Diferència entre les revisions de "Aràbia"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Aràbia''' (en àrap العربيّة, ''al-'Arabīyah'') és una península del suroest d'Àsia, a la confluència en Àfrica. És una regió m...».) |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Aràbia''' (en [[àrap]] العربيّة, ''al-'Arabīyah'') és una península del suroest d'[[Àsia]], | + | '''Aràbia''' (en [[àrap]] العربيّة, ''al-'Arabīyah'') és una península del suroest d'[[Àsia]], en la confluència en [[Àfrica]]. És una regió majoritàriament de clima desèrtic. A sovint és coneguda també com la '''península Aràbiga''' . |
[[Archiu:Arabian Peninsula dust SeaWiFS.jpg|thumb|Aràbia vista des de l'espai.]] | [[Archiu:Arabian Peninsula dust SeaWiFS.jpg|thumb|Aràbia vista des de l'espai.]] | ||
| − | El litoral de la península està banyat a l'oest pel [[mar Roig]] i el [[golf d'Aqaba]], al sur pel [[mar d'Aràbia]] i a l'est pel [[golf d'Oman]] i el [[golf Pèrsic]]. Al nort, llimita en [[Israel]], [[Jordània]], | + | El litoral de la península està banyat a l'oest pel [[mar Roig]] i el [[golf d'Aqaba]], al sur pel [[mar d'Aràbia]] i a l'est pel [[golf d'Oman]] i el [[golf Pèrsic]]. Al nort, llimita en [[Israel]], [[Jordània]], [[Iraq]] i [[Kuvait]]. Políticament, la península Aràbiga està dividida en els següents estats (de major a menor extensió): |
* [[Aràbia Saudita]] | * [[Aràbia Saudita]] | ||
* [[Yemen]] | * [[Yemen]] | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
* [[Bahrain]] | * [[Bahrain]] | ||
| − | + | Aràbia Saudita (regne governat per la dinastia [[wahhabita]] dels [[Al Saüd]]) ocupa la major part de la península, que té una extensió total de tres millons de quilómetros quadrats. La majoria de la població, d'uns cinquanta millons de persones, viu en Aràbia Saudita i Yemen. El subsol d'Aràbia conté grans quantitats de [[petròleu]]. En la península s'hi troben [[la Meca]] i [[Medina]], les ciutats santes de l'[[Islam]], les dos en Aràbia Saudita, per lo que el país té una gran ascendència sobre els seus veïns. Els EAU i Qatar són la seu de les principals cadenes de televisió del món àrap, com ara [[Al-Jazeera|Al-Jazira]]. | |
| − | El terme "[[Pròxim Orient]]" de vegades s'aplica només a la península Aràbiga, si be normalment es referix a una regió molt més extensa; "Aràbia", en canvi, sovint és usat per referir-se només a | + | El terme "[[Pròxim Orient]]" de vegades s'aplica només a la península Aràbiga, si be normalment es referix a una regió molt més extensa; "Aràbia", en canvi, a sovint és usat per referir-se només a Aràbia Saudita. En atres temps el terme "Aràbia" abastava tot lo que hui coneixem com el [[món àrap]], des de [[Marroc]] a l'oest fins a Oman a l'est. |
== Història == | == Història == | ||
{{AP|Historia d'Aràbia}} | {{AP|Historia d'Aràbia}} | ||
[[Archiu:Pieter van der Aa - The Coast of Arabia the Red Sea, and Persian Sea of Bassora Past the Straits of Hormuz.tif|thumbnail|Un mapa de la Península Aràbiga des de 1707.]] | [[Archiu:Pieter van der Aa - The Coast of Arabia the Red Sea, and Persian Sea of Bassora Past the Straits of Hormuz.tif|thumbnail|Un mapa de la Península Aràbiga des de 1707.]] | ||
