Canvis

== Característiques del brot epidèmic ==

== Característiques del brot epidèmic ==

L'apelatiu "negra" en qué els coetàneus nomenaren la [[malaltia]] prové del fet que els afectats presentaven taques fosques a la [[pell]] com a conseqüència d'[[hemorràgia|hemorràgies]] subcutànees.

L'apelatiu "negra" en qué els coetàneus nomenaren la [[malaltia]] prové del fet que els afectats presentaven taques fosques en la [[pell]] com a conseqüència d'[[hemorràgia|hemorràgies]] subcutànees.

La pesta està causada per la bactèria ''[[Yersinia pestis]]'', afecta els [[rosegadors]] en zones endèmiques i provocava les grans epidèmies quan conseguiria infectar les rates (''[[Rattus norvegicus]]'') de les aglomeracions humanes i els seus paràsits les puces, les quals actuaven com a principal vehícul de transmissió als humans.  

La pesta està causada per la bactèria ''[[Yersinia pestis]]'', afecta els [[rosegadors]] en zones endèmiques i provocava les grans epidèmies quan conseguiria infectar les [[rata|rates]] (''[[Rattus norvegicus]]'') de les aglomeracions humanes i els seus paràsits les puces, les quals actuaven com a principal vehícul de transmissió als humans.  

A l'[[edat mijana]] es pensaven que esta malaltia la portaven els gats i van començar a exterminar-los. La cosa va anar a pijor perqué els gats es menjaven les rates i en matar els gats, el número de rates aumentava i també el número d'afectats per la malaltia. La majoria d'investigadors atribuïxen la Pesta Negra a un brot de la forma bubònica de la malaltia, si be en l'actualitat alguns experts qüestionen el modi de transmissió de l'epidèmia. Així dons, tot i que originàriament el brot de pesta correspondria a la varietat bubònica, a mesura que esta es propagà donà lloc a l'aparició de les atres variants.

En l'[[edat mijana]] es pensaven que esta malaltia la portaven els [[gat|gats]] i varen començar a exterminar-los. La cosa va anar a pijor perqué els gats es menjaven les rates i al matar els gats, el número de rates aumentava i també el número d'afectats per la malaltia. La majoria d'investigadors atribuïxen la Pesta Negra a un brot de la forma bubònica de la malaltia, si be en l'actualitat alguns experts qüestionen el modi de transmissió de l'epidèmia. Així dons, tot i que originàriament el brot de pesta correspondria a la varietat bubònica, a mesura que esta es propagà donà lloc a l'aparició de les atres variants.

Durant els primers dies, i coincidint en el periodo d'[[incubació]] de la malaltia, la persona infectada no presentava cap sintomatologia. Passats uns dies, pero, la malaltia es manifestava en tota la seua virulència i la majoria de les víctimes morien en el termine de quatre a set dies.

Durant els primers dies, i coincidint en el periodo d'[[incubació]] de la malaltia, la persona infectada no presentava cap sintomatologia. Passats uns dies, pero, la malaltia es manifestava en tota la seua virulència i la majoria de les víctimes morien en el termine de quatre a set dies.

[[Archiu:Pestilence spreading 1347-1351 europe.png|thumb|300px|right|Mapa on s'observa la propagació de la Pesta Negra pel continent europeu a mijan segle XIV {{de}}]]

[[Archiu:Pestilence spreading 1347-1351 europe.png|thumb|300px|right|Mapa on s'observa la propagació de la Pesta Negra pel continent europeu a mijan segle XIV {{de}}]]

No és del tot clar l'orige del brot de [[pesta]] que afectà l'Europa del segle XIV. S'especula que hauria pogut originar-se al nort de l'[[Índia]], per be que la teoria més estesa situa els primers casos a les [[estepa (geografia)|estepes]] de l'[[Àsia]] central, des d'on els eixèrcits i els mercaders [[Mongòlia|mongols]] l'haurien transmés, en direcció est i oest, tot aprofitant la [[Ruta de la Seda]]. Així, seguint esta teoria, trobem els primers brots a la [[China]] durant la década de [[1330]], on sabem que la plaga afectà la província chinenca d'[[Hopei]] el [[1334]].  

