Diferència entre les revisions de "Corynorhinus leonpaniague"
Bot: Creant artícul sobre el mamífer |
m Text reemplaça - '#rat penat' a 'rat penat' (Etiquetes: Reemplaç de text Editat en un dispositiu mòvil Editat en la versió web per a mòvils) |
||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
}} | }} | ||
'''''Corynorhinus leonpaniague''''' és una [[espècie]] de [[ | '''''Corynorhinus leonpaniague''''' és una [[espècie]] de [[rat penat]] descrita el 21 de febrer de 2024 en la Revista científica [[PLOS ONE|PloS One]], una investigació que varen portar a terme el Centre d'Investigacions Tropicals de la [[Universitat Veracruzana]], el Departament de Zoologia del [[Institut Politècnic Nacional]] i el Centre d'Investigació en Biodiversitat i Conservació d'[[Universitat Autònoma de l'Estat de Morelos]] en el que es va aportar evidència molecular i morfològica suficient per a declarar una nova espècie de [[Histiotus macrotus|#Rat penat Orejón]] ([[Vespertilionidae|Vespertilionidae: Corynorhinus]]) endèmic del noreste de Mèxic.<ref>{{Cita publicació|url=https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/38381712|títul=Molecular and morphological data suggest a new species of big-eared bat (Vespertilionidae: Corynorhinus) endemic to northeastern Mexico|llinages=López-Cuamatzi|nomene=Issachar L.|llinages2=Ortega|nomene2=Jorge|data=2024|publicació=PloS One|volum=19|número=2|pàgines=i0296275|fechaacceso=2025-03-21|issn=1932-6203|doi=10.1371/journal.posa.0296275|pmc=10881012|pmid=38381712|llinages3=Ospina-Garcés|nomene3=Sandra M.|llinages4=Zúñiga|nomene4=Gerardo|llinages5=MacSwiney G|nomene5=M. Cristina}}</ref> Els anàlisis morfològics varen mostrar variacions en el cràneu i la mandíbula associades als linajes i sexe dels #espècimen, destacant una diferència en la forma de la mandíbula entre els #espècimen de la [[Serra Mare Oriental]] i el restant de [[Corynorhinus mexicanus|C. mexicanus]] que també habita el [[Eix Neovolcánico]] o la [[Serra Mare Occidental]]. | ||
Si ben les senyes morfològiques de diferenciació entre ''C. mexicanus'' i ''C. leonpaniague'' són sotils, els estudis moleculars senyalen de forma inequívoca la nova espècie, la qual presenta un menor tamany de la gobanella en promig. Una atra de les observacions és que en la mandíbula hi ha una proyecció que sugerix que podria alimentar-se d'assuts més durs que les atres espècies. A la data del descobriment s'assegurava que més estudis sobre la seua dieta i atres aspectes ecològics eren indispensables per a determinar les diferències en atres espècies del mateix gènero.<ref>{{Cita web|url=https://www.fciencias.unam.mx/noticias/2024/nueva-espècie-murcielago-mexicà|títul=Descobrixen nova espècie de | Si ben les senyes morfològiques de diferenciació entre ''C. mexicanus'' i ''C. leonpaniague'' són sotils, els estudis moleculars senyalen de forma inequívoca la nova espècie, la qual presenta un menor tamany de la gobanella en promig. Una atra de les observacions és que en la mandíbula hi ha una proyecció que sugerix que podria alimentar-se d'assuts més durs que les atres espècies. A la data del descobriment s'assegurava que més estudis sobre la seua dieta i atres aspectes ecològics eren indispensables per a determinar les diferències en atres espècies del mateix gènero.<ref>{{Cita web|url=https://www.fciencias.unam.mx/noticias/2024/nueva-espècie-murcielago-mexicà|títul=Descobrixen nova espècie de rat penat mexicà i ho nomenen en honor a Livia #León Paniagua, investigadora de la FC {{!}} Facultat de Ciències|fechaacceso=2025-03-21|sitioweb=www.fciencias.unam.mx|idioma=és}}</ref> Una atra raó per a considerar esta nova espècie és el número de llínees interfemorales prop de la coa, ya que esta nova espècie té huit o menys, mentres que el restant d'espècies té dèu o més.<ref>{{Cita web|url=https://noticiasambientales.com/animals/a-new-bat-species-was-found-in-mexico-the-chosen-unique-name/|títul=A new bat species was found in Mexico: the chosen unique name|fechaacceso=2025-03-21|llinage=Nigro|nom=Giannina|data=2025-03-21|sitioweb=Notícies Ambientals|idioma=en-US}}</ref> | ||
