Diferència entre les revisions de "Estilística"
m |
m (Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut') |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
L''''estilística''' és una escola crítica en [[llingüística]] i teoria de la [[lliteratura]] que analisa l'estil d'un [[text]] qualsevol, intentant determinar els trets formals amprats en relació a l'intenció de l'autor i la resposta del públic. Aixina, considera la [[coherència]] i [[Cohesió llingüística|cohesió]] de l'escrit, l'estructura, els recursos lliteraris, el [[Gènero (lliteratura)|gènero]] a qué pertany i les convencions que este l'impon, el tipo de [[lèxic]] amprat i la cantitat de frases usades. | L''''estilística''' és una escola crítica en [[llingüística]] i teoria de la [[lliteratura]] que analisa l'estil d'un [[text]] qualsevol, intentant determinar els trets formals amprats en relació a l'intenció de l'autor i la resposta del públic. Aixina, considera la [[coherència]] i [[Cohesió llingüística|cohesió]] de l'escrit, l'estructura, els recursos lliteraris, el [[Gènero (lliteratura)|gènero]] a qué pertany i les convencions que este l'impon, el tipo de [[lèxic]] amprat i la cantitat de frases usades. | ||
| − | Es pot centrar en l'estudi d'un element d'estil concret o d'una obra completa, pero sempre s'ha de partir del text, de la forma (en oposició a la crítica ideològica marxista o sociològica) i cal tindre un coneiximent del llector ideal, per a jujar com este interpretarà els artificis del text. Es tenen en conte tots els nivells d'anàlisis llingüística (fonètic, sintàctic, etc.) per arribar a comprendre l'unió entre la forma externa i el | + | Es pot centrar en l'estudi d'un element d'estil concret o d'una obra completa, pero sempre s'ha de partir del text, de la forma (en oposició a la crítica ideològica marxista o sociològica) i cal tindre un coneiximent del llector ideal, per a jujar com este interpretarà els artificis del text. Es tenen en conte tots els nivells d'anàlisis llingüística (fonètic, sintàctic, etc.) per arribar a comprendre l'unió entre la forma externa i el contengut o significa que es vol transmetre. |
El màxim exponent de l'estilística és Charles Bally. Esta escola va tindre gran acceptació entre els filòlecs hispanistes a mijans del [[sigle XX]], en figures com Alarcos o [[Amado Alonso]]. | El màxim exponent de l'estilística és Charles Bally. Esta escola va tindre gran acceptació entre els filòlecs hispanistes a mijans del [[sigle XX]], en figures com Alarcos o [[Amado Alonso]]. | ||
Revisió de 14:54 22 feb 2018
L'estilística és una escola crítica en llingüística i teoria de la lliteratura que analisa l'estil d'un text qualsevol, intentant determinar els trets formals amprats en relació a l'intenció de l'autor i la resposta del públic. Aixina, considera la coherència i cohesió de l'escrit, l'estructura, els recursos lliteraris, el gènero a qué pertany i les convencions que este l'impon, el tipo de lèxic amprat i la cantitat de frases usades.
Es pot centrar en l'estudi d'un element d'estil concret o d'una obra completa, pero sempre s'ha de partir del text, de la forma (en oposició a la crítica ideològica marxista o sociològica) i cal tindre un coneiximent del llector ideal, per a jujar com este interpretarà els artificis del text. Es tenen en conte tots els nivells d'anàlisis llingüística (fonètic, sintàctic, etc.) per arribar a comprendre l'unió entre la forma externa i el contengut o significa que es vol transmetre.
El màxim exponent de l'estilística és Charles Bally. Esta escola va tindre gran acceptació entre els filòlecs hispanistes a mijans del sigle XX, en figures com Alarcos o Amado Alonso.
Vínculs externs
- (valencià) Definició en el diccionari de la RACV