Diferència entre les revisions de "Tractat de Corbeil"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El '''Tractat de Corbeil''' fon un acort | + | El '''Tractat de Corbeil''' fon un acort firmat en Corbeil (actualment Corbeil-Essonnes en el departament francés d'Essonne, prop de París) entre (San) [[Louis IX de França]] i el Rei d'Aragó [[Jaume I el Conquistador]]. |
| − | La mort de [[Ramon Berenguer V]] de Provença en 1245 i les noces de la seua filla Beatriu en Carles d'Anjou (germà de Louis IX), | + | La mort de [[Ramon Berenguer V]] de Provença en 1245 i les noces de la seua filla Beatriu en Carles d'Anjou (germà de Louis IX), Aixina com la mort de Ramon VII de Tolosa, la filla del com estava casada en un atre infant de la casa real francesa, havien debilitat la posició internacional de la [[Corona d'Aragó]]. |
| − | El tractat es | + | El tractat es firmà l'[[11 de maig]] de [[1258]]. Per este tractat, la filla de Jaume I, Elisabet, es casaria en Felip, hereu de Louis IX; el rei francés, com a hereu de Carlomagno, renunciava als drets sobre els comtats d'Empúries, Barcelona, Besalú, Cerdanya, Conflent, Girona, Osona, Rosselló i Urgel. Jaime I, a canvi, renunciava a la comarca de la Fenolleda i Perapertusés, que incloïen els castells de Puilaurens, Fenollet, Castellfisel, Peyrepertuse i Quéribus. |
| − | + | Ademés, renuncià als seus drets sobre Tolosa, Quercy, Narbona, Albi, Carcassona (rebudes en feu de Tolosa des del 1213), Rasés, Béziers, Termes i Menerbés. També renuncia a Agde i Nimes (el vescomte del qual es reconeixia com feudatari del rei aragonés des de 1112) i Rouergue, Millau i Gavaldá. Quedaven el viscondat de Carlat i el senyoriu de Montpeller en la baronia de Omeladés. La renúncia als drets feudals sobre Foix va ser rebujada pel rei en ratificar els documents el 16 de juliol de 1258. El 17 de juliol el rei renuncia als drets sobre Provença en favor de Margarita, filla de Ramón Berenguer IV i esposa del rei francés. | |
| − | L'efecte fonamental del tractat fon eliminar definitivament als monarques de la Corona d'Aragó com a factors polítics en el Migdia francés. Un efecte secundari fon la transferència de Provença a la Casa de Valois, la qual, | + | L'efecte fonamental del tractat fon eliminar definitivament als monarques de la Corona d'Aragó com a factors polítics en el Migdia francés. Un efecte secundari fon la transferència de Provença a la Casa de Valois, la qual, en acabant de l'extinció de la casa, s'incorpora a la corona francesa. |
{{cita|Ludovicus, Dei gratia Francorum Rex…" "Jacobum eadem gratia illustrem Regem Aragone…" "...quod nos dicebamus comitatum Barchinone, Urgelli, Bisuldune, Rosilione, Empurdano, Ceritanie et Confluentis, Gironde et Eusone cum eorum pertinenciis de regno Francie et de feudis nostris esse" "Et idem Rex Aragone ex adverso dicebat se jus habere in Carcassona et Carcasses, in Rede et Redensi…" "pro ipso Rege Aragone et nomine et vice ipsius deffinimus, quittamus, cedimus et omnino remmittimus quicquid juris et possesionis vel quasi habebamus siquid habebamus vel habere poteramus… in predictis comitatibus Barchinone et Urgelli Bisuldune, Rossillone, Empurdane, Ceritanie, Confluente, Gerundense et Ausone…." "…in Carcasona, ...in Rede, …in Laurago, …in Termense, …in Menerba, …in Fonolleto, …in Petra pertusa, …in comitatu Amilliavi et Guialdane, et in Naumaso …et in comitau Tholose|Fragments del Tractat}} | {{cita|Ludovicus, Dei