Drets d'autor

Vore Uiquipèdia:Drets d'autor per a qüestions de copyright en la Uiquipèdia .

Els Drets d'autor (copyright, de símbol ©) són una forma de protecció proporcionada per les lleis vigents en la majoria de països per als autors d'"obres originals" incloent obres lliteràries, dramàtiques, musicals, artístiques i intelectuals.

Aplicació

Esta protecció està disponible tant per a obres publicades com per a obres que encara no s'hagen publicat. Generalment li dona al propietari del dret d'autor el dret exclusiu per a fer i per a autorisar a atres a fer el següent:

• Reproduir l'obra en còpies o fonogrames.
• Preparar obres derivades basades en l'obra.
• Distribuir còpies o fonogrames de l'obra al públic venent-les o fent un atre tipo de transferències de propietat com ara llogar, arrendar o prestar estes còpies.
• Presentar l'obra públicament, en el cas d'obres lliteràries, musicals, dramàtiques i coreogràfiques, pantomimes, películes i d'atres produccions àudiovisuals.
• Mostrar l'obra públicament, en el cas d'obres lliteràries, musicals, dramàtiques, coreogràfiques, pantomimes, obres pictòriques, gràfiques i esculturals, incloent imàgens individuals de películes o atres produccions àudiovisuals.
• En el cas de gravacions sonores, interpretar l'obra públicament a través de la transmissió àudiodigital.

Vigència

La protecció dels drets d'autor es dona a partir que l'obra està creada d'una forma fixada. Els drets d'autor sobre una obra creada son immediatament propietat de l'autor que l'ha creada. Només l'autor o aquells qui deriven els seus drets a través de l'autor poden reclamar la propietat.

Els autors d'una obra colectiva son copropietaris del dret d'autor d'esta obra llevat que hi haja un acort que indique lo contrari.

Els drets d'autor de cada contribució individual en una publicació periòdica o en série, o qualsevol atra obra colectiva, existixen ademés dels drets d'autor de l'obra colectiva en la seua totalitat i estan conferits inicialment a l'autor de cada contribució.

Els menors d'edat poden reclamar drets d'autor pero les lleis de l'estat poden reglamentar qualsevol transacció relacionada en este tema que incloga a menors.

¿A que afecta?

Els drets d'autor protegixen "obres originals" que estiguen fixades en una forma d'expressió tangible. La fixació de l'obra no ha de ser aparent o perceptible mentres esta puga ser comunicada per mig de l'ajuda d'alguna màquina o aparell. Les obres en drets d'autor inclouen les següents categories:

• obres lliteràries
• obres musicals, incloent la lletra
• obres dramàtiques, incloent qualsevol acompanyament musical
• pantomimes i atres obres coreogràfiques, películes i atres obres àudiovisuals
• gravacions sonores
• obres arquitectòniques

Estes categories s'han de vore d'una manera àmplia. Per eixemple, el software s'ha de registrar com a "obra lliterària"; els mapes i plans arquitectònics podrien registrar-se com "obres pictòriques, gràfiques i esculturals."

¿A que no es pot aplicar?

Hi ha materials que generalment no poden tindre drets d'autor. Entre d'atres:

• Treballs que no han segut fixats en una forma d'expressió tangible. Per eixemple: obres coreogràfiques que no han segut escrites o gravades, o discursos improvisats o presentacions que no han segut escrites o gravades.
• Títuls, noms, frases curtes i lemes, símbols o dissenys familiars, llaugeres variants de decoració tipogràfica, lletres o colors; llistes d'ingredients o continguts.
• Idees, procediments, métodos, sistemes, processos, conceptes, principis, descobriments, aparells, com diferenciacions d'una descripció, explicació o ilustració.
• Obres que consistixen totalment d'informació que és de coneiximent públic i per tant propietat comuna i no representen un treball que tinga un autor original. (Per eixemple: calendaris, taules de pes i estatura, cintes mètriques o regles, i llistes o taules obtingudes de documents públics o atres fonts d'us comú).

Antecedents històrics

Encara que en la antiguetat és possible trobar incipients idees sobre un dret sobre les obres intelectuals, no és fins a l'aparició de la imprenta, que va permetre la distribució i còpia massiva de les obres, quan sorgix la necessitat de protegir les obres no com objectes materials, sino com fonts de propietat intelectual. Formalment se situa el naiximent del dret d'autor i del copyright durant el sigle XVIII.

En la Anglaterra del sigle XVIII els editors d'obres (els llibreters) argumentaven l'existència d'un dret a perpetuïtat a controlar la còpia dels llibres que havien adquirit dels autors. Estos drets implicaven que ningú més podia imprimir còpies de les obres sobre les quals tingueren el copyright (traduït lliteralment com dret de còpia). L'Estatut de la Reina Ana, aprovat pel parlament anglés en 1710, va anar la primera norma sobre copyright de l'història. Esta llei establia que totes l'obres publicades rebrien un terme de copyright de 14 anys, renovable per una vegada si l'autor es mantenia em vida (o, siga, un màxim de 28 anys de protecció). Mentres que totes les obres publicades abans de 1710 rebrien un terme únic de 21 anys a contar d'esta data.