No és del tot clar l'orige del brot de [[pesta]] que afectà l'Europa del [[segle XIV]]. S'especula que hauria pogut originar-se al nort de l'[[Índia]], per be que la teoria més estesa situa els primers casos a les [[estepa (geografia)|estepes]] de l'[[Àsia]] central, des d'on els eixèrcits i els mercaders [[Mongòlia|mongols]] l'haurien transmés, en direcció est i oest, tot aprofitant la [[Ruta de la Seda]]. Així, seguint esta teoria, trobem els primers brots a la [[China]] durant la década de [[1330]], on sabem que la plaga afectà la província chinenca d'[[Hopei]] el [[1334]].  

Ara be, l'entrada de l'epidèmia a terres europees cal buscar-la a la [[península de Crimea]] ([[Ucraïna]]). La [[República de Gènova]], una de les principals potències comercials d'aquell temps, havia establet una colònia a Kaffa (actual [[Feodòssia]]). Els eixèrcits mongols van sitiar la ciutat durant temps i se sap que un dels mètodos d'atac amprats consistia a llançar en [[catapulta|catapultes]] cadàvers infectats dins la ciutat. L'octubre de [[1347]], una flota de vaixells genovesos que fugien del sege de Kaffa arribà a la ciutat [[Sicília|siciliana]] de [[Messina]] en la majoria dels seus tripulants infectats o morts. A més a més, se supon que els vaixells portaven també rates i puces infectades.

Ara be, l'entrada de l'epidèmia en terres europees cal buscar-la a la [[península de Crimea]] ([[Ucraïna]]). La [[República de Gènova]], una de les principals potències comercials d'aquell temps, havia establet una colònia a Kaffa (actual [[Feodòssia]]). Els eixèrcits mongols van sitiar la ciutat durant temps i se sap que un dels mètodos d'atac amprats consistia a llançar en [[catapulta|catapultes]] cadàvers infectats dins la ciutat. L'octubre de [[1347]], una flota de vaixells genovesos que fugien del sege de Kaffa arribà a la ciutat [[Sicília|siciliana]] de [[Messina]] en la majoria dels seus tripulants infectats o morts. Ademés , se supon que els vaixells portaven també rates i puces infectades.

Des de Messina, la plaga saltà cap a Gènova i [[Venècia]] (entre [[1347]] i [[1348]]), i des d'Itàlia s'estengué en direcció nort-oest cap a tot el continent, arribant a la [[Península Ibèrica]], [[França]] i [[Gran Bretanya]] abans del [[juny]] de 1348. S'escampà llavors cap a [[Alemanya]] i els [[Escandinàvia|països escandinaus]] on arribà entre 1348 i [[1350]], i finalment a [[Rússia]] cap al [[1351]]. Tanmateix, algunes zones del continent no es van vore afectades per la plaga, com per eixemple [[Polònia]] o algunes zones de [[Bèlgica]] i els [[Països Baixos]].

Des de Messina, la plaga saltà cap a [[Gènova]] i [[Venècia]] (entre [[1347]] i [[1348]]), i des d'Itàlia s'estengué en direcció nort-oest cap a tot el continent, arribant a la [[Península Ibèrica]], [[França]] i [[Gran Bretanya]] abans del [[juny]] de 1348. S'escampà llavors cap a [[Alemanya]] i els [[Escandinàvia|països escandinaus]] on arribà entre 1348 i [[1350]], i finalment a [[Rússia]] cap al [[1351]]. Tanmateix, algunes zones del continent no es van vore afectades per la plaga, com per eixemple [[Polònia]] o algunes zones de [[Bèlgica]] i els [[Països Baixos]].

Moltes persones van creure que la Pesta Negra era un castic de Deu a causa dels pecats que cometien. Grups de religiosos, com els [[flagellants]], recorrien les ciutats en processó flagellant-se l'esquena per fer penitència.

Moltes persones van creure que la Pesta Negra era un castic de Deu a causa dels pecats que cometien. Grups de religiosos, com els [[flagellants]], recorrien les ciutats en processó flagellant-se l'esquena per fer penitència.