La nova espècie va ser nomenada en honor a la Dra. [[Livia #León Paniagua|Livia]] [[Livia #León Paniagua|Recobre #León Paniagua]],<ref>{{Cita web|url=https://academicos.fciencias.unam.mx/livialeon/|títul=https://academicos.fciencias.unam.mx/livialeon/|fechaacceso=2025-03-21|idioma=és-MX}}</ref> investigadora i curadora de la Colecció Mastozoológica de la Facultat de Ciències de la [[Universitat Nacional Autònoma de Mèxic|UNAM]]. | La nova espècie va ser nomenada en honor a la Dra. [[Livia #León Paniagua|Livia]] [[Livia #León Paniagua|Recobre #León Paniagua]],<ref>{{Cita web|url=https://academicos.fciencias.unam.mx/livialeon/|títul=https://academicos.fciencias.unam.mx/livialeon/|fechaacceso=2025-03-21|idioma=és-MX}}</ref> investigadora i curadora de la Colecció Mastozoológica de la Facultat de Ciències de la [[Universitat Nacional Autònoma de Mèxic|UNAM]]. | ||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
Potser un de les troballes més rellevants de l'estudi és que l'espècie de | Potser un de les troballes més rellevants de l'estudi és que l'espècie de rat penat ''[[Corynorhinus mexicanus]]'' puga ser un complex d'espècies crípticas (espècie polifilética). ''C. mexicanus'' seria aixina una espècie composta per tres linajes indirectament relacionats. Els temps de divergència estimats per als linajes sugerixen que es varen originar per primera volta durant el primerenc [[Plioceno]], mentres que el segon i el tercer varen compartir un antepassat comú en ''C. townsendii'' fa 1,55 millons d'anys i varen divergir fa 600.000 anys durant el Pleistoceno mig.<ref>{{Cita web|url=https://www.uv.mx/citro/banner/el-m-en-c-issachar-leonardo-lopez-cuamatzi-descobrix-nova-espècie-de-murcielago-en-mexico/|títul=El M. en C. Issachar Leonardo López Cuamatzi descobrix nova espècie de rat penat en Mèxic – Centre d'Investigacions Tropicals|fechaacceso=2025-03-21|sitioweb=www.uv.mx}}</ref> | ||
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 09:30 9 jul 2026
Corynorhinus leonpaniague és una espècie de rat penat descrita el 21 de febrer de 2024 en la Revista científica PloS One, una investigació que varen portar a terme el Centre d'Investigacions Tropicals de la Universitat Veracruzana, el Departament de Zoologia del Institut Politècnic Nacional i el Centre d'Investigació en Biodiversitat i Conservació d'Universitat Autònoma de l'Estat de Morelos en el que es va aportar evidència molecular i morfològica suficient per a declarar una nova espècie de #Rat penat Orejón (Vespertilionidae: Corynorhinus) endèmic del noreste de Mèxic.[1] Els anàlisis morfològics varen mostrar variacions en el cràneu i la mandíbula associades als linajes i sexe dels #espècimen, destacant una diferència en la forma de la mandíbula entre els #espècimen de la Serra Mare Oriental i el restant de C. mexicanus que també habita el Eix Neovolcánico o la Serra Mare Occidental.
Si ben les senyes morfològiques de diferenciació entre C. mexicanus i C. leonpaniague són sotils, els estudis moleculars senyalen de forma inequívoca la nova espècie, la qual presenta un menor tamany de la gobanella en promig. Una atra de les observacions és que en la mandíbula hi ha una proyecció que sugerix que podria alimentar-se d'assuts més durs que les atres espècies. A la data del descobriment s'assegurava que més estudis sobre la seua dieta i atres aspectes ecològics eren indispensables per a determinar les diferències en atres espècies del mateix gènero.[2] Una atra raó per a considerar esta nova espècie és el número de llínees interfemorales prop de la coa, ya que esta nova espècie té huit o menys, mentres que el restant d'espècies té dèu o més.[3]
La nova espècie va ser nomenada en honor a la Dra. Livia Recobre #León Paniagua,[4] investigadora i curadora de la Colecció Mastozoológica de la Facultat de Ciències de la UNAM.
Es considera que, de la mateixa manera que el restant de Corynorhinus, esta espècie es trobe casi amenaçada.[5]
Potser un de les troballes més rellevants de l'estudi és que l'espècie de rat penat Corynorhinus mexicanus puga ser un complex d'espècies crípticas (espècie polifilética). C. mexicanus seria aixina una espècie composta per tres linajes indirectament relacionats. Els temps de divergència estimats per als linajes sugerixen que es varen originar per primera volta durant el primerenc Plioceno, mentres que el segon i el tercer varen compartir un antepassat comú en C. townsendii fa 1,55 millons d'anys i varen divergir fa 600.000 anys durant el Pleistoceno mig.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ PloS One.19(2)
- i0296275.ISSN 1932-6203.doi:10.1371/journal.posa.0296275.Consultat el 2025-03-21.
- ↑ . Consultat el 2025-03-21.
- ↑ . Consultat el 2025-03-21.
- ↑ . Consultat el 2025-03-21.
- ↑ International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2019-3.rlts.t17599a21976792.en.Consultat el 2025-03-21.
- ↑ . Consultat el 2025-03-21.