No obstant això, el domini públic en el dret anglosaxó només va nàixer en 1774, despuix del cas Donaldson contra Beckett que es va discutir l'existència del copyright a perpetuïtat (la Cambra dels Lors va resoldre 22 vots a 11 en contra d'esta idea). Estats Units va incorporar els principis establits en Anglaterra sobre el copyright. Aixina la Constitució de 1787, en l'artícul I, secció 8, clàusula 8 (la clàusula del progrés) permet establir en favor dels autors "drets sobre la propietat creativa" per temps llimitat.

L'any 1790, el Congrés d'Estats Units va promulgar la primera Copyright Act (Llei sobre copyright), creant un sistema federal de copyright i protegint-lo per un terme de catorze anys, renovable per igual terme si l'autor estava viu al seu venciment (o, siga, un màxim de 28 anys de protecció). Si no existia renovació, la seua obra passava al domini públic.

Mentres, en Estats Units, el copyright es va convertir en un dret de propietat comerciable, en França i Alemanya es va desenrollar el dret d'autor, baix l'idea d'expressió única de l'autor. En esta llínea, el filòsof alemà Kant dia que "una obra d'art no pot separar-se del seu autor".

En França el 1777, Beaumarchais (autor la comèdia El Barber de Sevilla) al costat d'atres dramaturcs, va fundar la primera organisació per a promoure el reconeiximent dels drets dels autors. Pero va caldre esperar al final de la Revolució Francesa per a que l'Assamblea Nacional aprovara la primera Loi du droit d'auteur (Llei de dret d'autor) en 1791.

Evolució del copyright

L'any 1790, les obres protegides per la Copyright Act de Estats Units eren només els "mapes, cartes de navegació i llibres" (no cobria les obres musicals o de arquitectura). Este copyright otorgava a l'autor el dret exclusiu a "publicar" les obres, pel que només es violava tal dret si reimprimia l'obra sense el permís del seu titular. Ademés, este dret no s'estenia a les "obres derivades" (era un dret exclusiu sobre l'obra en particular), pel que no impedia les traduccions o adaptacions d'este text. En els anys, el titular del copyright va obtindre el dret exclusiu a controlar qualsevol "publicació" de la seua obra. Els seus drets es van estendre, de l'obra en particular, a qualsevol "obra derivada" que poguera sorgir sobre la base de la "obra original". Aixina mateix, el Congrés d'Estats Units va incrementar en 1831 el terme inicial del copyright de 14 a 28 anys (o siga, es va arribar a un màxim de 42 anys de protecció) i en 1909 va estendre el terme de renovació de 14 a 28 anys (obtenint-se un màxim de 56 anys de protecció). I, a partir dels anys 50, va començar a estendre els térmens existents en forma habitual (1962, 1976 i 1998).

Actualisacions

En març del 2002 va entrar en vigència el Tractat de l'OMPI sobre Drets d'Autor (WCT) i en maig del 2002 el Tractat de l'OMPI sobre Interpretació o Eixecució i Fonogrames (WPPT).

Estos dos "Tractats d'Internet" (com són coneguts) van ser acordats el 1996 per la Organisació Mundial de la Propietat Intelectual. Actualisen i complementen el Conveni de Berna i introduïxen elements de la societat digital. Es va retardar un total de 6 anys (1996 - 2002) en conseguir la ratificació d'estos nous tractats per part de 30 països, el mínim exigit per les Nacions Unides per a la seua aplicació.

Classificació de les llicències de software

Les llicències de distribució es poden classificar segons els drets que cada autor es guarda sobre la seua obra:

• Domini públic: l'autor renuncia completament als seus drets o estes han caducat.
• Software lliure Sense protecció heretada: se suministra el còdic font i se'n pot crear una obra derivada sense que esta tinga cap obligació de protecció. Moltes llicències pertanyen a esta classe, per eixemple: Academic Free License v.1.2; Apache Software License v.1.1; Artistic; Attribution Assurance license; BSD License; MIT License; University of Illinois/NCSA Open Source License; W3C Software Notice and License; etc.
• Software lliure en protecció heretada: Algunes restriccions s'apliquen a les obres derivades. Entre les llicències d'esta categoria hi ha: Artistic License; Common Public License v.1.0; GNU General Public License v.2.0; GNU Lesser General Public License v.2.1; Mozilla Public License; etc.
• Software de propietat (a voltes nomenat propietari o privatiu): Es protegix contra còpia, modificació i redistribució.

Referències

• U.S. Copyright Office: Material preparat pel govern dels Estats Units.

Vore també

• Copyleft
• Organisació Mundial de la Propietat Intelectual
• SGAE

Enllaços externs

• OMPI Organisació Mundial de la Propietat Intelectual
• Text del Tractat sobre Drets d'Autor i parts contractants de l'Organisació Mundial de la Propietat Intelectual sobre Drets d'Autor