De fet com que anaven de ciutat en ciutat, van participar de manera involuntària en la propagació de la pesta.<ref>{{ref-llibre |cognom= Sutcliffe |nom= Jenny |cognom2= Duin |nom2= Nancy | títul= Historia de la Medicina |editorial= Blume |lloc= Barcelona |data= 1993 |isbn= 84-8076-010-9}}</ref>

De fet com que anaven de ciutat en ciutat, van participar de manera involuntària en la propagació de la pesta.<ref>{{ref-llibre |cognom= Sutcliffe |nom= Jenny |cognom2= Duin |nom2= Nancy | títul= Historia de la Medicina |editorial= Blume |lloc= Barcelona |data= 1993 |isbn= 84-8076-010-9}}</ref>

== Formes i síntomes de la malaltia ==

== Formes i síntomes de la malaltia ==

La '''Pesta Negra''' presentava tres variants típiques:

La '''Pesta Negra''' presentava tres variants típiques:

* La '''[[pesta bubònica]]''': era la forma més comú de la Pesta Negra. Es transmetia pel contacte directe amb [[rates]], [[puces]] i [[phthiraptera|polls]] infectats. La seua [[taxa de mortalitat]] se situava entre el 30% i 75% dels casos. El [[síntoma]] característic d'esta variant de la malaltia era l'aparició de [[bubó|bubons]] a l'engonal, el coll i les aixelles pels quals supurava [[pus]] i [[sanc]]. Les persones infectades tenien també [[hemorràgia|hemorràgies]] sota la pell, raó per la qual presentaven numeroses taques fosques per tot el cos. L'aparició d'estes [[tumor]]acions anava acompanyada de [[febra]] alta (entre 38 i 41 [[centígrat|°C]]), vòmits i confusió o deliri.

* La '''[[pesta bubònica]]''': era la forma més comú de la Pesta Negra. Es transmetia pel contacte directe en [[rates]], [[puces]] i [[phthiraptera|polls]] infectats. La seua [[taxa de mortalitat]] se situava entre el 30% i 75% dels casos. El [[síntoma]] característic d'esta variant de la malaltia era l'aparició de [[bubó|bubons]] a l'engonal, el coll i les aixelles pels quals supurava [[pus]] i [[sanc]]. Les persones infectades tenien també [[hemorràgia|hemorràgies]] sota la pell, raó per la qual presentaven numeroses taques fosques per tot el cos. L'aparició d'estes [[tumor]]acions anava acompanyada de [[febra]] alta (entre 38 i 41 [[centígrat|°C]]), vòmits i confusió o deliri.

* La '''[[pesta pulmonar]]''' o '''pesta neumònica''': era la segona variant més estesa de l'epidèmia. És l'única de les tres variants que es transmetia per via oral, a través de gotes de [[saliva]] contaminada per les bactèries  d'una persona infectada. La taxa de mortalitat era altíssima, entre un 90% i un 95% dels infectats. Els síntomes característics eren la dificultat per respirar ([[disnea]]), l'aparició de coloracions blavoses/violàcees pel cos (especialment a la cara) com a resultat d'una [[cianosis]] i, sobretot, l'[[expectoració]] sangonosa.  

* La '''[[pesta pulmonar]]''' o '''pesta neumònica''': era la segona variant més estesa de l'epidèmia. És l'única de les tres variants que es transmetia per via oral, a través de gotes de [[saliva]] contaminada per les bactèries  d'una persona infectada. La taxa de mortalitat era altíssima, entre un 90% i un 95% dels infectats. Els síntomes característics eren la dificultat per respirar ([[disnea]]), l'aparició de coloracions blavoses/violàcees pel cos (especialment en la cara) com a resultat d'una [[cianosis]] i, sobretot, l'[[expectoració]] sangonosa.  

* La '''[[pesta septicèmica]]''': era la menys freqüent de les tres formes pero, alhora, la més mortífera, atés que la infecció invadia ràpidament la sanc. Causava la mort a quasi a tots els malalts. Els síntomes més característics eren la febra alta i l'aparició de taques de color [[morat]] pel cos.

