José de San Martín

El general Jose Francisco de San Martín naixque el 25 de febrer de 1778 en el chicotet poble de Yapeyu (provincia de Corrientes, Argentina)i va fallir en Boulogne Sur Mer, França, el 17 d'agost de 1850 ; tambe nomenat el Llibertador José de San Martín o, simplement El Llibertador, es una de les personalitats mes important de les guerres d'independencia de les colonies espanyoles d'America del Sur. Es considerat com lo llibertador d'Argentina, de Chile i del Peru : el primer païs li donà el titul de Pare de la Patria.

Fill d'un oficial espanyol Juan de San Martín Gómez, tinent governador de l'actual provincia argentina Corrientes, va rebre l'educacio en Espanya a partir de l'any 1783.

Carrera militar

San Martín començà la seua carrera militar en el regiment de Murcia, en 1797 fon ascendit a subtinent per les seues accions en els Pirineus front als francesos 1793. En la Batalla de Bailén el 19 de juliol de 1808, primera derrota important de les tropes de Napoleo, San Martín tingue una actuacio destacada, rebrent el grau de tinent coronel i es condecorat en una medalla d'or. Despres d'haver renunciat a la seua carrera militar en l'eixercit espanyol, viajà a Anglaterra on s'associà i tractà en atres francmaçons anglesos i llatinoamericans els plans de lliberacio del poder colonial (plans començats pel veneçolà Francisco de Miranda, tambe francmaçon).

Campanya Llibertadora

En giner de l'any 1812 San Martín s'embarca cap a Buenos Aires en la fragata anglesa George Canning. Fon rebut pels membres del Primer Triumvirat de las Provincies Unides del Riu de la Plata, que li reconegueren el seu grau de Tinent Coronel. El 16 de març li demanaren que creacio d'el Regiment de Granaders a Cavall per a custodiar les costes del riu Paraná. Juntament en Carlos Maria d'Alvear i José Matías Zapiola funda la Logia Lautaro de Buenos Aires. El 3 de febrer de 1813 lliurà el Combat de San Lorenzo.

Fon nomenat Governador de les provincies de Cuyo i general en cap del Eixercit dels Andes, i el 12 de giner de 1817 es va iniciar des de Mendoza el creuament dels Andes en direcció a Chile, junts al general Bernardo O'Higgins, per a vencer a l'eixercit espanyol en les batalles de Chacabuco i Maipu, lliuerant Chile definitivament.

Finalment el 20 d'agost de 1820 partix San Martín al front de l'expedici des del port de Valparaïso cap al Peru. L'expedició estava constituïda pel voltant de 4.500 homens, pertanyents al Eixercit dels Andes i al Eixercit de Chile, i s'embarcaren en huit naus de guerra i setze transports, desembarcant en el port de Pisco feent recular a l'eixercit realiste. San Martín ocupa Lima i el dia 28 de juliol declarà l'independencia i és nomenat Protector del Peru en autoritat civil i militar.

Entre els dies 26 i 27 de juliol de 1822 es realisa l'Entrevista de Guayaquil, on es reunix en Simón Bolívar, tenint com tema principal la lliberacio del Peru, cedint ad ell l'iniciativa i conduccio de la campanya llibertadora. Poc després decidix retirar-se de tots els carrecs i tornar al seu païs.

El retorn

Tornat a Mendoza demanà autorisació per a regressar a Buenos Aires i retrobar-se en la seua esposa que estava greument malalta. Se'l hi va negar argumentant que no seria segur per a San Martín tornar a la ciutat ya que alguns volgueren sometre'l a un juï per la desobediencia a una orde que havia rebut del govern per a reprimir als caudills federals. No obstant aço, va decidir viajar a Buenos Aires, on a la seua arribada ella havia mort.

Exili i mort

En Buenos Aires, i negant-se a intervindre en les lluïtes politiques, va decidir partir en sa filla cap al port de L'Havre, França, el 10 de febrer de 1824. Degut a la declaracio de guerra entre l'Argentina i l'Imperi del Brasil, intentà tornar per ad oferir els seus servicis, encara que no va arribar a desembarcar, per les lluïtes politiques i la finalisacio de la guerra, tornant novament a Europa.

En 1831 es radicà en França en una propietat propenca a París. Anys mes tart i gracies als premis dels governs de Mendoza i Peru, San Martín s'anà residir en Grand Bourg. Alli va rebre la visita d'exiliats argentins, i fins els seus ultims anys va mantindre correspondencia en el seu amic Tomás Guido.

En març de 1848, es produix la revolucio en París, es trasllada a la ciutat de Boulogne-sur-Mer, on va fallir a l'etat de 72 anys, a les tres de la vesprà del 17 d'agost de 1850. Segons conta la llegenda, el rellonge de la casa deixà de funcionar a eixa hora i encara seguix marcant les 3 en punt.

Els seus restes

En 1861 els seus restes foren traslladats al cementeri de Brunoy, França, fins que el 28 de maig de 1880 arribaren a la ciutat de Buenos Aires, rebent sepultura en la seua Catedral. Reconegut com llibertador de tres nacions, els americans recorden d'ell, lo que esta escrit en la seua tomba: «Triumfà en San Lorenzo, afirmà l'Independencia Argentina, va creuar els Andes, dugà la seua bandera emancipadora a Chile, al Peru i al Equador».