Diferència entre les revisions de "Julià San Valero"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
Julián San Valero Aparisi (Valéncia, 1913-1998). Historiador [[valencià]], antropòlec i arqueòlec.
+
Julián San Valero Aparisi (Valéncia, 1913-1998). Historiador, antropòlec i arqueòlec [[valencià]].
 +
 
 +
== Estudis ==
 +
 
 +
Estudià el Bachiller en l'Institut [[Lluís Vives]]. L'any [[1934]] estudià Dret en l'[[Universitat de Valéncia]]i també Filosofia i lletres. Obtenint la màxima calificació. També va obtindre un premi extraordinari de final de Carrera.
 +
 
 +
Fon becat per la [[Diputació de Valéncia]], beca "[[Blasco Ibáñez]]". Fon professor ajudant per la Junta d'Ampliació d'Estudis en Madburc junt al professor V. Merhardt.
 +
 
 +
Vinculat des de [[1942]] al Seminari d'Història de l'Universitat Central (Madrit), que dirigia el professor Martinez Santa Olalla, del que va ser Subdirector, va obtindre el doctorat en Filosofia i Lletres en [[1946]], en la tesis ''El Neolítico europeo y sus relaciones'', que li va valdre el premi extraordinari en [[1947]].
 +
 
 +
En [[1948]] va guanyar la càtedra d'Història de la Cultura en l'Universitat de [[Granada]], per concurs-oposició, la de Prehistòria i Història Universal i Mija de la falcultat de Filosofia i lletres de l'Universitat de Valéncia en [[1950]], d'on va ser decà des de [[1968]] fins a [[1972]].
 +
 
  
 
[[Categoria:Valencians]]
 
[[Categoria:Valencians]]
 
[[Categoria:Escritors valencians]]
 
[[Categoria:Escritors valencians]]
 
[[Categoria:Acadèmics RACV]]
 
[[Categoria:Acadèmics RACV]]

Revisió de 15:28 17 maig 2016

Julián San Valero Aparisi (Valéncia, 1913-1998). Historiador, antropòlec i arqueòlec valencià.

Estudis

Estudià el Bachiller en l'Institut Lluís Vives. L'any 1934 estudià Dret en l'Universitat de Valénciai també Filosofia i lletres. Obtenint la màxima calificació. També va obtindre un premi extraordinari de final de Carrera.

Fon becat per la Diputació de Valéncia, beca "Blasco Ibáñez". Fon professor ajudant per la Junta d'Ampliació d'Estudis en Madburc junt al professor V. Merhardt.

Vinculat des de 1942 al Seminari d'Història de l'Universitat Central (Madrit), que dirigia el professor Martinez Santa Olalla, del que va ser Subdirector, va obtindre el doctorat en Filosofia i Lletres en 1946, en la tesis El Neolítico europeo y sus relaciones, que li va valdre el premi extraordinari en 1947.

En 1948 va guanyar la càtedra d'Història de la Cultura en l'Universitat de Granada, per concurs-oposició, la de Prehistòria i Història Universal i Mija de la falcultat de Filosofia i lletres de l'Universitat de Valéncia en 1950, d'on va ser decà des de 1968 fins a 1972.