* La '''[[pesta septicèmica]]''': era la menys freqüent de les tres formes pero, alhora, la més mortífera, atés que la infecció invadia ràpidament la sanc. Causava la mort a quasi tots els malalts. Els síntomes més característics eren la febra alta i l'aparició de taques de color [[morat]] pel cos.

 

Així dons, tot i que originàriament el brot de pesta correspondria a la varietat bubònica, a mesura que esta es propagà donà lloc a l'aparició de les atres variants.  

Aixína,originàriament el brot de pesta correspondria a la varietat bubònica, a mesura que esta es propagà donà lloc a l'aparició de les atres variants.  

Durant els primers dies, i coincidint en el periodo d'[[incubació]] de la malaltia, la persona infectada no presentava cap sintomatologia. Passats uns dies, pero, la malaltia es manifestava amb tota la seva virulència i la majoria de les víctimes morien en el termini de quatre a set dies.

Durant els primers dies, i coincidint en el periodo d'[[incubació]] de la malaltia, la persona infectada no presentava cap sintomatologia. Passats uns dies, pero, la malaltia es manifestava amb tota la seva virulència i la majoria de les víctimes morien en el termini de quatre a set dies.

== L'antisemitisme desfermat i el context religiós ==

== L'antisemitisme desfermat i el context religiós ==

Analfabets i profundament supersticiosos, la majoria d'afectats per la Pesta Negra creien en el ''Ira Dei'' o ira de Deu, atribuint la plaga a un mereixcut castic diví. D'aquí que es comencessin a generalisar processons de penitents jagantines (de fins a més de 10.000 persones), gent que es flagellava constantment per tal de redimir-se als ulls de Deu (en el consegüent perill d'accentuar l'epidèmia transportant-ne els bacteris d'un poble a un atre). Els penitents anaven equipats en enormes fuets i creus de ferro, exaltats d'una profunda xenofòbia antisemita i anunciant la fi del món i l'[[Apocalipsis]].

Analfabets i profundament supersticiosos, la majoria d'afectats per la Pesta Negra creien en el ''Ira Dei'' o ira de Deu, atribuint la plaga a un mereixcut castic diví. D'aquí que es comencessin a generalisar processons de penitents jagantines (de fins a més de 10.000 persones), gent que es flagellava constantment per tal de redimir-se als ulls de Deu (en el consegüent perill d'accentuar l'epidèmia transportant-ne els bacteris d'un poble a un atre). Els penitents anaven equipats en enormes fuets i creus de [[ferro]], exaltats d'una profunda xenofòbia antisemita i anunciant la fi del món i l'[[Apocalipsis]].

Els que encara s'aguantaven sans es posaven sota la protecció de Sant Roc o de Sant Sebastià (arran de les nafres i tot tipo de ferides que patiren estes sants, com se'ls representa a les images). Fins i tot s'arribaren a generalisar tot una tiramenga de remeis suposadament eficaços però que avui ens semblarien del tot ridículs per tal de frenar l'epidèmia.

Els que encara s'aguantaven sans es posaven sota la protecció de Sant Roc o de Sant Sebastià (arran de les nafres i tot tipo de ferides que patiren estes sants, com se'ls representa a les images). Fins i tot s'arribaren a generalisar tot una tiramenga de remeis suposadament eficaços però que avui ens semblarien del tot ridículs per tal de frenar l'epidèmia.

Sovint les acusacions envers els judeus (que afirmaven que ells eren els culpables de l'enverinament premeditat de pous i fonts) ya eren suficients per desfermar la histèria colectiva i oferir una explicació antisemita. Les masses, enfurismades, assaltaren i incendiaren els [[call]]s de [[Basilea]], [[Zuric]], [[Chillon]], [[Barcelona]], [[Cervera]], [[Tàrrega]], [[Estrasburc]], [[Toledo]], [[Magúncia]] o [[Londres]], pero el [[Papa]] [[Climent VI]] va arribar a firmar una bula on negava la culpabilitat judia (perqué ell també vea, en tota la raó del món, que els judeus també patien i morien de pesta) alhora que oferí aixopluc als refugiats hebreus al seu feu del comtat de Venaissin (prop de la cort papal d'Avinyó). Més o menys 200 foren les comunitats semites que desaparegueren arreu del continent, malgrat esta rectificació papal d'última hora.