gratia Francorum Rex…" "Jacobum eadem gratia illustrem Regem Aragone…" "...quod nos dicebamus comitatum Barchinone, Urgelli, Bisuldune, Rosilione, Empurdano, Ceritanie et Confluentis, Gironde et Eusone cum eorum pertinenciis de regno Francie et de feudis nostris esse" "Et idem Rex Aragone ex adverso dicebat se jus habere in Carcassona et Carcasses, in Rede et Redensi…" "pro ipso Rege Aragone et nomine et vice ipsius deffinimus, quittamus, cedimus et omnino remmittimus quicquid juris et possesionis vel quasi habebamus siquid habebamus vel habere poteramus… in predictis comitatibus Barchinone et Urgelli Bisuldune, Rossillone, Empurdane, Ceritanie, Confluente, Gerundense et Ausone…." "…in Carcasona, ...in Rede, …in Laurago, …in Termense, …in Menerba, …in Fonolleto, …in Petra pertusa, …in comitatu Amilliavi et Guialdane, et in Naumaso …et in comitau Tholose|Fragments del Tractat}} | ||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
[[Categoria:Tractats de França del segle XIII|Corbeil]] | [[Categoria:Tractats de França del segle XIII|Corbeil]] | ||
[[Categoria:Tractats d'Espanya del segle XIII|Corbeil]] | [[Categoria:Tractats d'Espanya del segle XIII|Corbeil]] | ||
| + | [[Categoria:Jaume I]] | ||
[[Categoria:Tractats de la Corona d'Aragó|Corbeil]] | [[Categoria:Tractats de la Corona d'Aragó|Corbeil]] | ||
[[Categoria:França en l'Edat Mija]] | [[Categoria:França en l'Edat Mija]] | ||
[[Categoria:Formació territorial de França]] | [[Categoria:Formació territorial de França]] | ||
Revisió de 20:21 18 jun 2015
El Tractat de Corbeil fon un acort firmat en Corbeil (actualment Corbeil-Essonnes en el departament francés d'Essonne, prop de París) entre (San) Louis IX de França i el Rei d'Aragó Jaume I el Conquistador.
La mort de Ramon Berenguer V de Provença en 1245 i les noces de la seua filla Beatriu en Carles d'Anjou (germà de Louis IX), Aixina com la mort de Ramon VII de Tolosa, la filla del com estava casada en un atre infant de la casa real francesa, havien debilitat la posició internacional de la Corona d'Aragó.
El tractat es firmà l'11 de maig de 1258. Per este tractat, la filla de Jaume I, Elisabet, es casaria en Felip, hereu de Louis IX; el rei francés, com a hereu de Carlomagno, renunciava als drets sobre els comtats d'Empúries, Barcelona, Besalú, Cerdanya, Conflent, Girona, Osona, Rosselló i Urgel. Jaime I, a canvi, renunciava a la comarca de la Fenolleda i Perapertusés, que incloïen els castells de Puilaurens, Fenollet, Castellfisel, Peyrepertuse i Quéribus.
Ademés, renuncià als seus drets sobre Tolosa, Quercy, Narbona, Albi, Carcassona (rebudes en feu de Tolosa des del 1213), Rasés, Béziers, Termes i Menerbés. També renuncia a Agde i Nimes (el vescomte del qual es reconeixia com feudatari del rei aragonés des de 1112) i Rouergue, Millau i Gavaldá. Quedaven el viscondat de Carlat i el senyoriu de Montpeller en la baronia de Omeladés. La renúncia als drets feudals sobre Foix va ser rebujada pel rei en ratificar els documents el 16 de juliol de 1258. El 17 de juliol el rei renuncia als drets sobre Provença en favor de Margarita, filla de Ramón Berenguer IV i esposa del rei francés.
L'efecte fonamental del tractat fon eliminar definitivament als monarques de la Corona d'Aragó com a factors polítics en el Migdia francés. Un efecte secundari fon la transferència de Provença a la Casa de Valois, la qual, en acabant de l'extinció de la casa, s'incorpora a la corona francesa.