Diferència entre les revisions de "Manifest del Partit Comuniste"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|El manifest Comunista El '''Manifest Comunista''' (alemany: ''Das Kommunisitische Manifest'') fon el programa teò...».)
 
Llínea 4: Llínea 4:
 
Publicat inicialment en alemany ([[1848]]), no veu la llum a [[Anglaterra]] fins el [[1850]]. Assolí una gran popularitat entre el moviment obrer de la segona mitat del [[segle XIX]] i fon reeditat en numeroses ocasions i traduït a la major part de les llengües europees.  
 
Publicat inicialment en alemany ([[1848]]), no veu la llum a [[Anglaterra]] fins el [[1850]]. Assolí una gran popularitat entre el moviment obrer de la segona mitat del [[segle XIX]] i fon reeditat en numeroses ocasions i traduït a la major part de les llengües europees.  
  
La primera traducció al català data de l'any [[1930]] i va ser encarregada per [[Manuel González Alba]] a [[Emili Granier i Barrera]] per ser publicada a la seua editorial Arc de Barà. Granier va fer la traducció sobre la versió francesa de [[Laura Lafargue]]. La primera traducció directa de l'alemany la va fer el 1936 [[Pau Cirera]] per la [[USC]]. El manuscrit va ser traduït a diverses llengües europees als pocs mesos de ser acabat. El [[1848]] van aparéixer versions en [[francés]], [[polonés]], [[italià]], [[danés]], [[neerlandés]] i el [[suec]].<ref>''Manifiesto del Partido Comunista'', nota 1 (p. 109).</ref> Als diversos pròlecs que van escriure Marx i Engels primer i després, a la mort de Marx, només el segon, es deixa constància de les distintes edicions i traductors al llarc dels anys. Segons el pròlec a l'edició alemana de [[1872]], la primera traducció a l'anglés, publicat al periòdic ''[[Red Republican]]'', va ser un treball de la periodista [[Helen Macfarlane]].<ref name="pref 1872">''Manifiesto del Partido Comunista'', p. 27-29.</ref> L'edició francesa va ser publicada a [[París]] el 1848, segons este pròleg.<ref name="pref 1872"/> A [[Londres]] es van publicar també les primeres traduccions al polonés i a l'[[alemany]].<ref name="pref 1872"/> La primera traducció al [[rus]] la va realisar l'[[anarquista]] [[Mikhaïl Bakunin]]. La primera traducció al [[castellà]], feta pel socialista José Mesa Leompart va ser publicada el 1872 a la revista [[La Emancipación]] de Madrit, el [[1886]].<ref>''Manifiesto del Partido Comunista'' (p. 112).</ref> La primera edició a l'[[afrikaans]] va aparéixer en un prefaci de [[Lev Trotski]], ''Noranta anys del Manifest Comunista''.<ref>''A noventa años del Manifiesto Comunista'', León Trotsky.</ref>
+
La primera traducció al català data de l'any [[1930]] i va ser encarregada per [[Manuel González Alba]] a [[Emili Granier i Barrera]] per ser publicada a la seua editorial Arc de Barà. Granier va fer la traducció sobre la versió francesa de [[Laura Lafargue]]. La primera traducció directa de l'alemany la va fer el 1936 [[Pau Cirera]] per la [[USC]]. El manuscrit va ser traduït a diverses llengües europees als pocs mesos de ser acabat. El [[1848]] van aparéixer versions en [[francés]], [[polonés]], [[italià]], [[danés]], [[neerlandés]] i el [[suec]].<ref>''Manifiesto del Partido Comunista'', nota 1 (p. 109).</ref> Als diversos pròlecs que van escriure Marx i Engels primer i després, a la mort de Marx, només el segon, es deixa constància de les distintes edicions i traductors al llarc dels anys. Segons el pròlec a l'edició alemana de [[1872]], la primera traducció a l'anglés, publicat al periòdic [[Red Republican]], va ser un treball de la periodista [[Helen Macfarlane]].<ref name="pref 1872">''Manifiesto del Partido Comunista'', p. 27-29.</ref> L'edició francesa va ser publicada a [[París]] el 1848, segons este pròleg.<ref name="pref 1872"/> A [[Londres]] es van publicar també les primeres traduccions al polonés i a l'[[alemany]].<ref name="pref 1872"/> La primera traducció al [[rus]] la va realisar l'[[anarquista]] [[Mikhaïl Bakunin]]. La primera traducció al [[castellà]], feta pel socialista José Mesa Leompart va ser publicada el 1872 a la revista [[La Emancipación]] de Madrit, el [[1886]].<ref>''Manifiesto del Partido Comunista'' (p. 112).</ref> La primera edició a l'[[afrikaans]] va aparéixer en un prefaci de [[Lev Trotski]], ''Noranta anys del Manifest Comunista''.<ref>''A noventa años del Manifiesto Comunista'', León Trotsky.</ref>
  
