Diferència entre les revisions de "Toxodon"
Bot: Creant artícul sobre el mamífer |
m Text reemplaça - ' Vejau ' a ' Vore ' |
||
| Llínea 44: | Llínea 44: | ||
En els anys següents a la troballa del fèmur es varen trobar atres elements d'indústria lítica en el mateix jaciment, pero varen ser posats en dubte en aquell moment per alguns arqueòlecs, puix es varen trobar indicis d'haver segut enterrats allí a propòsit, per a reforçar el primer engany.<ref name="tonni" /> | En els anys següents a la troballa del fèmur es varen trobar atres elements d'indústria lítica en el mateix jaciment, pero varen ser posats en dubte en aquell moment per alguns arqueòlecs, puix es varen trobar indicis d'haver segut enterrats allí a propòsit, per a reforçar el primer engany.<ref name="tonni" /> | ||
== | == Vore també == | ||
*[[Meridiungulata]] | *[[Meridiungulata]] | ||
Última revisió del 16:20 8 jul 2026
Toxodon (del grec τοξον (toxon), "arc", i δόντι (dóntis), "dent": "dent curvada" o "en forma d'arc") és un gènero de mamífers extints de la família Toxodontidae, de l'suborden dels Toxodonta, del orde Notoungulata pertanyent als meridiungulados. El seu nom científic sol castellanizarse com toxodonte i en plural toxodontes.
Generalitats
[editar | editar còdic]El seu nom significa "dent curvada" o "en forma d'arc". Són mamífers originaris de Sudamérica, que varen evolucionar independentment en lo que llavors era una illa-continent. Els ungulats suramericans proporcionen un cas d'aïllament geogràfic tan notable com el dels marsupials en Austràlia.
La radiació adaptativa dels ungulats paleocenos d'Amèrica del Sur va ser precoç i ràpida, #lo que dificulta trobar un model filogenético lo suficientment explicatiu. Procedents de menuts i primitius animals herbívors sense competidors, varen evolucionar independentment i aïllats del restant dels ungulats durant casi tot l'extens periodo del Cenozoico.
Es va propondre que Toxodon tenia hàbits amfibis pero la posició del cap baixe la creu desment esta possibilitat. El seu esquelet mostra semblat en la família dels bóvidos i una grupa similar a la del bisonte, com el seu parent Nesodon, al que supera en tamany.
Anàlisis de seqüències de colágeno obtingudes de Toxodon i del litopterno Macrauchenia varen donar com a resultat que els ungulats natius de Suramérica conformen el grup germà dels perissodàctils, #lo que els convertix en ungulats verdaders i membres dels laurasiaterios.[1]
Característiques
[editar | editar còdic]Els toxodontes alcancen el tamany d'un hipopótam i provablement compartien els seus hàbits. Sobre les seues dents, els incisius superiors estan molt estovats, són sumament fortes i solament la cara externa du una capa d'esmalt, mentres que els inferiors, molt achatados, de disposició horisontal i gran expansió lateral, li donen a la part anterior de la mandíbula l'aspecte d'una jagantesca espátula.
El cos era pesat, en forma de barril, recolzat sobre pates curtes i robustes. Les pates plantígradas, en tres dits ungulats, eren no obstant, prou menudes. Com les atrasseres eren més llargues que les davanteres, el cos s'inclinava cap a avant, a l'altura dels muscles.
El cràneu és molt llarc en relació en l'altura. La part anterior del cap era ampla, els llavis eren en tota provabilitat prensils i li servien per a arreplegar la pastura, presentant per convergència evolutiva una similitut en els actuals rinoceronts negres. Just per darrere del hocico, el cràneu s'estretia, com en el rinoceront, i despuix es tornava a eixamplar. Els arcs zigomàtics són de gran tamany. Podien alimentar-se de la vegetació dura i correosa dels arbres, les pampes i les estepas semidesérticas.
Les dents indiquen que Toxodon era una mescla de ramoneador i menjador d'herba, que tallava i mastegava la dura herba de la pampa, pero també s'alimentava de fullage.
