Diferència entre les revisions de "Sigle XI a. C."
m (Text reemplaça - 'després' a 'despuix') |
|||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
==Política== | ==Política== | ||
[[Archiu:Cabinet des Médailes, Paris - Michaux Stone.JPG|thumb|right|Pedra de Michaux, una [[estela]] en inscripcions en [[acadi]] trobada prop de Bagdat datada de principis del segle XI a.C.]] | [[Archiu:Cabinet des Médailes, Paris - Michaux Stone.JPG|thumb|right|Pedra de Michaux, una [[estela]] en inscripcions en [[acadi]] trobada prop de Bagdat datada de principis del segle XI a.C.]] | ||
| − | Es produïx la fundació de l'[[Estat de Jin]] de l'[[antiga China]], en l'adveniment de la [[Dinastia Zhou]]. El regnat de [[Codros]] a Atenes és el darrer del periodo absolutista (i mític) de la història de la regió. Per contra Israel comença el seu periodo monàrquic en [[Saül]] i | + | Es produïx la fundació de l'[[Estat de Jin]] de l'[[antiga China]], en l'adveniment de la [[Dinastia Zhou]]. El regnat de [[Codros]] a Atenes és el darrer del periodo absolutista (i mític) de la història de la regió. Per contra Israel comença el seu periodo monàrquic en [[Saül]] i despuix [[Davit]]. L'[[Imperi Nou d'Egipte]] arriba a la seua fi. Es produïx l'auge de [[Tartessos]]. |
==Economia i societat== | ==Economia i societat== | ||
Revisió de 19:02 30 abr 2015
| Sigles: | Sigle X [[Sigle {{{sigle}}} a. C.|Sigle {{{sigle}}}]] Sigle XII |
| Décades: | Anys 1000 Anys 1010 Anys 1020 Anys 1030 Anys 1040 Anys 1050 Anys 1060 Anys 1070 Anys 1080 Anys 1090 |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
Formalment el segle XI a. C. compren els anys 1001 a. C.-1100 a. C. abdós inclosos.
Política
Es produïx la fundació de l'Estat de Jin de l'antiga China, en l'adveniment de la Dinastia Zhou. El regnat de Codros a Atenes és el darrer del periodo absolutista (i mític) de la història de la regió. Per contra Israel comença el seu periodo monàrquic en Saül i despuix Davit. L'Imperi Nou d'Egipte arriba a la seua fi. Es produïx l'auge de Tartessos.
Economia i societat
Els fenicis es fan en el control del comerç en el Mediterràneu, actuant com a intermediaris de diversos pobles i imponent tributs al transport per mar. Ajuden a avançar pobles de l'oest d'Europa i nord-oest d'Àfrica fins al moment en poc contacte en la resta de la civilisació.
Invencions i descobriments
Els fenicis desenrollen l'alfabet, que serà la base de la majoria de sistemes d'escritura occidentals posteriors. La correlació entre so i grafia i no entre concepte i ideograma fa que siga més fàcil d'aprendre i transmetre.
S'inventa una ballesta de repetició (data provable) a la China, que permet disparar més ràpidament als enemics.