Diferència entre les revisions de "Muçol (animal)"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El '''muçol''' (Athene Noctua) és una au nocturna de la familia (Strigidae). Sol medir | + | El '''muçol''' (Athene Noctua) és una au nocturna de la familia (Strigidae). Sol medir d'uns 22 centímetros a uns 55 centímetros i habita en [[Europa]] i [[Marroc]]. El seu perill d'extinció és mínim encara que la seua població ha caigut molt en l'última década. |
== Morfologia == | == Morfologia == | ||
| − | El muçol medix de 22 centímetros a uns 55 centímetros i pesa 200g. | + | El muçol medix de 22 centímetros a uns 55 centímetros i pesa 200g. Posseïx orelles i una vista molt aguda que li permet vore per les nits. El seu coll es pot doblar molt degut a que posseïx 14 vertebres en ell. Sol presentar un plomage de color [[marró]] o [[gris]], en taques [[negre|negres]]. |
== Alimentació == | == Alimentació == | ||
| − | El muçol ix del seu refugi | + | El muçol ix del seu refugi des de la vesprada fins a la matinada. En eixe temps es dedica a caçar. Menja [[insecte|insectes]], [[ratolí|ratolins]], [[rata|rates]], pardals de chicotet tamany, [[fardacho|fardachos]] i [[granota|granotes]]. |
== Reproducció == | == Reproducció == | ||
| − | Els muçols tenen un | + | Els muçols tenen un periodo de cria des d'[[abril]] fins [[agost]]. Les femelles ponen els ous i s´encarreguen de tota l'incubació mentres que el mascle s´encarrega d´alimentar-los. Al passar 28 dies després de nàixer les cries abandonen el niu. |
== Hàbitat == | == Hàbitat == | ||
| − | Els muçols són territorials i solen viure sempre en el mateix lloc. En el camp viuen en arbres com les [[olivera|oliveres]], | + | Els muçols són territorials i solen viure sempre en el mateix lloc. En el camp viuen en arbres com les [[olivera|oliveres]], xares i pedres en les que puguen refugiar-se. En les poblacions busquen llocs abandonats o en desús com les andanes. El muçol evita boscs frondosos i zones molt gelades. La desaparició del seu habitat és el seu risc principal. |
== Utilitat per a les persones == | == Utilitat per a les persones == | ||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
| − | En l´[[Antiga Grècia]] eren venerats per ser l´animal sagrat de la deesa [[Atenea]]. Este animal és molt important en la cultura grega de fet en | + | En l´[[Antiga Grècia]] eren venerats per ser l´animal sagrat de la deesa [[Atenea]]. Este animal és molt important en la cultura grega de fet en l'antiguetat s'acunyaven monedes en les que apareixia este animal. Inclús hui en dia l'[[Euro]] grec te la seua image. |
[[Categoria:biologia]] | [[Categoria:biologia]] | ||
[[Categoria:animals]] | [[Categoria:animals]] | ||
[[Categoria:aus]] | [[Categoria:aus]] | ||
Revisió de 16:30 6 oct 2014
El muçol (Athene Noctua) és una au nocturna de la familia (Strigidae). Sol medir d'uns 22 centímetros a uns 55 centímetros i habita en Europa i Marroc. El seu perill d'extinció és mínim encara que la seua població ha caigut molt en l'última década.
Morfologia
El muçol medix de 22 centímetros a uns 55 centímetros i pesa 200g. Posseïx orelles i una vista molt aguda que li permet vore per les nits. El seu coll es pot doblar molt degut a que posseïx 14 vertebres en ell. Sol presentar un plomage de color marró o gris, en taques negres.
Alimentació
El muçol ix del seu refugi des de la vesprada fins a la matinada. En eixe temps es dedica a caçar. Menja insectes, ratolins, rates, pardals de chicotet tamany, fardachos i granotes.
Reproducció
Els muçols tenen un periodo de cria des d'abril fins agost. Les femelles ponen els ous i s´encarreguen de tota l'incubació mentres que el mascle s´encarrega d´alimentar-los. Al passar 28 dies després de nàixer les cries abandonen el niu.
Hàbitat
Els muçols són territorials i solen viure sempre en el mateix lloc. En el camp viuen en arbres com les oliveres, xares i pedres en les que puguen refugiar-se. En les poblacions busquen llocs abandonats o en desús com les andanes. El muçol evita boscs frondosos i zones molt gelades. La desaparició del seu habitat és el seu risc principal.
Utilitat per a les persones
Degut a que són grans caçadors han segut domesticats en la cetreria. Són útils per a caçar i perque rarament ataquen a animals beneficiosos per a l'agricultura.
En l´Antiga Grècia eren venerats per ser l´animal sagrat de la deesa Atenea. Este animal és molt important en la cultura grega de fet en l'antiguetat s'acunyaven monedes en les que apareixia este animal. Inclús hui en dia l'Euro grec te la seua image.