Història d'Alemanya

Durant la major part de la seua història la nació que hui és Alemanya fon una agrupació d'estats en el marc del Primer Reich —conegut com a Sacre Imperi Romà Germànic— ramificat de la divisió de l'Imperi Carolingi constatat en el Tractat de Verdun en l'any 843, el qual fon fundat el 25 de decembre de 800 per Carlomagno i el qual va existir en diverses formes fins a ser dissolt en l'any 1806 com a conseqüència de les guerres Napoleòniques.

El terme "Dutsch" (alemà) data del sigle VIII i originalment fea referència a l'idioma parlat en la part oriental del Regne dels francs.

Sacre Imperi Romà Germànic (I Reich)

Artícul principal → Sacre Imperi Romà Germànic.

Sacre Imperi Romà Germànic cap a 1630. Sobre les fronteres dels Estats actuals.

L'imperi medieval es derivava d'una divisió del Imperi carolingi en 843, que va ser fundat per Carlomagno en 800 i va existir en diferents formes fins a 1806. El seu territori s'estenia des del riu Eder en el nort fins a la costa mediterrànea en el sur.

Martín Lutero (1483-1546) inicià la Reforma Protestant.

Baix el regnat de la Dinastia Saxona (919-1024), els ducats de Lorena, Saxonia, Franconia, Suabia, Turingia i Baviera es varen consolidar, i el Rei alemà fon coronat emperador del Sacre Imperi Romà Germànic d'estes regions en 962. Baix el regnat de la Dinastia salia (1024-1125), el Sacre Imperi Romà Germànic va absorbir el nort de Itàlia i Borgonya, encara que els emperadors varen perdre el poder a través de la Querella de les Investidures. Baix els emperadors Hohenstaufen (1138-1254), els príncips alemans varen aumentar la seua influència cap al sur i l'est en els territoris habitats pels eslaus. En el Nort alemà varen créixer ciutats pròsperes com les de la Lliga Hanseática.

L'edicte de la Bula d'Or de 1356 va ser la constitució bàsica de l'Imperi que durà fins a la seua dissolució. Es va codificar l'elecció de l'emperador per sèt príncips electors. A partir del sigle XV, els emperadors varen ser elegits casi exclusivament entre els provinents de la Casa de Habsburgo.

Confederació Germànica (1815-1866)

Despuix d'abdicar l'últim monarca del Sacre Imperi Romà Germànic, es va iniciar, en els antics Estats que ho componien, una dispar busca per crear un Estat nacional alemà unificat. La qüestió territorial es debatia entre la creació d'una «gran Alemània», que incloguera els territoris de llengua alemana austriacs o una «menuda Alemània», formada exclusivament per atres Estats. Ad este cas se sumava la qüestió institucional sobre el repartiment de poder entre el poble i la corona.

La qüestió es va plantejar de manera concreta despuix de la caiguda del Primer Imperi francés. Napoleón, el emperador dels francesos, va ser derrotat, pero el fet de terminar en la dominació estrangera no els va reportar als alemans una Alemània unida dins de la Confederació Germànica, implantada en 1815.

En març de 1848, la revolució va esclatar en Alemània. Convertir a Alemània en un Estat nacional i institucional suponia tindre que definir qué pertanyia a Alemània. El primer Parlament lliurement elegit en Frankfurt va descobrir que no era possible forçar l'establiment d'un Estat nacional pargermànic, en inclusió d'Àustria. Este fet va plantejar la solució de la «menuda Alemània», en la forma d'un imperi baix l'hegemonia del Regne de Prusia.

El parlament va exigir que, com a emperador alemà, el rei de Prusia tindria que renunciar al seu caràcter diví i concebre's a sí mateixa com a eixecutor de la voluntat del poble, exigència esta que el monarca va rebujar en 1849, impedint d'esta forma que es realisara l'unificació alemana.

En la década de 1860, el Canceller Otto von Bismarck va favorir en Prusia a l'eixecutiu contra el Parlament. La qüestió del poder polític extern es va resoldre en la Guerra de les Sèt Semanes en 1866, en el sentit de la «menuda Alemània».