A sovint les acusacions envers els judeus (que afirmaven que ells eren els culpables de l'enverinament premeditat de pous i fonts) ya eren suficients per desfermar la histèria colectiva i oferir una explicació antisemita. Les masses, enfurismades, assaltaren i incendiaren els [[call]]s de [[Basilea]], [[Zuric]], [[Chillon]], [[Barcelona]], [[Cervera]], [[Tàrrega]], [[Estrasburc]], [[Toledo]], [[Magúncia]] o [[Londres]], pero el [[Papa]] [[Climent VI]] va arribar a firmar una bula a on negava la culpabilitat judia (perqué ell també vea, en tota la raó del món, que els judeus també patien i morien de pesta) alhora que oferí aixopluc als refugiats hebreus al seu feu del comtat de Venaissin (prop de la cort papal d'Avinyó). Més o menys 200 foren les comunitats semites que desaparegueren arreu del continent, malgrat esta rectificació papal d'última hora.

Les extravagàncies més incongruents arribaren també de la mà d'astròlegs i físics com ara els de la [[Sorbona]] de [[París]], que anunciaren al rei [[Felip VI de França]] que tot plegat era culpa d'una maligna conjunció astrològica dels planetes [[Saturn (planeta)|Saturn]], [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] i [[Mart (planeta)|Mart]] el [[24 de març]] del [[1345]]. L'estadística general ha facilitat la sifra d'uns 75 millons de morts arreu del món a causa d'esta [[pandèmia]], fet que suposà almenys una disminució notable de la població humana de l'época (quelcom que molts científics han classificat com un mecanisme natural de llimitació i correcció de la demografia planetària). El tercer ginet de l'[[Apocalipsis]] (la Pesta) fou segurament el més temut i singular dels quatre (Fam, Guerra i Mort són els atres tres), pero l'Europa del [[segle XIV]] patia tot un seguit de convulsions que accentuaren el panorama apocalíptic: la [[Guerra dels Cent Anys]] entre [[França]] i [[Anglaterra]], l'avanç turc per l'Orient, guerres marítimes entre les repúbliques [[Itàlia|italianes]], la [[Reconquista]] a Espanya... i fins i tot un canvi sobtat del clima féu que les circumstàncies fossin encara més dures, car entre [[1315]] i 1322 la temperatura mijana disminuí notablement (una chicoteta [[era glacial]]) i es gelaren moltes collites. Sumant a tot això la falta de previsió, les poques barreres que haurien pogut assossegar els efectes de la Pesta Negra es van ensorrar l'una rere l'altra.

Les extravagàncies més incongruents arribaren també de la mà d'astròlegs i físics com ara els de la [[Sorbona]] de [[París]], que anunciaren al rei [[Felip VI de França]] que tot plegat era culpa d'una maligna conjunció astrològica dels planetes [[Saturn (planeta)|Saturn]], [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] i [[Mart (planeta)|Mart]] el [[24 de març]] del [[1345]]. L'estadística general ha facilitat la sifra d'uns 75 millons de morts arreu del món a causa d'esta [[pandèmia]], fet que suposà almenys una disminució notable de la població humana de l'época (quelcom que molts científics han classificat com un mecanisme natural de llimitació i correcció de la demografia planetària). El tercer ginet de l'[[Apocalipsis]] (la Pesta) fou segurament el més temut i singular dels quatre (Fam, Guerra i Mort són els atres tres), pero l'Europa del [[segle XIV]] patia tot un seguit de convulsions que accentuaren el panorama apocalíptic: la [[Guerra dels Cent Anys]] entre [[França]] i [[Anglaterra]], l'avanç turc per l'Orient, guerres marítimes entre les repúbliques [[Itàlia|italianes]], la [[Reconquista]] a Espanya... i fins i tot un canvi sobtat del clima féu que les circumstàncies fossin encara més dures, car entre [[1315]] i 1322 la temperatura mijana disminuí notablement (una chicoteta [[era glacial]]) i es gelaren moltes collites. Sumant a tot això la falta de previsió, les poques barreres que haurien pogut assossegar els efectes de la Pesta Negra es van ensorrar l'una rere l'altra.

