Diferència entre les revisions de "Murta"
m (Revertides les edicions de 217.130.246.186 (discussió); s'ha recuperat l'última versió de Millonety) |
|||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
==Descripció== | ==Descripció== | ||
| − | Arbust sempre vert i aromatic de fins 5 m. de fust, de fullage compacte. Les fulles son opostes, coriacees, curtament peciolades, de bort sancer, ovàls o llanceolades, de color vert oscur pel fe i mes clar per l'enves, en glandules oleïferes transparents en el llim foliar. Flors blanques, solitaries sobre llarcs pedunculs axilars, en cinc petals i cinc sepals, molt aromatiques de 1 a 2 cm. d'ample. Els estams son grocs. Florix en primavera. El frut es una baya menjable redonejada de 1 a 1,5 cm. de diametro, de color blau | + | Arbust sempre vert i aromatic de fins 5 m. de fust, de fullage compacte. Les fulles son opostes, coriacees, curtament peciolades, de bort sancer, ovàls o llanceolades, de color vert oscur pel fe i mes clar per l'enves, en glandules oleïferes transparents en el llim foliar. Flors blanques, solitaries sobre llarcs pedunculs axilars, en cinc petals i cinc sepals, molt aromatiques de 1 a 2 cm. d'ample. Els estams son grocs. Florix en primavera. El frut es una baya menjable redonejada de 1 a 1,5 cm. de diametro, de color blau obscur pruïnos al madurar, acompanyat del caliç en la part superior. Te moltes llavors, que son escampades pels pardalets que s'alimenten d'ells. Estos arbusts poden aplegar a ser centenaris, com un que tenim en la [[Comunitat Valenciana]], es conserva en el pati del convent dels Capuchins de [[l'Olleria]], esta considerat un dels eixemplars mes grans d'[[Europa]]. |
==Usos== | ==Usos== | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
==Distribució== | ==Distribució== | ||
La '''murta''' està molt expandida en la regio [[mediterranea]]. L'atra especie, la murta del [[Sahara]] M. nivellei, es restringix a les montanyes [[Tassili n'Ajjer]] en el surest d'[[Argelia]] i les Montanyes del Tibesti en [[Chad]], en l'estatus d'especie amenaçada. Alguns botanics no estan d'acort en que M. nivellei siga suficientment distinta per a ser tractat com atra especie. | La '''murta''' està molt expandida en la regio [[mediterranea]]. L'atra especie, la murta del [[Sahara]] M. nivellei, es restringix a les montanyes [[Tassili n'Ajjer]] en el surest d'[[Argelia]] i les Montanyes del Tibesti en [[Chad]], en l'estatus d'especie amenaçada. Alguns botanics no estan d'acort en que M. nivellei siga suficientment distinta per a ser tractat com atra especie. | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Botànica]] | ||
Revisió de 16:11 14 març 2013
La murta (Myrtus communis) es una planta de la familia de les Myrtaceae, nativa del surest d'Europa i del nort d'Africa.
Descripció
Arbust sempre vert i aromatic de fins 5 m. de fust, de fullage compacte. Les fulles son opostes, coriacees, curtament peciolades, de bort sancer, ovàls o llanceolades, de color vert oscur pel fe i mes clar per l'enves, en glandules oleïferes transparents en el llim foliar. Flors blanques, solitaries sobre llarcs pedunculs axilars, en cinc petals i cinc sepals, molt aromatiques de 1 a 2 cm. d'ample. Els estams son grocs. Florix en primavera. El frut es una baya menjable redonejada de 1 a 1,5 cm. de diametro, de color blau obscur pruïnos al madurar, acompanyat del caliç en la part superior. Te moltes llavors, que son escampades pels pardalets que s'alimenten d'ells. Estos arbusts poden aplegar a ser centenaris, com un que tenim en la Comunitat Valenciana, es conserva en el pati del convent dels Capuchins de l'Olleria, esta considerat un dels eixemplars mes grans d'Europa.
Usos
Normalment es cultiven com a ornament. Les fulles, flors i fruts son rics en oli aromatic empleat en perfumeria. Planta molt famosa en l'antigor, quan se considerava simbol de l'amor i la bellea. En corones de murta s'honrava als campeons olimpics.
Distribució
La murta està molt expandida en la regio mediterranea. L'atra especie, la murta del Sahara M. nivellei, es restringix a les montanyes Tassili n'Ajjer en el surest d'Argelia i les Montanyes del Tibesti en Chad, en l'estatus d'especie amenaçada. Alguns botanics no estan d'acort en que M. nivellei siga suficientment distinta per a ser tractat com atra especie.