Diferència entre les revisions de "Dulus dominicus"
Bot: Llevant referències invàlides o trencades importades en l'esboç (Etiqueta: Revertit) |
Bot: Desfent esborrat agressiu de referències per error (Etiqueta: Reversió manual) |
||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
La '''cigua palmera'''('''''Dulus dominicus''''') és una [[espècie]] d'[[Aus|au]] [[Passeriformes|paseriforme]], l'única en la [[família (biologia)|família]] [[monotípica]] '''Dulidae''' i en el [[Gènero (biologia)|gènero]] monotípico '''''Dulus'''''. És [[endemisme|endèmica]] de l'illa de [[L'Espanyola]] (a on es troben [[Haití]] i la [[República Dominicana]]) i en els cayos i menudes illes adjacents, a on és comuna i distribuïda àmpliament. | La '''cigua palmera'''('''''Dulus dominicus''''')<ref name="AB">{{cita web|títul=Sigua palmera ''Dulus dominicus'' (Linnaeus, C 1766) |url=http://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?lang=ÉS&avibaseid=A274284B|fechaacceso=09 d'octubre de 2025|obra=Avibase}}</ref> és una [[espècie]] d'[[Aus|au]] [[Passeriformes|paseriforme]], l'única en la [[família (biologia)|família]] [[monotípica]] '''Dulidae''' i en el [[Gènero (biologia)|gènero]] monotípico '''''Dulus'''''. És [[endemisme|endèmica]] de l'illa de [[L'Espanyola]] (a on es troben [[Haití]] i la [[República Dominicana]]) i en els cayos i menudes illes adjacents, a on és comuna i distribuïda àmpliament. | ||
És el [[au nacional]] de la [[República Dominicana]] des de 1987 en el decret 31 del 14 de giner de 1987. Encara que va haver una certa polèmica en dita declaració, el motiu residix en lo única que és esta espècie des d'un punt de vista taxonómico i reproductiu. | És el [[au nacional]] de la [[República Dominicana]] des de 1987 en el decret 31 del 14 de giner de 1987. Encara que va haver una certa polèmica en dita declaració, el motiu residix en lo única que és esta espècie des d'un punt de vista taxonómico i reproductiu.<ref name="regne" /> | ||
==Distribució i hàbitat== | ==Distribució i hàbitat== | ||
La cigua palmera (''Dulus dominicus'') és una espècie endèmica de l'illa de l'Espanyola, compartida per la República Dominicana i Haití. La seua distribució comprén pràcticament tot el territori insular, incloent illes adjacents com [[Illa Saona|Saona]], [[Illa Beata|Beata]], [[Illa Catalina (República Dominicana)|Catalina]], l'illa de la [[Illa de la Guanaba|Gonâve]] i atres cayos propencs. Es troba des del nivell de la mar fins a aproximadament 1,830 metros d'altitut, encara que les seues poblacions són molt més abundants en les terres baixes i miges, sent poc freqüent per damunt dels 1,500 metros. | La cigua palmera (''Dulus dominicus'') és una espècie endèmica de l'illa de l'Espanyola, compartida per la República Dominicana i Haití. La seua distribució comprén pràcticament tot el territori insular, incloent illes adjacents com [[Illa Saona|Saona]], [[Illa Beata|Beata]], [[Illa Catalina (República Dominicana)|Catalina]], l'illa de la [[Illa de la Guanaba|Gonâve]] i atres cayos propencs. Es troba des del nivell de la mar fins a aproximadament 1,830 metros d'altitut, encara que les seues poblacions són molt més abundants en les terres baixes i miges, sent poc freqüent per damunt dels 1,500 metros.<ref name=":0">{{Cita web|url=https://zoodom.gob.do/cigua-palmera/|títul=Cigua Palmera|fechaacceso=2026-05-24|sitioweb=Parc Zoològic Nacional {{!}} ZOODOM|idioma=és}}</ref> | ||