Els toxodontes han segut comparats en els hipopótams, potser pel fet de posseir extremitats alguna cosa curtes i grans dents frontals. No obstant, la presència d'adaptacions especials en el genoll d'estos animals sugerix que es tracta d'animals terrestres, habitants d'espais oberts. Aparentment, les adaptacions del cràneu i la dentadura dels toxodontes varen sorgir com a resposta al consum de pastures, pero despuix els varen permetre adaptar-se a una dieta vegetariana més generalista, és dir, podien consumir una àmplia varietat d'aliments. Els últims toxodontes varen desaparéixer fa uns 12000 anys, en les famoses extincions de la megafauna pleistocénica.[2][3]
Extinció
[editar | editar còdic]Varen viure des de fa 2,6 millons d'anys fins a fa 16 500 anys.[4] Provablement va ser l'ungulat més abundant en el subcontinent suramericà, sent un dels pocs meridiungulados que va sobreviure i va prosperar despuix del gran intercanvi americà.
Descobriment
[editar | editar còdic]Va ser el primer mamífer suramericà fòssil endèmic en ser descrit. Va ser descrit per Sir Richard Owen en 1837, a partir d'un cràneu adquirit en 1833 per Charles Darwin per 18 penics a lugareño de Colónia del Sacrament (Uruguay), i una mandíbula gastada extreta en Baïa Blanca (Argentina), durant aquell mateix viage en el HMS Beagle.[5][6]
El frau del «fèmur de toxodon flechado»
[editar | editar còdic]En 1914 es va publicar la troballa d'un fèmur de Toxodon que tenia una suposta punta de flecha incrustada, punta de flecha que no es va mencionar durant l'excavació. Posteriorment es va demostrar que no era una punta de flecha, sino una raedera fragmentada d'una indústria lítica de no més de 6500 anys, molt posterior als prop de tres millons d'anys dels #sediment que contenien els fòssils. Aixina mateix es va comprovar que la incrustación no era perimortem, sino posterior a l'inici dels processos de fossilisació: un presunt frau per part del descobridor o persona pròxima a les excavacions per a demostrar que aquells animals varen ser caçats pel ser humà.[7]
En els anys següents a la troballa del fèmur es varen trobar atres elements d'indústria lítica en el mateix jaciment, pero varen ser posats en dubte en aquell moment per alguns arqueòlecs, puix es varen trobar indicis d'haver segut enterrats allí a propòsit, per a reforçar el primer engany.[7]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Nature.ISSN 0028-0836.doi:10.1038/nature14249.
- ↑ A. I. Zurita, A. A. Carlini, G. J. Scillato-Yané and I. P. Tonni. 2004. Mamífers extints del Cuaternario de la Província del Chaco (Argentina) i la seua relació en aquells de l'est de la regió pampeana i de Chile. Revista geològica de Chile 31(1):65-87.
- ↑ L. O. Ix-los, C. Cartelle, P. G. Guedes, P. C. Boggiani, A. Janoo and C. A. M. Russo. 2006. Quaternary mammals from Serra do Bodoquena, Mate Grosso do Sul, Brazil. Boletim do Museu Nacional 521:1-12.
- ↑ Baffa, O., Brunetti, A., Karmann, I., Dias Net, C.M. (2000) ESR dating of a toxodon tooth from a Brazilian karstic cave. Applied Radiation and Isotopes, 5: 1345-1349. doi:10.1016/S0969-8043(00)00093-2
- ↑ Proceedings of the Geological Society of London.2
- 541–542.ISSN 0370-291X.doi:10.1144/gsl.jgs.1847.003.01-02.09.Consultat el 16 de setembre de 2020.
- ↑ Journal of Vertebrate Paleontology.26(2)
- 387–399.ISSN 0272-4634.doi:10.1671/0272-4634(2006)26[387:ANMMHN]2.0.CO;2.Consultat el 16 de setembre de 2020.
- ↑ 7,0 7,1 (2016).28
- 41-48.ISSN 1853-4414.