Diferència entre les revisions de "Diego Angelino"
m |
m |
||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
El reconeiximent definitiu li arribaria en el seu llibre de contes editat per l'editorial [[Corregidor]] ''En un atre sol'', guanyador del Primer Premi del diari La Nació en [[1974]], en un jurat integrat per [[Jorge Luis Borges]], [[Adolfo Bioy Casessis]], [[Alicia Jurado]], [[Eduardo Mallea]] i [[Leónidas de Vedia]]. Es tracta d'una història que transcorre entre ombres: una mirada instrospectiva que es desenrolla entre el descens i l'ascens del sol, pero sempre en la penombra. En realitat, en un primer moment el llibre es digué "Adés que clarege", i baix este títul rebé la distinció. | El reconeiximent definitiu li arribaria en el seu llibre de contes editat per l'editorial [[Corregidor]] ''En un atre sol'', guanyador del Primer Premi del diari La Nació en [[1974]], en un jurat integrat per [[Jorge Luis Borges]], [[Adolfo Bioy Casessis]], [[Alicia Jurado]], [[Eduardo Mallea]] i [[Leónidas de Vedia]]. Es tracta d'una història que transcorre entre ombres: una mirada instrospectiva que es desenrolla entre el descens i l'ascens del sol, pero sempre en la penombra. En realitat, en un primer moment el llibre es digué "Adés que clarege", i baix este títul rebé la distinció. | ||
| − | Una atra de les seues obres destacades és ''Baix la lluna, sobre la terra, baix la nit'', que també generaria elogis de part de Borges, pero sobretot de [[Victoria Ocampo]], qui en aquell moment integrava el [[Fons Nacional de les arts]]. En una carta enviada a Angelino el [[30 d'octubre]] de [[1973]] li expressa textualment que apreciava el to del conte i certa simplicitat existent en ell. | + | Una atra de les seues obres destacades és ''Baix la lluna, sobre la terra, baix la nit'', que també generaria elogis de part de Borges, pero sobretot de [[Victoria Ocampo]], qui en aquell moment integrava el [[Fons Nacional de les arts]]. En una carta enviada a Angelino el [[30 d'octubre]] de l'any [[1973]] li expressa textualment que apreciava el to del conte i certa simplicitat existent en ell. |
La seua obra ''Sobre la terra'' ha segut portada al cine, baix adreça de [[Nicolás Sarquis]], i en la participació de l'actriu [[Graciela Borges]]. | La seua obra ''Sobre la terra'' ha segut portada al cine, baix adreça de [[Nicolás Sarquis]], i en la participació de l'actriu [[Graciela Borges]]. | ||
Revisió de 08:14 27 jul 2018
Diego Angelino (Maciá, Entre Ríos, 1944 - ) escritor argentí, novelista i contista, la seua primera obra publicada va ser la novela Al sur del sur. La mateixa va ser especialment recomanada pel jurat del Premi Amèrica Llatina (L'Opinió-Suramericana).
El reconeiximent definitiu li arribaria en el seu llibre de contes editat per l'editorial Corregidor En un atre sol, guanyador del Primer Premi del diari La Nació en 1974, en un jurat integrat per Jorge Luis Borges, Adolfo Bioy Casessis, Alicia Jurado, Eduardo Mallea i Leónidas de Vedia. Es tracta d'una història que transcorre entre ombres: una mirada instrospectiva que es desenrolla entre el descens i l'ascens del sol, pero sempre en la penombra. En realitat, en un primer moment el llibre es digué "Adés que clarege", i baix este títul rebé la distinció.
Una atra de les seues obres destacades és Baix la lluna, sobre la terra, baix la nit, que també generaria elogis de part de Borges, pero sobretot de Victoria Ocampo, qui en aquell moment integrava el Fons Nacional de les arts. En una carta enviada a Angelino el 30 d'octubre de l'any 1973 li expressa textualment que apreciava el to del conte i certa simplicitat existent en ell.
La seua obra Sobre la terra ha segut portada al cine, baix adreça de Nicolás Sarquis, i en la participació de l'actriu Graciela Borges.
Ha vixcut i treballat durant molts anys en El Bolsón, província de Riu Negre.