| − | '''Aràbia''' és el país dels [[àraps]]. Els ''[[aribi]]'' són coneguts des del segon milenari aC. Els primers sobirans d'Aràbia s'esmenen al [[segle VIII aC]], pero només devien governar confederacions tribals, ya que la regió fon habitada tradicionalment per pobles nómades; l'escasset d'aigua i l'aridea del sol en fan un terreny inhòspit per a l'agricultura. | + | '''Aràbia''' és el país dels [[àraps]]. Els ''[[aribi]]'' són coneguts des del segon milenari aC. Els primers sobirans d'Aràbia s'esmenen al [[segle VIII aC]], pero només devien governar confederacions tribals, ya que la regió fon habitada tradicionalment per pobles nómades; l'escasset d'[[aigua]] i l'aridea del sol en fan un terreny inhòspit per a l'agricultura. Aixina, en els inicis trobem la reina Zabida i la reina Samsi. Cap a començament del [[segle VII aC]] apareixen les reines Yati, Te'elhunu; Hazael i Iskallatu (estes dos varen governar conjuntament), i Hazael i Tabia (també governaren conjuntament). A mijan segle Yata (nomenat Uaate, Watig, Yauta o Yautag, és dir "espavilat") governava en la reina Adiya. Els tres soberans són Abiiati, Uaate II (que disputa el poder a l'anterior) i el fill d'este darrer, Ben Uaate. |
== Artículs relacionats == | == Artículs relacionats == | ||
Revisió de 18:36 8 maig 2014
Aràbia (en àrap العربيّة, al-'Arabīyah) és una península del suroest d'Àsia, en la confluència en Àfrica. És una regió majoritàriament de clima desèrtic. A sovint és coneguda també com la península Aràbiga .
El litoral de la península està banyat a l'oest pel mar Roig i el golf d'Aqaba, al sur pel mar d'Aràbia i a l'est pel golf d'Oman i el golf Pèrsic. Al nort, llimita en Israel, Jordània, Iraq i Kuvait. Políticament, la península Aràbiga està dividida en els següents estats (de major a menor extensió):
Aràbia Saudita (regne governat per la dinastia wahhabita dels Al Saüd) ocupa la major part de la península, que té una extensió total de tres millons de quilómetros quadrats. La majoria de la població, d'uns cinquanta millons de persones, viu en Aràbia Saudita i Yemen. El subsol d'Aràbia conté grans quantitats de petròleu. En la península s'hi troben la Meca i Medina, les ciutats santes de l'Islam, les dos en Aràbia Saudita, per lo que el país té una gran ascendència sobre els seus veïns. Els EAU i Qatar són la seu de les principals cadenes de televisió del món àrap, com ara Al-Jazira.
El terme "Pròxim Orient" de vegades s'aplica només a la península Aràbiga, si be normalment es referix a una regió molt més extensa; "Aràbia", en canvi, a sovint és usat per referir-se només a Aràbia Saudita. En atres temps el terme "Aràbia" abastava tot lo que hui coneixem com el món àrap, des de Marroc a l'oest fins a Oman a l'est.
Història
- Artícul principal → Historia d'Aràbia.
Aràbia és el país dels àraps. Els aribi són coneguts des del segon milenari aC. Els primers sobirans d'Aràbia s'esmenen al segle VIII aC, pero només devien governar confederacions tribals, ya que la regió fon habitada tradicionalment per pobles nómades; l'escasset d'aigua i l'aridea del sol en fan un terreny inhòspit per a l'agricultura. Aixina, en els inicis trobem la reina Zabida i la reina Samsi. Cap a començament del segle VII aC apareixen les reines Yati, Te'elhunu; Hazael i Iskallatu (estes dos varen governar conjuntament), i Hazael i Tabia (també governaren conjuntament). A mijan segle Yata (nomenat Uaate, Watig, Yauta o Yautag, és dir "espavilat") governava en la reina Adiya. Els tres soberans són Abiiati, Uaate II (que disputa el poder a l'anterior) i el fill d'este darrer, Ben Uaate.