Diferència entre les revisions de "Províncies Unides"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «right|250px|thumb|Mapa de les Set Províncies Unides, 1658. Les '''Províncies Unides''' o ''Set Proví...».)
 
m
Llínea 4: Llínea 4:
  
 
== Independència ==
 
== Independència ==
Van ser objecte de numeroses disputes europees, encapçalades per les monarquies borbòniques i austríaques, fins que l'any [[1648]], la [[Pau de Westfalia|Pau de Münster]] els lliberà del domini castellà. Tot i que després tornaren a passar un periodo sota domini francés com a [[República Batava]] al 1795 i després del [[Regne d'Holanda]] 1806-1810.
+
Van ser objecte de numeroses disputes europees, encapçalades per les monarquies borbòniques i austríaques, fins que l'any [[1648]], la [[Pau de Westfalia|Pau de Münster]] els lliberà del domini castellà. Tot i que després tornaren a passar un periodo sota domini francés com a [[República Batava]] al 1795 i després del [[Regne d'Holanda]] [[1806]]-[[1810]].
  
 
== Territori ==
 
== Territori ==
 
Les '''Províncies Unides''' eren les províncies d'[[comtat d'Holanda|Holanda]], de [[comtat de Zelanda|Zelanda]], de [[Gelderland]], d'[[bisbat d'Utrecht|Utrecht]] i de [[Frísia]] i, des del [[1594]], també per les de [[Groningen]] i [[Overijssel]]. Encara a la frontera meridional van permanéixer moltes disputes territorials en [[Castella]] que només van resoldre's al [[1661]] en el [[Tractat de partició]].
 
Les '''Províncies Unides''' eren les províncies d'[[comtat d'Holanda|Holanda]], de [[comtat de Zelanda|Zelanda]], de [[Gelderland]], d'[[bisbat d'Utrecht|Utrecht]] i de [[Frísia]] i, des del [[1594]], també per les de [[Groningen]] i [[Overijssel]]. Encara a la frontera meridional van permanéixer moltes disputes territorials en [[Castella]] que només van resoldre's al [[1661]] en el [[Tractat de partició]].
  
Les Províncies Unides governaven també les [[terres de la Generalitat]]. Estes territoris tenien un estatut secundari. Només dos segles després van devindre unes províncies de veritat, en l'adveniment de la República Batava, que declarava l'[[Llibertat, igualtat, fraternitat|igualtat]] de tots els ciutadans sota la influència dels republicans francesos.
+
Les Províncies Unides governaven també les [[terres de la Generalitat]]. Estos territoris tenien un estatut secundari. Només dos segles després van devindre unes províncies de veritat, en l'adveniment de la República Batava, que declarava l'[[Llibertat, igualtat, fraternitat|igualtat]] de tots els ciutadans baix la influència dels republicans francesos.
  
 
[[Categoria:Guerra de Successió Espanyola]]
 
[[Categoria:Guerra de Successió Espanyola]]
 
[[Categoria:Repúbliques històriques d'Europa]]
 
[[Categoria:Repúbliques històriques d'Europa]]
 
[[Categoria:Història dels Països Baixos]]
 
[[Categoria:Història dels Països Baixos]]

Revisió de 19:10 1 ago 2013

Mapa de les Set Províncies Unides, 1658.

Les Províncies Unides o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom en que es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'época de la Guerra de Successió Espanyola, al segle XVIII, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes república federal des de la Unió d'Utrecht (1579). En el pas dels segles acabaren donant lloc als actuals Països Baixos.

Independència

Van ser objecte de numeroses disputes europees, encapçalades per les monarquies borbòniques i austríaques, fins que l'any 1648, la Pau de Münster els lliberà del domini castellà. Tot i que després tornaren a passar un periodo sota domini francés com a República Batava al 1795 i després del Regne d'Holanda 1806-1810.

Territori

Les Províncies Unides eren les províncies d'Holanda, de Zelanda, de Gelderland, d'Utrecht i de Frísia i, des del 1594, també per les de Groningen i Overijssel. Encara a la frontera meridional van permanéixer moltes disputes territorials en Castella que només van resoldre's al 1661 en el Tractat de partició.

Les Províncies Unides governaven també les terres de la Generalitat. Estos territoris tenien un estatut secundari. Només dos segles després van devindre unes províncies de veritat, en l'adveniment de la República Batava, que declarava l'igualtat de tots els ciutadans baix la influència dels republicans francesos.