En la República Dominicana és una de les aus més comunes i fàcils d'observar. Habita en regions tan diverses com el [[Parc nacional Els Haitises|Parc Nacional Els Haitises]], la Península de Samaná, el [[Parc Nacional Cotubanamá]] (inclosa l'illa Saona), la vall del Cibao, la planura costera del Carib, la Serra de Bahoruco i numeroses zones urbanes de Sant Dumenge, Santiago, Sant Pedro de Macorís, La Romana i atres ciutats del país. La seua capacitat d'adaptació li permet prosperar tant en ambients naturals com en paisages modificats pel ser humà. | En la República Dominicana és una de les aus més comunes i fàcils d'observar. Habita en regions tan diverses com el [[Parc nacional Els Haitises|Parc Nacional Els Haitises]], la Península de Samaná, el [[Parc Nacional Cotubanamá]] (inclosa l'illa Saona), la vall del Cibao, la planura costera del Carib, la Serra de Bahoruco i numeroses zones urbanes de Sant Dumenge, Santiago, Sant Pedro de Macorís, La Romana i atres ciutats del país. La seua capacitat d'adaptació li permet prosperar tant en ambients naturals com en paisages modificats pel ser humà.<ref name=":0" /> | ||
Encara que pot trobar-se en una àmplia varietat d'ecosistemes, mostra una marcada preferència per àrees a on abunden les palmes reals (''[[Roystonea borinquena]]''), arbres que utilisa en freqüència per a construir els seus característics nius comunals. Estos nius poden albergar simultàneament a numeroses parelles reproductores i alcançar grans dimensions. L'espècie ocupa boscs secs, boscs humits, xares, àrees agrícoles, plantacions, boscs secundaris, sabanes arboladas, parcs i jardins urbans, evitant únicament les selves tropicals denses i els boscs montanos més elevats. | Encara que pot trobar-se en una àmplia varietat d'ecosistemes, mostra una marcada preferència per àrees a on abunden les palmes reals (''[[Roystonea borinquena]]''), arbres que utilisa en freqüència per a construir els seus característics nius comunals.<ref name=":1">{{Cita web|url=https://pogeo.co.uk/cigua-palmera/|títul=Cigua Palmera (Palmchat): The Endemic National Bird of Hispaniola – Habitat, Biology, Diet & Conservation|fechaacceso=2026-05-24|llinage=Writer|data=2026-04-21|sitioweb=POGEO|idioma=en-US}}</ref> Estos nius poden albergar simultàneament a numeroses parelles reproductores i alcançar grans dimensions. L'espècie ocupa boscs secs, boscs humits, xares, àrees agrícoles, plantacions, boscs secundaris, sabanes arboladas, parcs i jardins urbans, evitant únicament les selves tropicals denses i els boscs montanos més elevats. <ref name=":1" /> | ||
==Descripció== | ==Descripció== | ||
És una espècie mijana, d'uns 20[[cm]] de llongitut. La seua part superior és d'un color propenc al gris o marró olivera, mentres que les seues ales tenen un toc vert, el cap és més obscura que el restant del cos. La part inferior del seu cos és groc pàlit en ralles marrons. El seu pico és fort, mentres que els seus dits són llarcs. És molt difícil distinguir entre macho i femella. Són considerats indénticos, o siga no presenta [[dimorfisme sexual]]. | És una espècie mijana, d'uns 20[[cm]] de llongitut. La seua part superior és d'un color propenc al gris o marró olivera, mentres que les seues ales tenen un toc vert, el cap és més obscura que el restant del cos. La part inferior del seu cos és groc pàlit en ralles marrons. El seu pico és fort, mentres que els seus dits són llarcs. És molt difícil distinguir entre macho i femella. Són considerats indénticos, o siga no presenta [[dimorfisme sexual]].<ref name=regne/> | ||
