Diferència entre les revisions de "Medicina tradicional chinenca"

Revisió de 11:14 11 jul 2021

Venda de productes per a MTCh en Hong Kong.

La medicina tradicional chinenca o medicina chinenca (chinenc 中醫, zhōngyī xué o 中藥學, zhōngyaò xué) és el conjunt de pràctiques de medicina tradicional usades en China.

Particularitats

Està considerada com una de les formes més antigues de la medicina oriental, terme que engloba també les atres medicines d'Àsia, com els sistemes mèdics tradicionals de l'Índia, el Japó, Corea, el Tíbet i Mongòlia.

Esta medicina es fonamenta en una estructura teòrica sistemàtica de naturalea filosòfica. Inclou entre els seus principis l'estudi de la relació del Yin i el Yang, de la teoria dels cinc elements (wuxing) i dels sistema de circulació de l'energia qi pels meridians del cos humà.

La seua creença bàsica és que el cos humà dispon d'un sistema sofisticat per a localisar les malalties i dirigir energia i recursos per curar els problemes per si mateix. L'objectiu dels esforços externs ha d'enfocar-se en ajudar les funcions d'autosanament del cos sense interferir-hi.

Actualment, la medicina tradicional chinenca està progressivament incorporant tècniques i teories de la medicina occidental, especialment els exàmens mèdics sense característiques invasives.

Tenint com a base el reconeiximent de les lleis fonamentals que governen el funcionament de l'organisme humà i la seua interacció en l'ambient seguint els cicles de la natura, busca aplicar esta comprensió tant al tractament de les malalties com al manteniment de la salut a través de diversos métodos.

Tècniques terapèutiques de la medicina chinenca

Aplicació de Moxa

Són set els principals mètodes de tractament:

Tui Na o Tuinà (推拿)
Acupuntura (針疚)
Moxa (艾炙)
Ventosateràpia (拔罐)
Fitoteràpia chinenca (中药)
Teràpia alimentària chinenca (食療) o dietoteràpia chinenca
Pràctiques físiques: eixercicis integrant la meditació relacionats en la respiració i circulació de l'energia, com el qi gong (氣功), el tai ji quan (太極拳) i atres arts marcials internes que poden contribuir al reequilibri de l'organisme. Pràctiques com el zhan zhuang (站椿), el baduanjin （八段锦）i el lian gong （练功）són realisades actualment fora del context de les arts marcials.

Aletes de taburó

Canals colaterals

Una de les aportacions més originals d'esta medicina, és el descobriment dels canals d'acupuntura. Estos canals es poden concebre com una mena de xàrcia formada per trayectes llineals molt complexa que unix tot el cos: l'interior en l'exterior, els diferents òrguens (zang-fu) entre si, i també unixen els mateixos canals. Este descobriment, segons els chinencs, prové del fet empíric que punts acupunturals situats en trayectes llineals comuns, tenen efectes semblants, o, almenys, sobre els mateixos òrguens interns, o zones del cos.

Modernament, gràcies al desenroll de mesuradors de resistència elèctrica cutànea molt sensibles, la seua comprovació pràctica és possible. Segons la tradició chinenca, que afirma que són vies de comunicació de qi-xue (energia-sanc), resultarien una mena de "camins" pels quals l'energia (que també transmetria informació) circula. La direcció de l'energia, la seua potència i la seua natura (potenciadora, reductora, reguladora), és modificada per mig dels punts d'acupuntura i també per mig de la implantació d'agulles en els trayectes dels canals e inclús fora.

L'autèntica medicina tradicional chinenca és l'única que fa servir estes tècniques refinades, mentres que l'acupuntura "pobre", d'un acupuntor en poca formació o d'un mege occidental que fa servir de forma empírica l'acupuntura, es llimitarà a utilisar les propietats més específiques e individuals dels punts. Per eixemple, si punchem el punt 20 de D.M. situat dalt de tot del cràneu, a on s'unixen les tres sutures craneals en sentit cap a l'esquena, s'obté un efecte hipotensor, mentres que si punchem en direcció cap a la cara, s'obté un efecte activador del sistema nerviós i hipertensor.

Punts d'acupuntura

Dates històriques de la Medicina Tradicional Chinenca

4115 – 4365 aC. - Yang Shao, parent matrilinear; Lung Shao, parentiu patrilinear (Eliade)- condició essencial per a entendre les regles yayo-fill-nét en l'estudi dels 5 elements.

