Diferència entre les revisions de "Ducat de Cantàbria"
m |
m |
||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
Les evidències documentals disponibles, com l'acta conciliar del XIII concili de [[Toledo]], o els apunts del [[Anònim de Ràvena]], a pesar de ser uns indicis clars de l'existència d'este ducat, no són proves irrebatibles, i front als historiadors que mantenen la llegitimitat d'esta divisió, uns atres sostenen que la dignitat de ''dux'' conferida a Pedro de Cantàbria era més honorífica que material. | Les evidències documentals disponibles, com l'acta conciliar del XIII concili de [[Toledo]], o els apunts del [[Anònim de Ràvena]], a pesar de ser uns indicis clars de l'existència d'este ducat, no són proves irrebatibles, i front als historiadors que mantenen la llegitimitat d'esta divisió, uns atres sostenen que la dignitat de ''dux'' conferida a Pedro de Cantàbria era més honorífica que material. | ||
| − | Els seus llímits hipotètics seguixen sense estar del tot clars hui en dia. Per a [[Gonzalo Martínez Dèu|Martínez Dèu]], els seus llímits aproximats<ref group="lower-alpha">Segons aproximació de Martínez Díez, tinga's en conte que no existix evidència documental que fixe inequívocament estes frontera.</ref> estaven fixats en el nort per la costa cantàbrica, des de la [[Aquitània]] pirenaica a la baïa de [[Santander (Espanya)|Santander]]; des d'ací, i en direcció sur-surest remontaven la vall del [[riu Pas|Pas]] fins a la confluència en el [[Riu Luena (Cantàbria)|Luena]], i seguien fins al [[port de l'Escut]], i des d'ací a [[Aguilar de Campoo]]; continuaven pel caixer de l'alt [[Riu Pisuerga|Pisuerga]] fins a les proximitats de [[Penya Amaya]], on es va establir la capital; continuaven en direcció este-surest fins a [[Burgos]] per a seguir les estribacions de la [[serra de la Demanda]] fins a [[Àgreda]] i dirigir-se al nort-norest, passant per [[Sangüesa]] fins als [[Pirineus]]. | + | Els seus llímits hipotètics seguixen sense estar del tot clars hui en dia. Per a [[Gonzalo Martínez Dèu|Martínez Dèu]], els seus llímits aproximats<ref group="lower-alpha">Segons aproximació de Martínez Díez, tinga's en conte que no existix evidència documental que fixe inequívocament estes frontera.</ref> estaven fixats en el nort per la costa cantàbrica, des de la [[Aquitània]] pirenaica a la baïa de [[Santander (Espanya)|Santander]]; des d'ací, i en direcció sur-surest remontaven la vall del [[riu Pas|Pas]] fins a la confluència en el [[Riu Luena (Cantàbria)|Luena]], i seguien fins al [[port de l'Escut]], i des d'ací a [[Aguilar de Campoo]]; continuaven pel caixer de l'alt [[Riu Pisuerga|Pisuerga]] fins a les proximitats de [[Penya Amaya]], a on es va establir la capital; continuaven en direcció este-surest fins a [[Burgos]] per a seguir les estribacions de la [[serra de la Demanda]] fins a [[Àgreda]] i dirigir-se al nort-norest, passant per [[Sangüesa]] fins als [[Pirineus]]. |
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 23:53 6 dec 2018
El ducat de Cantàbria o província de Cantàbria va ser una regió administrativa o militar del regne visigot de Toledo, sorgida com a conseqüència de l'anexió de les terres del nort de Burgos fins a la costa cantàbrica pel rei Leovigild, completada cap a l'any 581.
Les evidències documentals disponibles, com l'acta conciliar del XIII concili de Toledo, o els apunts del Anònim de Ràvena, a pesar de ser uns indicis clars de l'existència d'este ducat, no són proves irrebatibles, i front als historiadors que mantenen la llegitimitat d'esta divisió, uns atres sostenen que la dignitat de dux conferida a Pedro de Cantàbria era més honorífica que material.
Els seus llímits hipotètics seguixen sense estar del tot clars hui en dia. Per a Martínez Dèu, els seus llímits aproximats[lower-alpha 1] estaven fixats en el nort per la costa cantàbrica, des de la Aquitània pirenaica a la baïa de Santander; des d'ací, i en direcció sur-surest remontaven la vall del Pas fins a la confluència en el Luena, i seguien fins al port de l'Escut, i des d'ací a Aguilar de Campoo; continuaven pel caixer de l'alt Pisuerga fins a les proximitats de Penya Amaya, a on es va establir la capital; continuaven en direcció este-surest fins a Burgos per a seguir les estribacions de la serra de la Demanda fins a Àgreda i dirigir-se al nort-norest, passant per Sangüesa fins als Pirineus.
Referències
- ↑ Segons aproximació de Martínez Díez, tinga's en conte que no existix evidència documental que fixe inequívocament estes frontera.