Diferència entre les revisions de "Baixa Edat Mija"
m (Chabi pàgina traslladada Baixa Edat Mijana a Baixa Edat Mija) |
|||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
Després de les invasions dels musulmans, els hongaresos i els normants, que havien assolat Europa en els segles precedents, pels volts de l'any [[1000]] comença un periodo de creiximent econòmic i demogràfic que comportarà la crisis de la [[feudalisme|societat feudal]] i l'aparició de noves formes d'organisació política i social: els [[comuns medievals|comuns]] —especialment en [[Itàlia]]— i els estats "nacionals", als territoris de les actuals [[França]], [[Anglaterra]] i [[Espanya]]. | Després de les invasions dels musulmans, els hongaresos i els normants, que havien assolat Europa en els segles precedents, pels volts de l'any [[1000]] comença un periodo de creiximent econòmic i demogràfic que comportarà la crisis de la [[feudalisme|societat feudal]] i l'aparició de noves formes d'organisació política i social: els [[comuns medievals|comuns]] —especialment en [[Itàlia]]— i els estats "nacionals", als territoris de les actuals [[França]], [[Anglaterra]] i [[Espanya]]. | ||
| − | Al voltant de l'any [[1300]], i després de diversos segles de prosperitat en Europa, el creiximent es va parar. Unes series d'hambrunes i plagues, com la Gran Fam de [[1315]]-[[1317]] i la [[Peste Negra]], varen reduir la població a la mitat. Esta despoblació va estar acompanyada de tensions socials i guerres endèmiques; alçaments dels campers en [[França]] i [[Anglaterra]] i la [[Guerra dels Cent Anys]] en són dos eixemples. La unitat de l'[[Església Catòlica]] va ser fracturada pel [[Gran Cisma d'Occident]]. Estos acontenyiments han segut nomenats pels historiadors la Crisis de la Baixa Edat | + | Al voltant de l'any [[1300]], i després de diversos segles de prosperitat en Europa, el creiximent es va parar. Unes series d'hambrunes i plagues, com la Gran Fam de [[1315]]-[[1317]] i la [[Peste Negra]], varen reduir la població a la mitat. Esta despoblació va estar acompanyada de tensions socials i guerres endèmiques; alçaments dels campers en [[França]] i [[Anglaterra]] i la [[Guerra dels Cent Anys]] en són dos eixemples. La unitat de l'[[Església Catòlica]] va ser fracturada pel [[Gran Cisma d'Occident]]. Estos acontenyiments han segut nomenats pels historiadors la Crisis de la Baixa Edat Mija. |
[[Categoria:Història]] | [[Categoria:Història]] | ||
| − | [[Categoria:Baixa Edat | + | [[Categoria:Baixa Edat Mija| ]] |
Revisió de 10:10 16 maig 2014
La Baixa Edat Mija és el terme utilisat per a descriure l'història europea dels segles XI al XIV. Este periodo va ser precedit per l'Alta Edat Mija, i va ser succeït per l'edat moderna i (el Renaiximent).
Després de les invasions dels musulmans, els hongaresos i els normants, que havien assolat Europa en els segles precedents, pels volts de l'any 1000 comença un periodo de creiximent econòmic i demogràfic que comportarà la crisis de la societat feudal i l'aparició de noves formes d'organisació política i social: els comuns —especialment en Itàlia— i els estats "nacionals", als territoris de les actuals França, Anglaterra i Espanya.
Al voltant de l'any 1300, i després de diversos segles de prosperitat en Europa, el creiximent es va parar. Unes series d'hambrunes i plagues, com la Gran Fam de 1315-1317 i la Peste Negra, varen reduir la població a la mitat. Esta despoblació va estar acompanyada de tensions socials i guerres endèmiques; alçaments dels campers en França i Anglaterra i la Guerra dels Cent Anys en són dos eixemples. La unitat de l'Església Catòlica va ser fracturada pel Gran Cisma d'Occident. Estos acontenyiments han segut nomenats pels historiadors la Crisis de la Baixa Edat Mija.