 
"Un fantasma recorre Europa, el [[comunisme]]" i "Proletaris de tots els països uniu-vos!" obren i tanquen el manifest respectivament. Abdós mostren clarament la intencionalitat [[política]] d'un manifest destinat a convéncer el moviment obrer de qué hi ha una alternativa al [[capitalisme]], que a tots els països industrialisats hi ha un moviment obrer emergent i que la internacionalisació de la lluita obrera és el camí per al triumf del comunisme.
 
"Un fantasma recorre Europa, el [[comunisme]]" i "Proletaris de tots els països uniu-vos!" obren i tanquen el manifest respectivament. Abdós mostren clarament la intencionalitat [[política]] d'un manifest destinat a convéncer el moviment obrer de qué hi ha una alternativa al [[capitalisme]], que a tots els països industrialisats hi ha un moviment obrer emergent i que la internacionalisació de la lluita obrera és el camí per al triumf del comunisme.

Revisió de 18:39 4 dec 2013

El manifest Comunista

El Manifest Comunista (alemany: Das Kommunisitische Manifest) fon el programa teòric i pràctic, destinat a la publicitat, de la Lliga Comunista, una organisació obrera internacional. Va ser redactat a novembre de 1847 per Karl Marx i Friedrich Engels, per encàrrec del partit.

Publicat inicialment en alemany (1848), no veu la llum a Anglaterra fins el 1850. Assolí una gran popularitat entre el moviment obrer de la segona mitat del segle XIX i fon reeditat en numeroses ocasions i traduït a la major part de les llengües europees.

La primera traducció al català data de l'any 1930 i va ser encarregada per Manuel González Alba a Emili Granier i Barrera per ser publicada a la seua editorial Arc de Barà. Granier va fer la traducció sobre la versió francesa de Laura Lafargue. La primera traducció directa de l'alemany la va fer el 1936 Pau Cirera per la USC. El manuscrit va ser traduït a diverses llengües europees als pocs mesos de ser acabat. El 1848 van aparéixer versions en francés, polonés, italià, danés, neerlandés i el suec.[1] Als diversos pròlecs que van escriure Marx i Engels primer i després, a la mort de Marx, només el segon, es deixa constància de les distintes edicions i traductors al llarc dels anys. Segons el pròlec a l'edició alemana de 1872, la primera traducció a l'anglés, publicat al periòdic Red Republican, va ser un treball de la periodista Helen Macfarlane.[2] L'edició francesa va ser publicada a París el 1848, segons este pròleg.[2] A Londres es van publicar també les primeres traduccions al polonés i a l'alemany.[2] La primera traducció al rus la va realisar l'anarquista Mikhaïl Bakunin. La primera traducció al castellà, feta pel socialista José Mesa Leompart va ser publicada el 1872 a la revista La Emancipación de Madrit, el 1886.[3] La primera edició a l'afrikaans va aparéixer en un prefaci de Lev Trotski, Noranta anys del Manifest Comunista.[4]

"Un fantasma recorre Europa, el comunisme" i "Proletaris de tots els països uniu-vos!" obren i tanquen el manifest respectivament. Abdós mostren clarament la intencionalitat política d'un manifest destinat a convéncer el moviment obrer de qué hi ha una alternativa al capitalisme, que a tots els països industrialisats hi ha un moviment obrer emergent i que la internacionalisació de la lluita obrera és el camí per al triumf del comunisme.

Referències

  1. Manifiesto del Partido Comunista, nota 1 (p. 109).
  2. 2,0 2,1 2,2 Manifiesto del Partido Comunista, p. 27-29.
  3. Manifiesto del Partido Comunista (p. 112).
  4. A noventa años del Manifiesto Comunista, León Trotsky.