Tot i la gran difusió de la plaga, algunes zones del continent europeu conseguiren deslliurar-se, en penes i treballs, de l'avanç de la pesta. Entre estes destaquen bona part dels Pirineus occidentals (que estaven molt mal comunicats), part de [[Polònia]] i les lluntanes terres de [[Rússia]], [[Escòcia]], [[Noruega]], [[Suècia]] i [[Irlanda]]. La ciutat de [[Milà]], per eixemple, és un cas a part, perqué s'aïllà del món exterior a base d'extraordinàries mesures de control i d'isolament.

Tot i la gran difusió de la plaga, algunes zones del continent europeu conseguiren deslliurar-se, en penes i treballs, de l'avanç de la pesta. Entre estes destaquen bona part dels Pirineus occidentals (que estaven molt mal comunicats), part de [[Polònia]] i les lluntanes terres de [[Rússia]], [[Escòcia]], [[Noruega]], [[Suècia]] i [[Irlanda]]. La ciutat de [[Milà]], per eixemple, és un cas a part, perqué s'aïllà del món exterior a base d'extraordinàries mesures de control i d'isolament.

D'altra banda es finançaren i aixecaren hospitals i cases de curació per als afectats, ja que metges com ara l'espanyol [[Luis Mercado]] o el francès [[Guy de Chauliac]] relacionaren l'epidèmia amb els rosegadors i llur convivència entre la població que malvivia amuntegada a les ciutats en males condicions higièniques. Ja al [[segle XI]], el gran metge àrab [[Avicenna]] havia relacionat amb força encert la pesta amb les rates, encara que aleshores els mètodes científics no deixaven de ser realment extravagants: els metges duien un vestit per evitar el contagi consistent en una gorra i una màscara, quasi sempre d'una peça i amb un bec ben llarg i metàl·lic farcit d'estopa amb vinagre, per tal d'apropar-se sense córrer riscs als malalts.

D'atra banda es finançaren i aixecaren hospitals i cases de curació per als afectats, ya que meges com ara l'espanyol [[Luis Mercado]] o el francès [[Guy de Chauliac]] relacionaren l'epidèmia en els rosegadors i llur convivència entre la població que malvivia amuntegada en les ciutats en males condicions higièniques. Ya al [[segle XI]], el gran mege àrap [[Avicenna]] havia relacionat en força encert la pesta amb les rates, encara que aleshores els mètodes científics no deixaven de ser realment extravagants: els meges duien un vestit per evitar el contagi consistent en una gorra i una màscara, quasi sempre d'una peça i en un bec ben llarc i metàl·lic farcit d'estopa en vinagre, per tal d'apropar-se sense córrer riscs als malalts.

== La marginació social i la histèria colectiva ==

== La marginació social i la histèria colectiva ==

Els empestats van ajuntar-se a un atre colectiu terriblement marginat de la vida social com era el dels leprosos (que anaven de poble en poble fent servir una campaneta o un esquellot per advertir de la seua presència). No només la Pesta Negra afectà els subconscients colectius d'una manera tan acusada; d'atres fenòmens de caire més aviat sicològic contribuïren a desfermar una incontrolable sugestió d'integrisme religiós que arribava a llímits de paroxisme místic. Moltes contrades del continent es van vore inundades de grapats de fidels que se suïcidaven colectivament o be es llançaven a predicar una nova croada lliberadora per redimir els seus pecats. Un bon eixemple n'és la [[Croada_dels_nanos|Croada dels Nanos]] del [[1212]], originada per les prèdiques d'alguns religiosos fanàtics que arribaren a influir completament les masses de nanos i adolescents fent que milers d'ells es mobilitzessin rere un ideal exaltat que prometia la reconquista de [[Terra Santa]] de les mans dels infidels musulmans. Allà on els cavallers croats no havien pogut triumfar, asseguraven que els infants i joves assolirien una victòria definitiva sense ni tan sols prendre les armes. Malgrat que l'[[Església catòlica]] va condenar aquella bogeria, el Papa [[Inocenci III]] es va vore impotent a l'hora d'evitar que fins a un total de dos expedicions infantils i jovenils sortissin de [[França]] i [[Alemanya]] encapçalades per dos nanos –Nicolau i Esteve- que eren considerats directament interlocutors en Déu.

