Diferència entre les revisions de "Pampatherium"
Bot: Creant artícul sobre el mamífer |
m Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix ' (Etiquetes: Reemplaç de text Editat en un dispositiu mòvil Editat en la versió web per a mòvils) |
||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
== Taxonomia == | == Taxonomia == | ||
''Pampatherium'' va ser un dels primers mamífers fòssils descrits de Sudamérica. [[Peter Wilhelm Lund]] ho va descobrir originalment | ''Pampatherium'' va ser un dels primers mamífers fòssils descrits de Sudamérica. [[Peter Wilhelm Lund]] ho va descobrir originalment baix el nom de ''Chlamytherium'' en 1839, que posteriorment va ser canviat a ''Chlamydotherium'' en 1841. En 1875, [[Florentino Ameghino]] va establir el gènero ''Pampatherium'', substituint la denominació anterior per problemes de nomenclatura zoológica.<ref>{{Cita publicació| url=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0895981105001288| títul=Paleobiogeography of the clapix Pleistocene pampatheres of South America| llinages=Scillato-Yané| nomene=G.J.| llinages2=Carlini| nomene2=A.A.| data=2005-10| publicació=Journal of South American Earth Sciences| volum=20| número=1-2| pàgines=131–138| fechaacceso=2026-07-05| idioma=en| doi=10.1016/j.jsames.2005.06.012| llinages3=Tonni|nomene3=I.P.|llinages4=Noriega|nomene4=J.I.}}</ref> | ||
== Distribució == | == Distribució == | ||
Última revisió del 16:40 8 jul 2026

Pampatherium (gr. "béstia de la pampa") és un gènero extint de mamífers placentarios del orde Cingulata emparentats en els actuals armadillos i els gliptodóntidos, també extints. Varen habitar en Argentina, Bolívia, Uruguay i Mèxic fins a fa uns 11 000 anys.
Descripció
[editar | editar còdic]Pampatherium era un mamífer acorazar de gran tamany pertanyent a la família Pampatheriidae. Els eixemplars adults podien alcançar aproximadament 2 m de llongitut i superar els 200 kg de pes, #lo que ho convertia en un dels pampatéridos més grans coneguts. El seu cos estava protegit per una closca composta per un escut escapular, tres bandes mòvils i un escut pèlvic, estructura que li proporcionava certa flexibilitat, encara que no li permetia enrollarse completament com ocorre en alguns armadillos actuals.[1]
Els osteodermos de Pampatherium presenten escassa ornamentació i carixen de banda marginal deprimida; ademés, els de l'escut posterior són majoritàriament rectangulars.[2]
Es creu que Pampatherium excavava paleomadrigueras i que estes guaridas podien servir de refugi contra grans carnívors com Arctotherium angustidens que a la seua volta, varen poder aprofitar-les per a refugiar-se.[3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Pampatherium va ser un dels primers mamífers fòssils descrits de Sudamérica. Peter Wilhelm Lund ho va descobrir originalment baix el nom de Chlamytherium en 1839, que posteriorment va ser canviat a Chlamydotherium en 1841. En 1875, Florentino Ameghino va establir el gènero Pampatherium, substituint la denominació anterior per problemes de nomenclatura zoológica.[4]
Distribució
[editar | editar còdic]Pampatherium humboldtii i Pampatherium typum varen habitar en Amèrica del Sur (principalment en Brasil) durant el Pleistoceno; Pampatherium humboldtii va sobreviure fins al Pleistoceno tardà final.[5][6][7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Swiss Journal of Palaeontology.134(1)
- 109–116.ISSN 1664-2376.doi:10.1007/s13358-015-0070-5.Consultat el 2026-07-05.
- ↑ Edmund, A . Gordon (1996-12-31). A review of Pleistocene giant armadillos (Mammalia, Xenarthra, Pampatheriidae), University of Toronto Press, pp. 300–321. ISBN 978-1-4875-7415-4.
- ↑ Alcheringa: An Australasian Journal of Palaeontology.33(3)
- 211–222.ISSN 0311-5518.doi:10.1080/03115510902844418.Consultat el 2026-07-06.
- ↑ Journal of South American Earth Sciences.20(1-2)
- 131–138.doi:10.1016/j.jsames.2005.06.012.Consultat el 2026-07-05.
- ↑ Journal of Mammalian Evolution.25(4)
- 539–550.ISSN 1064-7554.doi:10.1007/s10914-017-9406-9.Consultat el 2026-07-05.
- ↑ Revista Brasileira de Paleontologia.21(2)
- 158–174.doi:10.4072/rbp.2018.2.06.Consultat el 2026-07-05.
- ↑ Revista Brasileira de Zoologia.2(4)
- 229–254.ISSN 0101-8175.doi:10.1590/S0101-81751983000400003.Consultat el 2026-07-05.