Diferència entre les revisions de "Periodo visigot en la Comunitat Valenciana"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{Història de la Comunitat Valenciana}}
 
{{Història de la Comunitat Valenciana}}
Els acontenyiments que porten a la desintegració de l'[[imperi romà]] culminen el [[segle V]] en les [[invasions bàrbares]]. Entre la [[Caiguda de l'Imperi Romà]] i la [[Época musulmana en la Comunitat Valenciana|dominació musulmana]] hi passaren els [[visigots]]. Entre el [[segle VII]] fins a les primeries del [[segle VIII|VIII]], l'actual territori de la Comunitat Valenciana estigué subjecte al domini [[vàndal]] i posteriorment al [[Regne visigot de Toledo]], pero pràcticament no hi deixaren vestigi.
+
Els acontenyiments que porten a la desintegració de l'[[imperi romà]] culminen el [[segle V]] en les [[invasions bàrbares]]. Entre la [[Caiguda de l'Imperi Romà]] i la [[Época musulmana en la Comunitat Valenciana|dominació musulmana]] hi passaren els [[visigots]]. Entre el [[segle VII]] fins a les primeries del [[segle VIII|VIII]], l'actual territori de la [[Comunitat Valenciana]] estigué subjecte al domini [[vàndal]] i posteriorment al [[Regne visigot de Toledo]], pero pràcticament no hi deixaren vestigi.
  
Les fonts escrites dels segles visigots són la ''Historia Gothorum, Vandalorum et Suevorum'' de sant Isidor, que servix de context general, mentres Joan de Bíclarum a la seua Chronica mos dona la notícia del desterro a Valentia d'Hermenegild pel rei Leovigild l'any 584 (Ioh. Bicl. A. 584 3) Els concilis toledans i, sobretot, la Nomina Ovetensis, ya del segle VIII, mos faciliten alguns noms de bisbes i de les seues seus.
+
Les fonts escrites dels segles visigots són la ''Historia Gothorum, Vandalorum et Suevorum'' de sant Isidor, que servix de context general, mentres Joan de Bíclarum a la seua Chronica nos dona la notícia del desterro a Valentia d'Hermenegild pel rei Leovigild en l'any [[584]] (Ioh. Bicl. A. 584 3) Els concilis toledans i, sobretot, la Nomina Ovetensis, ya del [[segle VIII]], nos faciliten alguns noms de bisbes i de les seues seus.
  
 
[[Categoria:Edat Mija en la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Edat Mija en la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Poble visigot]]
 
[[Categoria:Poble visigot]]

Revisió de 09:59 31 jul 2014


Història de la Comunitat Valenciana
Escudo de la Comunidad Valenciana.svg
Formació geològica
Prehistòria
Periodo íber
Periodo cartaginés
Periodo romà
Periodo visigot
Edat Mija (Periodo musulmà)
Conquista omeya
Valiat de l'Àndalus
Emirat de Qurtuba
Califat de Qurtuba
Emirat d'Alpont
Emirat de Balansiya
Emirat de Dàniyya
Regne de Valéncia
Conquista de Valéncia
Sigle d'or
Decrets de Nova Planta
Dinastia Borbó
Història contemporànea
Història de Valéncia
Llista de presidents de la Generalitat

Els acontenyiments que porten a la desintegració de l'imperi romà culminen el segle V en les invasions bàrbares. Entre la Caiguda de l'Imperi Romà i la dominació musulmana hi passaren els visigots. Entre el segle VII fins a les primeries del VIII, l'actual territori de la Comunitat Valenciana estigué subjecte al domini vàndal i posteriorment al Regne visigot de Toledo, pero pràcticament no hi deixaren vestigi.

Les fonts escrites dels segles visigots són la Historia Gothorum, Vandalorum et Suevorum de sant Isidor, que servix de context general, mentres Joan de Bíclarum a la seua Chronica nos dona la notícia del desterro a Valentia d'Hermenegild pel rei Leovigild en l'any 584 (Ioh. Bicl. A. 584 3) Els concilis toledans i, sobretot, la Nomina Ovetensis, ya del segle VIII, nos faciliten alguns noms de bisbes i de les seues seus.