La cigua palmera presenta una apariència que recorda superficialment a les oropéndolas de la família [[Oriolidae]], pel seu cos esvelt, la seua coa relativament llarga i la coloració parduzca de l'esquena. El seu plomall dorsal varia entre tons oliva i marró grisáceo, mentres que les parts inferiors són de color crema o anteado, recorregudes per denses estrías castanyes que li conferixen un aspecte inconfundible. No obstant, a pesar d'estes semblances externes, els estudis taxonómicos han demostrat que no guarda una relació propenca en les oropéndolas. Pel contrari, pertany a la singular família Dulidae, de la qual és l'únic representant viu. Aixina mateix, carix del plomall suau i sedoso característic dels membres de les famílies [[Bombycilla|Bombycillidae]] (ampelis o picotacera) i [[Ptiliogonatidae]] (mosqueros sedosos), grups en els que manté una relació evolutiva més estreta. El seu plomall és més rígit i asprós, una característica que contribuïx a diferenciar-la dels seus parents més propencs dins de la superfamilia [[Bombycilla|Bombycilloidea.]] | La cigua palmera presenta una apariència que recorda superficialment a les oropéndolas de la família [[Oriolidae]], pel seu cos esvelt, la seua coa relativament llarga i la coloració parduzca de l'esquena. El seu plomall dorsal varia entre tons oliva i marró grisáceo, mentres que les parts inferiors són de color crema o anteado, recorregudes per denses estrías castanyes que li conferixen un aspecte inconfundible.<ref>{{Cita notícia|títul=Palm-chat {{!}} Tropical, Endemic & Frugivorous {{!}} Britannica|url=https://www.britannica.com/animal/palm-chat|periòdic=Encyclopedia Britannica|fechaacceso=2026-05-24|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20250602172423/https://www.britannica.com/animal/palm-chat|fechaarchivo=2025-06-02|idioma=en}}</ref> No obstant, a pesar d'estes semblances externes, els estudis taxonómicos han demostrat que no guarda una relació propenca en les oropéndolas. Pel contrari, pertany a la singular família Dulidae, de la qual és l'únic representant viu. Aixina mateix, carix del plomall suau i sedoso característic dels membres de les famílies [[Bombycilla|Bombycillidae]] (ampelis o picotacera) i [[Ptiliogonatidae]] (mosqueros sedosos), grups en els que manté una relació evolutiva més estreta. El seu plomall és més rígit i asprós, una característica que contribuïx a diferenciar-la dels seus parents més propencs dins de la superfamilia [[Bombycilla|Bombycilloidea.]] | ||
==Comportament== | ==Comportament== | ||
La cigua palmera és un au molt activa. Si no vola, camina donant saltitos. És un animal molt sociable, normalment vàries parelles s'unixen per a formar un niu que posteriorment compartiran. És molt freqüent vore este au cantar, és per això per lo que se li definix com un animal alegre i simpàtic. | La cigua palmera és un au molt activa. Si no vola, camina donant saltitos. És un animal molt sociable, normalment vàries parelles s'unixen per a formar un niu que posteriorment compartiran. És molt freqüent vore este au cantar, és per això per lo que se li definix com un animal alegre i simpàtic.<ref name=regne/> | ||