Els empestats van ajuntar-se a un atre colectiu terriblement marginat de la vida social com era el dels leprosos (que anaven de poble en poble fent servir una campaneta o un esquellot per advertir de la seua presència). No només la Pesta Negra afectà els subconscients colectius d'una manera tan acusada; d'atres fenòmens de caire més aviat sicològic contribuïren a desfermar una incontrolable sugestió d'integrisme religiós que arribava a llímits de paroxisme místic. Moltes contrades del continent es van vore inundades de grapats de fidels que se suïcidaven colectivament o be es llançaven a predicar una nova croada lliberadora per redimir els seus pecats. Un bon eixemple n'és la [[Croada_dels_nanos|Croada dels Nanos]] del [[1212]], originada per les prèdiques d'alguns religiosos fanàtics que arribaren a influir completament les masses de nanos i adolescents fent que milers d'ells es mobilitzessin rere un ideal exaltat que prometia la reconquista de [[Terra Santa]] de les mans dels infidels musulmans. Allà on els cavallers croats no havien pogut triumfar, asseguraven que els infants i joves assolirien una victòria definitiva sense ni tan sols prendre les armes. Malgrat que l'[[Església catòlica]] va condenar aquella bogeria, el [[Papa]] [[Inocenci III]] es va vore impotent a l'hora d'evitar que fins a un total de dos expedicions infantils i jovenils sortissin de [[França]] i [[Alemanya]] encapçalades per dos nanos –Nicolau i Esteve- que eren considerats directament interlocutors en Déu.

A banda de ser una possible causa de la llegenda (que derivà en conte popular) del flautista d'[[Hamelin]] –el record quedà molt marcat a Alemanya- uns 15.000 nois i noies moriren de fred i fam pels camins... o acabaren convertits en esclaus en ser capturats per comerciants egipcis que aprofitaren l'avinentesa per fer un sucós negoci. Anys més tard també es féu tristament famosa la [[Croada dels Pastorets]] ([[1251]]), de grups d'adolescents de 15 anys comandats per l'obscur monjo Jacob que, després de moltes atrocitats, acabaren per saquejar i predicar una nova religió basada en l'amor, a la tradicional zona herètica d'[[Occitània]] –influïda pel catarisme-. Condenats també per l'església, foren perseguits i exterminats progressivament per tal de garantisar l'orde i eliminar aquella subversió que discutia el [[feudalisme]] i la jerarquia eclesiàstica (els darrers pastorets foren liquidats per les tropes d'[[Enric III d'Anglaterra]]).

A banda de ser una possible causa de la llegenda (que derivà en conte popular) del flautista d'[[Hamelin]] –el record quedà molt marcat a Alemanya- uns 15.000 nois i noies moriren de fred i fam pels camins... o acabaren convertits en esclaus en ser capturats per comerciants egipcis que aprofitaren l'avinentesa per fer un sucós negoci. Anys més tary també es féu tristament famosa la [[Croada dels Pastorets]] ([[1251]]), de grups d'adolescents de 15 anys comandats per l'obscur monjo Jacob que, després de moltes atrocitats, acabaren per saquejar i predicar una nova religió basada en l'amor, a la tradicional zona herètica d'[[Occitània]] –influïda pel catarisme-. Condenats també per l'església, foren perseguits i exterminats progressivament per tal de garantisar l'orde i eliminar aquella subversió que discutia el [[feudalisme]] i la jerarquia eclesiàstica (els darrers pastorets foren liquidats per les tropes d'[[Enric III d'Anglaterra]]).

== El ball de Sant Vitus i el Foc de Sant Antoni ==

== El ball de Sant Vitus i el Foc de Sant Antoni ==

{{Enllaç AD|ru}}

{{Enllaç AD|ru}}

[[Categoria:Malalties bacterianes]]

[[Categoria:Malalties bacterianes]]

[[Categoria:Història de la medicina]]

[[Categoria:Història de la medicina]]