Diferència entre les revisions de "Guerra de Troya"
m |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:J G Trautmann Das brennende Troja.jpg|thumb|''La caiguda de Troya'', per [[Johann Georg Trautmann]]]] | [[Image:J G Trautmann Das brennende Troja.jpg|thumb|''La caiguda de Troya'', per [[Johann Georg Trautmann]]]] | ||
Els succés de la '''Guerra de Troya''' es troben entremesclats per la mitologia i la llegenda. | Els succés de la '''Guerra de Troya''' es troben entremesclats per la mitologia i la llegenda. | ||
| − | [[Tucidides]], antic historiador grec, qui tratava les tradicions com senyes | + | [[Tucidides]], antic historiador grec, qui tratava les tradicions com senyes històriques, somés a la crítica, fon qui tractà sobre els primers episodis de l’història de la '''Guerra de Troya'''. De les nou ciutats superpostes en [[Troya]], Troya VI fon destruïda pel foc aproximadament en l’época en que les tradicions ubiquen la guerra de Troya (1194-1184 a. C.). Homer descriu a [[Troya]] com la de l’ample camí. H. D. F. Kitto ("Los Griegos", Eudeba, [[1982]]) diu que "Troya VI tenia un carrer ample al voltant de la ciutat, en l’interior dels murs. Estes murs foren edificats per dos deus i un mortal, i el sector construït per est últim era més debil i resultà vulnerable: els murs de Troya VI eran més debils en un punt (on l’acces era més dificil), i aço coincidix en la descripció homerica." Els poemes dels poetes que anaven d’un lloc a un atre, nomenats "aedes" i els poemes epics d’[[Homer]] canten als heroes d’episodis belics. |
La '''Guerra de Troya''' va succeir a principis del Sigle XII ans de Crist, quan el Rei de Micenas, [[Atreu]] (pare de [[Agameno]]), va dirigir l’atac contra [[Troya]]. Segons la llegenda, Paris, fill de [[Priam]], rei de Troya, seqüestra a [[Helena]] (atres versions diuen que se l’entrega [[Afrodita]]), la muller de Menelau, rei d’[[Esparta]]. Per a rescatar-la i en venjança, Menelau solicita l’ajuda de son germà Agameno, rei de Micenas. En l’ajuda de tots els reis [[grec|grecs]] inicien la guerra a Troya. La guerra fon llarga puix també intervenien els deus, s’enfrontaven entre ells, ajudant als troyans en ocasions, i en uns atres als grecs. L’Iliada d’[[Homer]] tracta sobre un episodi d’esta guerra, en l’últim any d’accions beliques. | La '''Guerra de Troya''' va succeir a principis del Sigle XII ans de Crist, quan el Rei de Micenas, [[Atreu]] (pare de [[Agameno]]), va dirigir l’atac contra [[Troya]]. Segons la llegenda, Paris, fill de [[Priam]], rei de Troya, seqüestra a [[Helena]] (atres versions diuen que se l’entrega [[Afrodita]]), la muller de Menelau, rei d’[[Esparta]]. Per a rescatar-la i en venjança, Menelau solicita l’ajuda de son germà Agameno, rei de Micenas. En l’ajuda de tots els reis [[grec|grecs]] inicien la guerra a Troya. La guerra fon llarga puix també intervenien els deus, s’enfrontaven entre ells, ajudant als troyans en ocasions, i en uns atres als grecs. L’Iliada d’[[Homer]] tracta sobre un episodi d’esta guerra, en l’últim any d’accions beliques. | ||
Revisió de 09:11 1 març 2016
Els succés de la Guerra de Troya es troben entremesclats per la mitologia i la llegenda. Tucidides, antic historiador grec, qui tratava les tradicions com senyes històriques, somés a la crítica, fon qui tractà sobre els primers episodis de l’història de la Guerra de Troya. De les nou ciutats superpostes en Troya, Troya VI fon destruïda pel foc aproximadament en l’época en que les tradicions ubiquen la guerra de Troya (1194-1184 a. C.). Homer descriu a Troya com la de l’ample camí. H. D. F. Kitto ("Los Griegos", Eudeba, 1982) diu que "Troya VI tenia un carrer ample al voltant de la ciutat, en l’interior dels murs. Estes murs foren edificats per dos deus i un mortal, i el sector construït per est últim era més debil i resultà vulnerable: els murs de Troya VI eran més debils en un punt (on l’acces era més dificil), i aço coincidix en la descripció homerica." Els poemes dels poetes que anaven d’un lloc a un atre, nomenats "aedes" i els poemes epics d’Homer canten als heroes d’episodis belics.
La Guerra de Troya va succeir a principis del Sigle XII ans de Crist, quan el Rei de Micenas, Atreu (pare de Agameno), va dirigir l’atac contra Troya. Segons la llegenda, Paris, fill de Priam, rei de Troya, seqüestra a Helena (atres versions diuen que se l’entrega Afrodita), la muller de Menelau, rei d’Esparta. Per a rescatar-la i en venjança, Menelau solicita l’ajuda de son germà Agameno, rei de Micenas. En l’ajuda de tots els reis grecs inicien la guerra a Troya. La guerra fon llarga puix també intervenien els deus, s’enfrontaven entre ells, ajudant als troyans en ocasions, i en uns atres als grecs. L’Iliada d’Homer tracta sobre un episodi d’esta guerra, en l’últim any d’accions beliques.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Guerra de Troya.