===Reproducció i construcció de nius=== | ===Reproducció i construcció de nius=== | ||
Estes aus construïxen grans nius comunals de branques, principalment en palmes reals (''[[Roystonea borinquena]]''). Els nius solen estar formats per de tres a sis parelles. Els ous no es mesclen ya que cada família forma la seua pròpia secció comunicada per túnels interiors dins del propi niu. L'estructura que formen és tan perfecta que és comuna que atres espècies d'aus s'apropien d'estos. | Estes aus construïxen grans nius comunals de branques, principalment en palmes reals (''[[Roystonea borinquena]]''). Els nius solen estar formats per de tres a sis parelles. Els ous no es mesclen ya que cada família forma la seua pròpia secció comunicada per túnels interiors dins del propi niu. L'estructura que formen és tan perfecta que és comuna que atres espècies d'aus s'apropien d'estos.<ref name=regne/> | ||
Posen de dos a quatre ous i el periodo d'incubació és de 14 a 16 dies. Es poden reproduir a lo llarc de tot l'any. | Posen de dos a quatre ous i el periodo d'incubació és de 14 a 16 dies. Es poden reproduir a lo llarc de tot l'any.<ref>{{Cita web|url=https://zoodom.gob.do/cigua-palmera/|títul=Cigua Palmera|fechaacceso=2022-11-24|sitioweb=Parc Zoològic Nacional {{!}} ZOODOM|idioma=és}}</ref> | ||
===Alimentació=== | ===Alimentació=== | ||
S'alimenten del frut de la palma, flors, bayas i atres fruts. També ho fan en [[Insecta|insectes]] menuts i cucs, que normalment cacen en ple vol. Per mig de les seues activitats d'alimentació, ajuden tant a polinizar com a realisar un control de plagues. | S'alimenten del frut de la palma, flors, bayas i atres fruts. També ho fan en [[Insecta|insectes]] menuts i cucs, que normalment cacen en ple vol. Per mig de les seues activitats d'alimentació, ajuden tant a polinizar com a realisar un control de plagues.<ref name="ales">{{Wayback|url=http://alasycolores.embajadadominicana.es/es/aves/cigua-palmera|dona't=20221124}} {{Cita web|url=|títul=Ales & Colors {{!}} Aus endèmiques de Quisqueya - Cigüa Palmera|fechaacceso=2022-11-24|sitioweb=alasycoloresrojos.embajadadominicana.és}}</ref> | ||
==Sistemàtica== | ==Sistemàtica== | ||
| Llínea 34: | Llínea 34: | ||
===Descripció original=== | ===Descripció original=== | ||
L'espècie ''D. dominicus'' va ser descrita per primera volta pel [[naturaliste]] [[Suècia|suec]] [[Carlos Linneo]] en 1766 en la seua basal obra ''Systema naturæ'' baixe el [[nom científic]] ''Tanagra dominica''; el seu [[localitat tipo]] és: «Dominica = Sant Dumenge, L'Espanyola». | L'espècie ''D. dominicus'' va ser descrita per primera volta pel [[naturaliste]] [[Suècia|suec]] [[Carlos Linneo]] en 1766 en la seua basal obra ''Systema naturæ'' baixe el [[nom científic]] ''Tanagra dominica''; el seu [[localitat tipo]] és: «Dominica = Sant Dumenge, L'Espanyola».<ref name=AB/> | ||
El gènero ''Dulus'' va ser creat pel naturaliste [[França|francés]] [[Louis Pierre Vieillot]] en 1816, en la seua obra ''Analyse d'unix nouvelle ornithologie élémentaire'' exclusivament per a la «tangara esclave» o siga ''Tanagra dominica'' {{versalita|Linnaeus}}, que aixina es va passar a denominar ''Dulus dominicus''. | El gènero ''Dulus'' va ser creat pel naturaliste [[França|francés]] [[Louis Pierre Vieillot]] en 1816, en la seua obra ''Analyse d'unix nouvelle ornithologie élémentaire'' exclusivament per a la «tangara esclave» o siga ''Tanagra dominica'' {{versalita|Linnaeus}}, que aixina es va passar a denominar ''Dulus dominicus''.<ref name=Vieillot1816/> | ||
