Landnámabók

Pàgina del manuscrit de la Landnáma guardada a l'Institut Árni Magnússon de Reikiavik, Islàndia

Landnámabók ("Llibre de l'Assentament", "Llibre de l'Establiment" o Llibre de la Colonisació, sovint designat abreujadament en la forma Landnáma) o liber de occupatione Islandiae (com s'intitula la versió llatina corresponent) és un manuscrit islandés medieval que descriu detalladament l'assentament o establiment ("landám") a Islàndia d'uns 400 colons, bàsicament noruecs entre els anys 870 i 930 dCr. La versió original de la Landnámabók no s'ha conservat. Fon compilada possiblement en algun moment de la segona mitat del segle XI i se suposta que el compilador fon el famós Ari Þorgilsson inn fróði (1068–1148) o, si més no, que ell va participar decisivament en la seua redacció.

Comença en l'establiment de l'Ingólfur Arnarson a Reikiavik i les seues reclamacions de la terra cap al nort, oest, est i sur. Després passa a descriure els descendents dels colons originals i narra els fets més destacats en la història de les seues famílies durant el segle XI. S'hi descriuen més de 3.000 persones i 1.400 assentaments o establiments diferents. La Landnámabók enumera 435 persones com a colons originals, la majoria dels quals van establir-se al nort-est i suroest de l'illa.

La Landnámabók continua essent actualment una font de valor inestimable per al coneiximent de la història i la genealogia de la població islandesa. Actualment se'n conserven cinc versions medievals:

• Sturlubók, de la Sturla Þórðarson. El manuscrit medieval, en pergamí, es va cremar durant el gran incendi de Copenhaguen del 1728. Es conserva gràcies a una còpia en paper que va fer en Jón Erlendsson en el segle XVII.
• Hauksbók, còpia deguda al Haukr Erlendsson -que dona nom al manuscrit o "Llibre d'en Haukr"-. El text depén bàsicament del de la versió oferta per l'Sturlubók. El Haukr Erlendsson va copiar el llibre vers el 1299. Només se'n conserven 18 fulls del manuscrit original, encara que n'hi ha una còpia sincera en paper deguda al Jón Erlendsson, del segle XVII. N'hi ha també una versió, ja perduda, de l'Styrmir Kárason.
• Melabók, de l'Snorri Markússon (feta vers el 1272), lǫgmaðr de Melar (d'on el nom del manuscrit), a la Borgarfjarðarsýsla.
• Skarðsárbók, còpia en paper de la primera mitat del segle XVII feta per Björn Jónsson á Skarðsá, d'on el nom del manuscrit.
• Þórðarbók, també còpia en paper del segle XVII feta per Þórður Jónsson prebost del Hítardalur.

Vínculs externs

• Publicació Online del Landnámabók (islandés)
• Edició de la Melabók (islandés)
• Edició del Guðni Jónsson (islandés)
• Liber Originum Islandiae - versione latina, lectionibus variantibus, et rerum, personarum, locorum, necnon vocum rarissimarum, indicibus illustratus. Hafniae: typis Augusti Friderici Steinii, 1774 Plantilla:La
• Landnámabók traduïda a l'anglès per Aaron Myer (anglés)
• The Book of the Settlement of Iceland, translated from the original icelandic of Ari the Learned, by Rev. T. Ellwood. 1898 (anglés)
• The Book of the Settlement of Iceland, translated from the original icelandic of Ari the Learned, by Rev. T. Ellwood. 1898 Visualització tradicional (anglés)
• Landnámabók transcrit a l'anglès per Aaron Myer (anglés)
• Pàgina oficial de la Fundació Árni Magnússon, on es troba guardat el manuscrit medieval (islandés)