2600 Neijing, el manual mèdic chinenc més antic conegut.

2000 aC - Foneria del Bronze / dinastia Xang (Blunden; Elvin,)

1400 aC. - Descoberta de l'alcohol en la dinastia Sang (1800 aC. – 1100 aC.) en el nort de China (Blunden; Elvin)

600 aC. - Cuny de moneda de coure (Zhou) (Blunden; Elvin)

513 aC.- Primera referència a la forneria de ferro (Gernet)

501 a C. - Referència a 4 processos de diagnòstic mèdic.: examen de la cara, de la llengua auscultació, pols, història mèdica (Gernet)

479 a C. - Data tradicional de la mort de Confuci (551 – 479) (Gernet; Eliade)

436 a C. - Càlcul de l'any solar 365 dias 3, 1/4 (Gernet)

289 a C. - Mort de Menci, discípul de Confuci (Gernet)

200 aC. – 0 dC. Doctrina dels 5 elements i Yin Yang. (Blunden; Elvin; Gernet)

200 aC sec. II aC.- Siderúrgia de l'acer (Gernet)

140 a C. - Primera obra d'alquímia chinenca (Gernet)

160 a C. - control de l'ensenyança mèdica (Beau)

28 aC. - Inici del registre sistemàtic de les taques solars (Gernet)

0 – 200 dC - Primers Hospitals (Blunden;Elvin; Ronan)

50 - Arribada del Budisme (Blunden; Elvin,)

215-282 - El mege Zhenjiu Jiayijing de Anding – Gansu publica una síntesis i sistematisació del Nei jing definint noms per a 348 ponts (Fu weikang)

300 (sigle IV) - Publicació de Ge Gong on es referix a la moxa com all i sal per a infeccions (Fu weikang)

600 - Publicació tipogràfica sobre acupuntura (Ronan)

618-917 - Dinastia Tang creació de l'Institut de Medicina Imperial (Tai Yi Shu) en departaments separats d'acupuntura, moxa i farmacologia (Fu weikang)

624 - Inici dels exàmens sistemàtics controlats per l'estat.

900 - Impressió en blocs de fusta (Ronan;Blunden;Elvin)

1000 - Impressió en tipos mòvils (Blunden;Elvin)

1200 - impressió d'ilustracions (botànica) (Ronan)

1500 - Hospitals de colònies de lleprosos (Ronan)

1518-1593 (sigle XVI) - El mege Li Shizhen publica Compendi de matèria mèdica (Ben Cao Gang Mu) inclou farmacopea detallada en 443 productes derivats d'animals; 1074 vegetals i 354 productes minerals (Fu weikang; Beau)

Referències

Vínculs externs

@@ Llínea 29: / Llínea 29: @@
 Una de les aportacions més originals d'esta medicina, és el descobriment dels canals d'acupuntura. Estos canals es poden concebre com una mena de xàrcia formada per trayectes llineals molt complexa que unix tot el cos: l'interior en l'exterior, els diferents òrguens (zang-fu) entre si, i també unixen els mateixos canals. Este descobriment, segons els chinencs, prové del fet empíric que punts acupunturals situats en trayectes llineals comuns, tenen efectes semblants, o, almenys, sobre els mateixos òrguens interns, o zones del cos.
-Modernament, gràcies al desenroll de mesuradors de resistència elèctrica cutànea molt sensibles, la seua comprovació pràctica és possible. Segons la tradició chinenca, que afirma que són vies de comunicació de ''qi-xue'' (energia-sanc), resultarien una mena de "camins" pels quals l'energia (que també transmetria informació) circula. La direcció de l'energia, la seua potència i la seua natura (potenciadora, reductora, reguladora), és modificada per mig dels punts d'acupuntura i també per mig de la implantació d'agulles en els trayectes dels canals i fins i tot fora.
+Modernament, gràcies al desenroll de mesuradors de resistència elèctrica cutànea molt sensibles, la seua comprovació pràctica és possible. Segons la tradició chinenca, que afirma que són vies de comunicació de ''qi-xue'' (energia-sanc), resultarien una mena de "camins" pels quals l'energia (que també transmetria informació) circula. La direcció de l'energia, la seua potència i la seua natura (potenciadora, reductora, reguladora), és modificada per mig dels punts d'acupuntura i també per mig de la implantació d'agulles en els trayectes dels canals e inclús fora.
 L'autèntica medicina tradicional chinenca és l'única que fa servir estes tècniques refinades, mentres que l'acupuntura "pobre", d'un acupuntor en poca formació o d'un mege occidental que fa servir de forma empírica l'acupuntura, es llimitarà a utilisar les propietats més específiques e individuals dels punts. Per eixemple, si punchem el punt 20 de D.M. situat dalt de tot del cràneu, a on s'unixen les tres sutures craneals en sentit cap a l'esquena, s'obté un efecte hipotensor, mentres que si punchem en direcció cap a la cara, s'obté un efecte activador del sistema nerviós i hipertensor.