===Etimologia=== | ===Etimologia=== | ||
El nom genèric masculí «''Dulus''» prové del [[idioma grec|grec]] «''doulos''» que significa ‘esclau’; d'acort en [[Mathurin Jacques Brisson|Brisson]] (1760), esta espècie era anomenada ‘esclave’ (en [[idioma francés|francés]]), pels natius de Sant Dumenge, per causa del seu color obscur i comportament subserviente comparat al natiu cazamoscas tirà ''[[Tyrannus dominicensis]]''; i el nom de l'espècie «''dominicus''» es referix a la localitat tipo: [[Sant Dumenge]]. | El nom genèric masculí «''Dulus''» prové del [[idioma grec|grec]] «''doulos''» que significa ‘esclau’; d'acort en [[Mathurin Jacques Brisson|Brisson]] (1760), esta espècie era anomenada ‘esclave’ (en [[idioma francés|francés]]), pels natius de Sant Dumenge, per causa del seu color obscur i comportament subserviente comparat al natiu cazamoscas tirà ''[[Tyrannus dominicensis]]''; i el nom de l'espècie «''dominicus''» es referix a la localitat tipo: [[Sant Dumenge]].<ref name="JJ">{{cita lliure|llinage={{versalita|Jobling}}|nomene=J.A.|enlaceautor=James A. Jobling|any=2010|cita=''Dulus'' p. 141; ''dominicus'' p. 138|títul=Helm Dictionary of Scientific Bird Names|idioma=en|editorial=Bloomsbury Publishing|ubicació=Londres|isbn=9781408133262|pàgines=1–432|url=https://archive.org/details/Helm_Dictionary_of_Scientific_Bird_Names_by_James_A._Jobling}}</ref> | ||
El seu nom en francés és «''esclave palmiste''» (esclau de la palma). Açò es deu a que des dels tres mesos d'edat ya tenen que colaborar en la creació dels nius. | El seu nom en francés és «''esclave palmiste''» (esclau de la palma). Açò es deu a que des dels tres mesos d'edat ya tenen que colaborar en la creació dels nius.<ref name=ales/> | ||
===Taxonomia=== | ===Taxonomia=== | ||
''La cigua palmera pertany al gènero monotípico Dulus, creat específicament per a esta espècie degut a que les seues característiques morfològiques i biològiques no permetien incloure-la en cap atre gènero existent.''. | ''La cigua palmera pertany al gènero monotípico Dulus, creat específicament per a esta espècie degut a que les seues característiques morfològiques i biològiques no permetien incloure-la en cap atre gènero existent.''.<ref name="regne">{{Cita web|url=https://reinoanimalia.fandom.com/és/wiki/Cigua_Palmera|títul=Cigua Palmera|fechaacceso=2022-11-24|sitioweb=Wiki Regne Animalia|idioma=és}}</ref> | ||
La cigua palmera constituïx un dels majors enigmes ornitológicos del Carib. Els científics encara intenten explicar per qué un au tan única existix únicament en l'illa de Quisqueya i no té parents propencs en cap atre lloc del món. La seua extraordinària singularitat ha dut inclús al Museu Nacional d'Història Natural de Washington a dedicar-li un #diorama exclusiu. | La cigua palmera constituïx un dels majors enigmes ornitológicos del Carib. Els científics encara intenten explicar per qué un au tan única existix únicament en l'illa de Quisqueya i no té parents propencs en cap atre lloc del món. La seua extraordinària singularitat ha dut inclús al Museu Nacional d'Història Natural de Washington a dedicar-li un #diorama exclusiu.<ref>{{Cita web|url=https://www.fondomarena.gob.do/index.php/notícies/item/481-la-cigua-palmera-dulus-dominicus-pertany-a-una-família-monoespecifica-dulidae|títul=Fondo Nacional per al Mig ambient i Recursos Naturals (Fondo MARENA) - La Cigua Palmera (Dulus dominicus) l'Au Nacional de la Rep. Dom.|fechaacceso=2026-05-24|sitioweb=www.fondomarena.gob.do|idioma=és}}</ref> | ||