Unificació alemana

L'història d'Alemània com a país s'inicia en 1871 en instaurar-se el Imperi alemà. En anterioritat, lo que coneixem com Alemània va ser una agrupació d'Estats en el marc del Sacre Imperi Romà Germànic, format a partir de la divisió en 843 del Imperi carolingi, fundat en l'any 800 per Carlemany. Este Imperi va existir en diverses formes fins a ser dissolt en 1806 com a conseqüència de les guerres Napoleòniques.

Durant el sigle XVIII s'inicia la transformació de Prusia en una potència europea. El llarc regnat de Federico II el Gran dona un gran impuls a la consolidació d'este regne, que es veu envolt en les guerres de Successió Austríaca i dels Sèt Anys. A partir de llavors Prusia disputaria a la Casa de Austria l'hegemonia de Alemània.

Federico II el Gran

Despuix de la Revolució francesa, els diferents Estats monàrquics de Europa creen aliances per a enfrontar l'amenaça que França representa per a l'estabilitat dels seus propis règims.

Els Estats alemans participen activament contra els eixèrcits de Napoleón I, qui despuix d'acumular importants victòries instaura la Confederació del Rin en 1806. Poc despuix l'emperador del Sacre Imperi abdica i dissol aixina efectivament l'imperi.

En el Congrés de Viena, despuix de la derrota definitiva de l'eixèrcit francés, es dissol la Confederació del Rin i es crea la Confederació Germànica. L'1 de giner de 1834 entra en vigor l'associació de aduanes, per mig de la qual es abolixen els aranzels entre alguns membres del nort de la confederació, baix hegemonia prussiana, la cridada Zollverein.

La Revolució de 1848 conduïx a la creació del primer Parlament alemà en Frankfurt, que elabora una primera constitució pero fracassa en l'unificació nacional, perque els monarques recuperen el control.

Una reforma de la constitució danesa i la disputa per Schleswig-Holstein causa la guerra coneguda com de els ducats (1864), i despuix la de les sèt semanes (1866), per les quals Prusia s'assegura l'hegemonia germànica.

L'Imperi alemà (II Reich)

L'Imperi alemà es funda el 18 de giner de 1871 despuix de la victòria de Prusia en la Guerra franc-prussiana, i es conseguix l'unificació dels diferents estats alemans entorn a Prusia, excloent a Àustria. Aixina Prusia es convertix en Alemània, baix el liderage del canceller Otto von Bismarck, qui serà el verdader artífex de l'unificació; possiblement un dels estadistes més importants del sigle XIX. S'inicia un periodo de gran desenroll nacional alemà en tots els camps: economia, política i milícia.

Des de llavors Alemània es transforma junt al Regne Unit en una de les dos grans potències mundials, sense ambicions colonials durant el govern de Bismarck.

A partir d'este punt i durant les següents dos décades s'establixen els cridats "sistemes bismarckians", que dominen la política europea. En el Congrés de Berlín de 1878 es reunixen els representants de varis Estats europeus baix la presidència de *Bismarck en el propòsit de reorganisar els Balcans despuix de la Guerra Rus-Turca de 1877–1878, aixina com per a equilibrar els interessos de Anglaterra, Rússia i Àustria-Hongria en la zona. Despuix, Bismarck convoca entre 1884 i 1885 la conferència de Berlín en la que les potències fixen les pautes per al repartiment colonial de Àfrica.

En la coronació de Guillermo II com Kàiser, s'inicia un enfrontament entre ell i Bismarck, el qual provoca la caiguda del canceller en 1890. L'emperador serà incapaç de continuar en les polítiques implantades per Bismarck, i Alemània es veu a poc a poc en l'incapacitat de mantindre l'equilibri europeu, que para llavors era més que mai la base de l'equilibri mundial.

En 1914 esclata la Primera Guerra Mundial que, en provocar la derrota d'Alemània en 1918, marca el fi de la dinastia Hohenzollern. Les nacions vencedores imponen el Tractat de Versalles.

Bibliografia

• The Cambridge Ancient History, vol. 12, p. 442. ISBN 0-521-30199-8.
• The Thirty-Years-War, Gerhard Rempel, Western New England College.
• The Thirty Years War (1618-48), Alan McFarlane, The Savage Wars of Peace: England, Japan and the Malthusian Trap (2003)
• Fulbrook, Mary: A Concise History of Germany, Cambridge University Press 1991, p. 97. ISBN 0-521-54071-2

Vínculs externs

• Mapes històrics