Diferència entre les revisions de "Lluís del Milà"
m |
|||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
'''Lluís del Milà''' ([[Valéncia]], sobre [[1500]]- † [[1561]]) fon un escritor i [[humanisme|humaniste]] [[Comunitat Valenciana|valencià]]. | '''Lluís del Milà''' ([[Valéncia]], sobre [[1500]]- † [[1561]]) fon un escritor i [[humanisme|humaniste]] [[Comunitat Valenciana|valencià]]. | ||
| + | |||
| + | '''Lluís del Milà''' (c.[[1500]]-c.[[1561]]), també conegut com a ''Lluís Milà'', ''Luys Milán'', ''Luys de Milán'' i ''Luis de Milán'', fon un escritor, compositor i músic de la Cort de València. La seua importància històrica rau a ser el precursor de la música per a [[viola de mà]] i el primer compositor que introduí instruccions verbals per marcar el [[tempo]] en les partitures. | ||
| + | |||
| + | La seua obra més important és el ''Libro de música de vihuela de mano intitulado El maestro'' (Valéncia, 1536), primer recull de música instrumental publicat en Espanya. També va publicar el ''Libro de motes de damas y cavalleros, intitulado El juego de mandar'' (València, 1535) i el ''Libro intitulado El Cortesano'' (València, 1561), estos dos de temàtica extra-musical. | ||
| + | |||
| + | La seua biografia és poc coneguda. Fill d'una família aristocràtica valenciana, sembla que va nàixer a [[Xàtiva]] i va passar la major part de la seua vida professional al servici del Virrei de València [[Ferran d'Aragó, Duc de Calàbria]], i de [[Germana de Foix]], grans mecenes i protectors de les arts. Provablement va fer llargues estades a Portugal i Itàlia. A la mort dels seus protectors, el Duc de Calàbria i el rei [[Joan III de Portugal]], va caure en l'oblit. | ||
| + | |||
| + | ''[[El Maestro]]'' va ser concebut com un manual per a la interpretació de la viola de mà, amb una part didàctica acompanyada d'un conjunt de [[tablatures]] per a viola de mà i per a peces vocals. La compilació conté formes exclusivament instrumentals: les [[Fantasia|fantasies]], [[tiento]]s i [[Pavana|pavanes]], i peces per a veu i viola de mà: [[nadalenca|nadalenques]], [[Romanç (poesia)|romanços]] (en castellà) i sonets del [[Petrarca]] (en italià). Tècnicament es caracterisa per la combinació d'[[homofonia]] i [[polifonia]], l'alternança de passatges lents i ràpits i un interès especial per explorar les possibilitats de l'instrument, sobretot en el terreny de la [[improvisació]]. Aquestes peculiaritats, a més de la seva gran qualitat, han atret l'atenció dels intèrprets i musicòlegs contemporanis. | ||
| + | |||
| + | ''El cortesano'' és una obra humorística bilingüe en [[valencià]] i [[castellà]] que recrea de manera fictícia l'ambient de la cort de [[Germana de Foix]] i del seu marit [[Ferran d'Aragó, duc de Calàbria|Ferran d'Aragó]]. L'obra reflectix la castellanisació de la cort. En ella els criats parlen valencià i els cortesans castellà. Milà s'inspira en ''[[El cortesà]]'' de [[Baltasar de Castiglione]]. | ||
| + | |||
| + | L'actual conservatori municipal de [[Xàtiva]] se nomena ''Lluís de Milà''. | ||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
Revisió de 20:41 26 oct 2014
 |
Lluís del Milà (Valéncia, sobre 1500- † 1561) fon un escritor i humaniste valencià.
Lluís del Milà (c.1500-c.1561), també conegut com a Lluís Milà, Luys Milán, Luys de Milán i Luis de Milán, fon un escritor, compositor i músic de la Cort de València. La seua importància històrica rau a ser el precursor de la música per a viola de mà i el primer compositor que introduí instruccions verbals per marcar el tempo en les partitures.
La seua obra més important és el Libro de música de vihuela de mano intitulado El maestro (Valéncia, 1536), primer recull de música instrumental publicat en Espanya. També va publicar el Libro de motes de damas y cavalleros, intitulado El juego de mandar (València, 1535) i el Libro intitulado El Cortesano (València, 1561), estos dos de temàtica extra-musical.
La seua biografia és poc coneguda. Fill d'una família aristocràtica valenciana, sembla que va nàixer a Xàtiva i va passar la major part de la seua vida professional al servici del Virrei de València Ferran d'Aragó, Duc de Calàbria, i de Germana de Foix, grans mecenes i protectors de les arts. Provablement va fer llargues estades a Portugal i Itàlia. A la mort dels seus protectors, el Duc de Calàbria i el rei Joan III de Portugal, va caure en l'oblit.
El Maestro va ser concebut com un manual per a la interpretació de la viola de mà, amb una part didàctica acompanyada d'un conjunt de tablatures per a viola de mà i per a peces vocals. La compilació conté formes exclusivament instrumentals: les fantasies, tientos i pavanes, i peces per a veu i viola de mà: nadalenques, romanços (en castellà) i sonets del Petrarca (en italià). Tècnicament es caracterisa per la combinació d'homofonia i polifonia, l'alternança de passatges lents i ràpits i un interès especial per explorar les possibilitats de l'instrument, sobretot en el terreny de la improvisació. Aquestes peculiaritats, a més de la seva gran qualitat, han atret l'atenció dels intèrprets i musicòlegs contemporanis.
El cortesano és una obra humorística bilingüe en valencià i castellà que recrea de manera fictícia l'ambient de la cort de Germana de Foix i del seu marit Ferran d'Aragó. L'obra reflectix la castellanisació de la cort. En ella els criats parlen valencià i els cortesans castellà. Milà s'inspira en El cortesà de Baltasar de Castiglione.
L'actual conservatori municipal de Xàtiva se nomena Lluís de Milà.