La família Dulidae, proposta com la subfamília Dulinae pel [[Zoologia|zoólogo]] [[Regne Unit|britànic]] [[Philip Lutley Sclater]] en 1862, forma part de la [[Família (biologia)|superfamilia]] [[Bombycilloidea]] de paseriformes obscurs. Encara que ''Dulus dominicus'' s'assembla superficialment a les espècies de la família [[Oriolidae]] fa temps que es reconeix que està estretament emparentada en els [[Bombycillidae]] i [[Ptiliogonatidae]]. Els estudis [[Filogenético molecular|filogenético moleculars]] en el millor mostreig de tàxons sugerixen que Dulidae és provablement germana dels atres membres dels Bombycilloidea sense [[Elachuridae]], encara que un arbre de quatre famílies que inclou Bombycillidae, Dulidae, Ptiliogonatidae i el recentment extint [[Mohoidae]] sugeria que Dulidae era germana de Mohoidae i Ptiliogonatidae. | La família Dulidae, proposta com la subfamília Dulinae pel [[Zoologia|zoólogo]] [[Regne Unit|britànic]] [[Philip Lutley Sclater]] en 1862,<ref name=Sclater1862/> forma part de la [[Família (biologia)|superfamilia]] [[Bombycilloidea]] de paseriformes obscurs. Encara que ''Dulus dominicus'' s'assembla superficialment a les espècies de la família [[Oriolidae]] fa temps que es reconeix que està estretament emparentada en els [[Bombycillidae]] i [[Ptiliogonatidae]]. Els estudis [[Filogenético molecular|filogenético moleculars]] en el millor mostreig de tàxons sugerixen que Dulidae és provablement germana dels atres membres dels Bombycilloidea sense [[Elachuridae]],<ref name="oliveros">{{ cita publicació| autor={{versalita|Oliveros, C.H. ''et al''.}} |any=2019 | títul=Earth history and the passerine superradiation | publicació=Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States | volum=116(16): 7916–7925| doi=10.1073/pnas.1813206116 | pmid=30936315 | pmc=6475423 | bibcode=2019PNAS..116.7916O |format=accés obert}}</ref> encara que un arbre de quatre famílies que inclou Bombycillidae, Dulidae, Ptiliogonatidae i el recentment extint [[Mohoidae]] sugeria que Dulidae era germana de Mohoidae i Ptiliogonatidae.<ref name="BOW">{{Birds of the World |aneu=grywre1 |títul=Palmchat (''Dulus dominicus'')|autor=Schubert, S., Garrod, H., Dhondt, A. & Dzielski, S. |editor=Schulenberg, T.S.|any=2022 |consultat=2025-11-10|doi=10.2173/bow.palmch1.02}}</ref> | ||
La [[subespecie]] proposta ''Dulus dominicus oviedo'' de la [[illa de la Guanaba]] és considerada inválida i tractada com un sinònim. És [[monotípica]]. | La [[subespecie]] proposta ''Dulus dominicus oviedo'' de la [[illa de la Guanaba]] és considerada inválida i tractada com un sinònim. És [[monotípica]].<ref name=BOW/> | ||
[[Categoria:Aus d'Amèrica]] | [[Categoria:Aus d'Amèrica]] | ||
Revisió de 05:49 8 jul 2026
La cigua palmera(Dulus dominicus)[1] és una espècie d'au paseriforme, l'única en la família monotípica Dulidae i en el gènero monotípico Dulus. És endèmica de l'illa de L'Espanyola (a on es troben Haití i la República Dominicana) i en els cayos i menudes illes adjacents, a on és comuna i distribuïda àmpliament.
