Diferència entre les revisions de "República"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'constituix' a 'constituïx') |
m |
||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:republiquesmundials.png|thumb|300px|right|En roig el sistema presidencial, vert oscur eixecutiva, vert clar semi-presidencial, groc sitema parlamentari i marró sistema de partit únic.]] | [[Image:republiquesmundials.png|thumb|300px|right|En roig el sistema presidencial, vert oscur eixecutiva, vert clar semi-presidencial, groc sitema parlamentari i marró sistema de partit únic.]] | ||
− | '''República''' (del [[llatí]] ''res publica'', «la cosa pública, lo públic»), en sentit ampli, és un sistema polític caracterisat per basar-se en la representació de tota | + | '''República''' (del [[llatí]] ''res publica'', «la cosa pública, lo públic»), en sentit ampli, és un sistema polític caracterisat per basar-se en la representació de tota la seua estructura per mig del dret a vot. El electorat constituïx l'arrel última de la seua legitimitat i sobirania. |
+ | |||
+ | Moltes definicions, com la Enyclopædia Britannica de [[1911]], resalten també l'importància de la autonomia i del Dret (incluint els [[drets humans]]) com parts fonamentals per a una república. Per extensió, se sol denominar aixina al Estat que poseix dita organisació, encara que motles atres formes de govern s'han autodenominat repúblices sent en realitat estats totalitaris, com per eixemple [[China]], l'antiga [[URSS]] o [[Chile]] baix el govern d'Augusto Pinochet. | ||
[[Categoria:Política]] | [[Categoria:Política]] |
Revisió de 23:35 8 feb 2014
República (del llatí res publica, «la cosa pública, lo públic»), en sentit ampli, és un sistema polític caracterisat per basar-se en la representació de tota la seua estructura per mig del dret a vot. El electorat constituïx l'arrel última de la seua legitimitat i sobirania.
Moltes definicions, com la Enyclopædia Britannica de 1911, resalten també l'importància de la autonomia i del Dret (incluint els drets humans) com parts fonamentals per a una república. Per extensió, se sol denominar aixina al Estat que poseix dita organisació, encara que motles atres formes de govern s'han autodenominat repúblices sent en realitat estats totalitaris, com per eixemple China, l'antiga URSS o Chile baix el govern d'Augusto Pinochet.