Diferència entre les revisions de "Focke-Wulf 190"
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
Encara que ya des de 1937 la Luftwaffe contava en el Messerschmitt [[Bf-109]] com l'avio mes modern de tota [[Europa]], el Technisches Amt (DepartamentTecnic) del Reichsluftministerium – RLM («Ministeri de l'Aire del Reich») no desijava correr el risc de perdre la supremacia tecnologica, per lo qual envià a les diferents empreses aeronautiques les especificacions per a un nou caça monoplà durant l'hivern de 1937–1938. L'empresa Focke-Wulf Flugzeugbau G.m.b.H. en l'ingenier Dr. Kurt Tank al comandament de l'equip de disseny, ingenier Ludwig Mittelhauber i cap de construccio Andreas von Fahlman, idearen un compacte monoplà d'ala baixa en motor radial refrigerat per aire de 18 cilindres endoble estrela BMW-139 de 1.550 CV a nivell del mar, en una cilindrada de 55.400 cc, el qual nomes era el resultat de l'unio de 2 BMW-132 units per un cigonyal. Deu explicar-se que BMW havia comprat una llicencia per a construirels motors Hornet de Pratt & Whitney. | Encara que ya des de 1937 la Luftwaffe contava en el Messerschmitt [[Bf-109]] com l'avio mes modern de tota [[Europa]], el Technisches Amt (DepartamentTecnic) del Reichsluftministerium – RLM («Ministeri de l'Aire del Reich») no desijava correr el risc de perdre la supremacia tecnologica, per lo qual envià a les diferents empreses aeronautiques les especificacions per a un nou caça monoplà durant l'hivern de 1937–1938. L'empresa Focke-Wulf Flugzeugbau G.m.b.H. en l'ingenier Dr. Kurt Tank al comandament de l'equip de disseny, ingenier Ludwig Mittelhauber i cap de construccio Andreas von Fahlman, idearen un compacte monoplà d'ala baixa en motor radial refrigerat per aire de 18 cilindres endoble estrela BMW-139 de 1.550 CV a nivell del mar, en una cilindrada de 55.400 cc, el qual nomes era el resultat de l'unio de 2 BMW-132 units per un cigonyal. Deu explicar-se que BMW havia comprat una llicencia per a construirels motors Hornet de Pratt & Whitney. | ||
| − | + | A mijanats dels '30 introduiren una versio millorada,el BMW 132. L'eleccio d'este tipo de motor fon una de les principals raons per la qual este disseny fon triat guanyador, puix la gran majoria dels aparats en funcio utilisaven motors en llinia del tipo Junkers Jumo 211 i Daimler-Benz DB-601. Atra rao es que, al no tindre un complicat sistema de refrigeració, ho fa menys propens als danys en combat i, per ultim, que en eixe moment eren molt mes potents que qualsevol motor lineal construit. | |
| + | |||
| + | ==Caracteristiques== | ||
| + | Elprincipal caracteristica d'este avio era el minucios disseny en detall fet perl'ingenier Rudolf Blaser per a la construccio de les seues components enfabriques escampes, sent 24 els subcontratistas que participaren en elprograma, per a despres portar les peces als llocs de montage prop de lespistas. Esta mida fon molt inteligent com demostraria la 8ª Força Aerea i elBomber Command entre els anys 1943 a 1945. Una de les coses mes dotores era queles superficies de control, els flaps, el dispar d'armes i el tren d'aterrisageeren accionats electricament, per lo que eren mes resistents al dany en combat,puix els cables estan menys exposts per ser prims en comparança als sistemeshidraulics. Per lo tant depenia d'una bateria electrica, la qual se situava enun compartimento blindat darrere del pilot. | ||
| + | |||
Revisió de 21:21 22 oct 2012
Focke-WulfFw 190, avio monoplaza de la Luftwaffe, utilisat durant la Segona Guerra Mundial a partir de 1941. Durant el conflicte se produiren mes de 20.000 unitats d'este model en Alemanya i països de l'Eix. Este caça resultà una sorpresa molt desagradable per als aliats, especialment els britanics, que despres de rebujar l'atac alemà en la batalla d'Anglaterra, se trobaren en este aparat en l'estiu de 1941.
Estos nous caces superaven amplament als Supermarine Spitfire Mk V. En 1942, els aliats conseguiren capturar un Fw-190 i les males noticies se confirmaven: este caça era increiblement superior a qualsevol dels seus homolecs aliats. En qüestions de maniobrabilidad era igual que els caces aliats, pero la seua velocitat superiora, robustea estructural , les dimensions acotades , potent armament i la seua cabina que permetia gran visibilitat, li feen un enemic molt dificil,quan no impossible de batre. En l'aplegada del Nort American P 51D se vio guanyat en alguns punts en cotes superiores als 6.000 m.
Desenrroll
Encara que ya des de 1937 la Luftwaffe contava en el Messerschmitt Bf-109 com l'avio mes modern de tota Europa, el Technisches Amt (DepartamentTecnic) del Reichsluftministerium – RLM («Ministeri de l'Aire del Reich») no desijava correr el risc de perdre la supremacia tecnologica, per lo qual envià a les diferents empreses aeronautiques les especificacions per a un nou caça monoplà durant l'hivern de 1937–1938. L'empresa Focke-Wulf Flugzeugbau G.m.b.H. en l'ingenier Dr. Kurt Tank al comandament de l'equip de disseny, ingenier Ludwig Mittelhauber i cap de construccio Andreas von Fahlman, idearen un compacte monoplà d'ala baixa en motor radial refrigerat per aire de 18 cilindres endoble estrela BMW-139 de 1.550 CV a nivell del mar, en una cilindrada de 55.400 cc, el qual nomes era el resultat de l'unio de 2 BMW-132 units per un cigonyal. Deu explicar-se que BMW havia comprat una llicencia per a construirels motors Hornet de Pratt & Whitney.
A mijanats dels '30 introduiren una versio millorada,el BMW 132. L'eleccio d'este tipo de motor fon una de les principals raons per la qual este disseny fon triat guanyador, puix la gran majoria dels aparats en funcio utilisaven motors en llinia del tipo Junkers Jumo 211 i Daimler-Benz DB-601. Atra rao es que, al no tindre un complicat sistema de refrigeració, ho fa menys propens als danys en combat i, per ultim, que en eixe moment eren molt mes potents que qualsevol motor lineal construit.
Caracteristiques
Elprincipal caracteristica d'este avio era el minucios disseny en detall fet perl'ingenier Rudolf Blaser per a la construccio de les seues components enfabriques escampes, sent 24 els subcontratistas que participaren en elprograma, per a despres portar les peces als llocs de montage prop de lespistas. Esta mida fon molt inteligent com demostraria la 8ª Força Aerea i elBomber Command entre els anys 1943 a 1945. Una de les coses mes dotores era queles superficies de control, els flaps, el dispar d'armes i el tren d'aterrisageeren accionats electricament, per lo que eren mes resistents al dany en combat,puix els cables estan menys exposts per ser prims en comparança als sistemeshidraulics. Per lo tant depenia d'una bateria electrica, la qual se situava enun compartimento blindat darrere del pilot.