És el au nacional de la República Dominicana des de 1987 en el decret 31 del 14 de giner de 1987. Encara que va haver una certa polèmica en dita declaració, el motiu residix en lo única que és esta espècie des d'un punt de vista taxonómico i reproductiu.[2]
Distribució i hàbitat
La cigua palmera (Dulus dominicus) és una espècie endèmica de l'illa de l'Espanyola, compartida per la República Dominicana i Haití. La seua distribució comprén pràcticament tot el territori insular, incloent illes adjacents com Saona, Beata, Catalina, l'illa de la Gonâve i atres cayos propencs. Es troba des del nivell de la mar fins a aproximadament 1,830 metros d'altitut, encara que les seues poblacions són molt més abundants en les terres baixes i miges, sent poc freqüent per damunt dels 1,500 metros.[3]
En la República Dominicana és una de les aus més comunes i fàcils d'observar. Habita en regions tan diverses com el Parc Nacional Els Haitises, la Península de Samaná, el Parc Nacional Cotubanamá (inclosa l'illa Saona), la vall del Cibao, la planura costera del Carib, la Serra de Bahoruco i numeroses zones urbanes de Sant Dumenge, Santiago, Sant Pedro de Macorís, La Romana i atres ciutats del país. La seua capacitat d'adaptació li permet prosperar tant en ambients naturals com en paisages modificats pel ser humà.[3]
Encara que pot trobar-se en una àmplia varietat d'ecosistemes, mostra una marcada preferència per àrees a on abunden les palmes reals (Roystonea borinquena), arbres que utilisa en freqüència per a construir els seus característics nius comunals.[4] Estos nius poden albergar simultàneament a numeroses parelles reproductores i alcançar grans dimensions. L'espècie ocupa boscs secs, boscs humits, xares, àrees agrícoles, plantacions, boscs secundaris, sabanes arboladas, parcs i jardins urbans, evitant únicament les selves tropicals denses i els boscs montanos més elevats. [4]
Descripció
És una espècie mijana, d'uns 20cm de llongitut. La seua part superior és d'un color propenc al gris o marró olivera, mentres que les seues ales tenen un toc vert, el cap és més obscura que el restant del cos. La part inferior del seu cos és groc pàlit en ralles marrons. El seu pico és fort, mentres que els seus dits són llarcs. És molt difícil distinguir entre macho i femella. Són considerats indénticos, o siga no presenta dimorfisme sexual.[2]
La cigua palmera presenta una apariència que recorda superficialment a les oropéndolas de la família Oriolidae, pel seu cos esvelt, la seua coa relativament llarga i la coloració parduzca de l'esquena. El seu plomall dorsal varia entre tons oliva i marró grisáceo, mentres que les parts inferiors són de color crema o anteado, recorregudes per denses estrías castanyes que li conferixen un aspecte inconfundible.[5] No obstant, a pesar d'estes semblances externes, els estudis taxonómicos han demostrat que no guarda una relació propenca en les oropéndolas. Pel contrari, pertany a la singular família Dulidae, de la qual és l'únic representant viu. Aixina mateix, carix del plomall suau i sedoso característic dels membres de les famílies Bombycillidae (ampelis o picotacera) i Ptiliogonatidae (mosqueros sedosos), grups en els que manté una relació evolutiva més estreta. El seu plomall és més rígit i asprós, una característica que contribuïx a diferenciar-la dels seus parents més propencs dins de la superfamilia Bombycilloidea.
