', el qual fon firmat i finalisat pels seus descendents, fills i nets en febrer de [[1979]]. D'esta forma i definitivament, naixqué l'actual [[Biblioteca Valenciana]]. Tota la seua herència intelectual pot hui ser consultada pel públic en la [[ciutat de Valéncia]]. | ||
| + | |||
| + | == Obres == | ||
| + | |||
| + | La majoria de la seua obra està escrita en valencià, sent estes algunes de les seues obres. | ||
| + | |||
| + | * Contribucio a l'estudi de la molineria valenciana migeval. Esta obra fon presentada al III Congrés d'Història de la Corona d'Aragó, celebrat en 1923. En este treball se superponen els coneiximents tècnics i professionals en l'investigació històrica. | ||
| + | * La llengua valenciana en l'escola. El contingut d'esta obra anima als educadors a usar i promoure la llengua autòctona. | ||
| + | * Una llengua sense nom. | ||
| + | * El bilingüisme valencià, editat en 1936 en una tirada de 500 eixemplars. | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | |||
| + | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Nicolau_Primitiu_G%C3%B3mez_Serrano Nicolau Primitiu en Wikipedia] | ||
Revisió de 12:14 24 set 2016
Nicolau Primitiu Gómez i Serrano (Sueca, 10 de setembre de 1877 - Valéncia, 11 de novembre de 1971). Escritor, editor i bibliòfil.
Nicolau Primitiu, va ser un gran protector del valencianisme baix el règim franquiste, en el que la llengua valenciana estigué desfavorida.
Biografia
Va ser president de l'entitat valenciana Lo Rat Penat, des de 1932 fins a 1935. També fon decà del Centre de Cultura Valenciana, a on dirigí la secció de prehistòria i creà la de filologia i toponímia. També fon president de Proa en l'any 1935, entitat promotora de la cultura valenciana.
Bacavés
Des de 1932 va defendre, sense èxit, la denominació de "bacavés", unió silàbica de, 'Ba - Balears', 'Ca - Catalunya', 'Vés - Valves (Valéncia)' , per a denominar a les llengües, Balear-Catalana-Valenciana en conjunt, o siga fon una forma de buscar un nom genèric per a comprendre totes les llengúes neollatines que es parlen en la península ibèrica, i "Bacàvia" és el nom que li va donar a les terres a on es parlava dita llengua. Pero no obtingué èxit en el seu empenyorament. Per a promoure la seua proposta va escriure una série d'artículs en el diari Las Provincias i l'opúscul titulat Una llengua sense nom.
Trayectòria professional
En 1955 creà l'editorial Sicània, que fon la plataforma de llançament dels escritors valencias en l'edició de més de cinquanta títuls. També creà la revista del mateix nom.
La seua labor d'edició i la seua bona situació econòmica, li permitiren reunir una important biblioteca particular d'uns 40.000 volumns, especialiçada en obres d'autors valencians i de temàtica valenciana, especialment vinculat a la cultura i l'història. Entre totes les obres recopilades per ell destaquen les obres de referència i consulta, de qualsevol época. La seua impressionant colecció de llibres i un atre material escrit, comprenia totes les branques possibles, sent les ciències, les arts, i la llingüística les que acaparen el més alt percentage de tots. La colecció també inclou incunables, manuscrits, valiosíssimes edicions dels sigles XVI, XVII i XVIII, publicacions periòdiques, fulles soltes, i un impressionant conjunt d'obres valencianes dels sigles XIX i XX.
Tot este llegat fon donat, a la seua mort, per la seua viuda, N'Antonia Senent Ibáñez, la qual inicià el tràmit de donació per a la creació d'una Biblioteca Nacional Valenciana, germen de l'actual Bivaldi, el qual fon firmat i finalisat pels seus descendents, fills i nets en febrer de 1979. D'esta forma i definitivament, naixqué l'actual Biblioteca Valenciana. Tota la seua herència intelectual pot hui ser consultada pel públic en la ciutat de Valéncia.
Obres
La majoria de la seua obra està escrita en valencià, sent estes algunes de les seues obres.
- Contribucio a l'estudi de la molineria valenciana migeval. Esta obra fon presentada al III Congrés d'Història de la Corona d'Aragó, celebrat en 1923. En este treball se superponen els coneiximents tècnics i professionals en l'investigació històrica.
- La llengua valenciana en l'escola. El contingut d'esta obra anima als educadors a usar i promoure la llengua autòctona.
- Una llengua sense nom.
- El bilingüisme valencià, editat en 1936 en una tirada de 500 eixemplars.