Comportament
La cigua palmera és un au molt activa. Si no vola, camina donant saltitos. És un animal molt sociable, normalment vàries parelles s'unixen per a formar un niu que posteriorment compartiran. És molt freqüent vore este au cantar, és per això per lo que se li definix com un animal alegre i simpàtic.[2]
Reproducció i construcció de nius
Estes aus construïxen grans nius comunals de branques, principalment en palmes reals (Roystonea borinquena). Els nius solen estar formats per de tres a sis parelles. Els ous no es mesclen ya que cada família forma la seua pròpia secció comunicada per túnels interiors dins del propi niu. L'estructura que formen és tan perfecta que és comuna que atres espècies d'aus s'apropien d'estos.[2]
Posen de dos a quatre ous i el periodo d'incubació és de 14 a 16 dies. Es poden reproduir a lo llarc de tot l'any.[6]
Alimentació
S'alimenten del frut de la palma, flors, bayas i atres fruts. També ho fan en insectes menuts i cucs, que normalment cacen en ple vol. Per mig de les seues activitats d'alimentació, ajuden tant a polinizar com a realisar un control de plagues.[7]
Sistemàtica
Descripció original
L'espècie D. dominicus va ser descrita per primera volta pel naturaliste suec Carlos Linneo en 1766 en la seua basal obra Systema naturæ baixe el nom científic Tanagra dominica; el seu localitat tipo és: «Dominica = Sant Dumenge, L'Espanyola».[1]
El gènero Dulus va ser creat pel naturaliste francés Louis Pierre Vieillot en 1816, en la seua obra Analyse d'unix nouvelle ornithologie élémentaire exclusivament per a la «tangara esclave» o siga Tanagra dominica Linnaeus, que aixina es va passar a denominar Dulus dominicus.[8]
Etimologia
El nom genèric masculí «Dulus» prové del grec «doulos» que significa ‘esclau’; d'acort en Brisson (1760), esta espècie era anomenada ‘esclave’ (en francés), pels natius de Sant Dumenge, per causa del seu color obscur i comportament subserviente comparat al natiu cazamoscas tirà Tyrannus dominicensis; i el nom de l'espècie «dominicus» es referix a la localitat tipo: Sant Dumenge.[9]
El seu nom en francés és «esclave palmiste» (esclau de la palma). Açò es deu a que des dels tres mesos d'edat ya tenen que colaborar en la creació dels nius.[7]
Taxonomia
La cigua palmera pertany al gènero monotípico Dulus, creat específicament per a esta espècie degut a que les seues característiques morfològiques i biològiques no permetien incloure-la en cap atre gènero existent..[2]
La cigua palmera constituïx un dels majors enigmes ornitológicos del Carib. Els científics encara intenten explicar per qué un au tan única existix únicament en l'illa de Quisqueya i no té parents propencs en cap atre lloc del món. La seua extraordinària singularitat ha dut inclús al Museu Nacional d'Història Natural de Washington a dedicar-li un #diorama exclusiu.[10]
La família Dulidae, proposta com la subfamília Dulinae pel zoólogo britànic Philip Lutley Sclater en 1862,[11] forma part de la superfamilia Bombycilloidea de paseriformes obscurs. Encara que Dulus dominicus s'assembla superficialment a les espècies de la família Oriolidae fa temps que es reconeix que està estretament emparentada en els Bombycillidae i Ptiliogonatidae. Els estudis filogenético moleculars en el millor mostreig de tàxons sugerixen que Dulidae és provablement germana dels atres membres dels Bombycilloidea sense Elachuridae,[12] encara que un arbre de quatre famílies que inclou Bombycillidae, Dulidae, Ptiliogonatidae i el recentment extint Mohoidae sugeria que Dulidae era germana de Mohoidae i Ptiliogonatidae.[13]
La subespecie proposta Dulus dominicus oviedo de la illa de la Guanaba és considerada inválida i tractada com un sinònim. És monotípica.[13]
- ↑ 1,0 1,1 . Avibase. Consultat el 09 d'octubre de 2025.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 . Consultat el 2022-11-24.
- ↑ 3,0 3,1 . Consultat el 2026-05-24.
- ↑ 4,0 4,1 . Consultat el 2026-05-24.
- ↑ «[1]». Consultat el 2026-05-24 (en en).
- ↑ . Consultat el 2022-11-24.
- ↑ 7,0 7,1 [2] archivat en Wayback Machine. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Consultat el 2022-11-24.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaVieillot1816 - ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Dulus p. 141; dominicus p. 138»
- ↑ . Consultat el 2026-05-24.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaSclater1862 - ↑ Oliveros, C.H. et al.(2019).Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States.116(16): 7916–7925doi:10.1073/pnas.1813206116.
- ↑ 13,0 13,1 Dulus dominicus en Birds of the World.