Diferència entre les revisions de "Ramón Lapiedra Civera"
Sense resum d'edició |
|||
| Llínea 33: | Llínea 33: | ||
== Cites == | == Cites == | ||
{{Cita|''En este análisis, Lapiedra es calificado por De la Cierva como 'otro fanático pancatalanista, que dictó una orden de catalanización en la Universidad que fue impugnado por el grupo Alternativa Universitaria, cuyo presidente Juan García Sentandreu, de quien me atrevo a pronosticar un brillantísimo futuro político, con la dirección letrada del insigne abogado Vicente Giner Boira y su colega Juan Manuel Ricart Lumbreras, ganado en la Audiencia de Valencia, que estimó que el acuerdo de la Junta de Gobierno sobre la declaración del catalán como lengua de la Universidad 'adolece de vicio de inconstitucionalidad'.'' | |||
''El rector abochornado, se mostró en desacuerdo total y replicó en otra de sus históricas frases: recurriremos. Con mucho más sentido común, Alternativa Universitaria le señalaba al derrotado rector el único camino digno: dimitir.'' | |||
''Y prosigue: 'En la primavera de 1987 el Tribunal Supremo ratificaba la sentencia de la Audiencia valenciana y quitaba de nuevo la razón a los pancatalanistas. El rector Lapiedra emitía un largo e inútil lamento índio en las columnas cómplices del diario gubernamental español.''|'Misterios de la Historia'' (Cap. IX) (1991), [[Ricardo de la Cierva]]. Arreplegada la cita en el llibre ''[[Judes valentins]]'' de J.P. Valencianos (Valéncia , 1991)}} | |||
{{Cita|''Un político muy original, el presidente de las Cortes Valencianas declaraba: Hay que dejarse de banderitas y de invasiones catalanas y hablar de los duros. Pero el frente pancatalanista no se rindió ante la sentencia de la Audiencia y organizó una manifestación para la normalización del uso del catalán en la Universidad... mientras la Universidad de Barcelona expresaba su solidaridad con el rector Lapiedra en un comunicado por el que pedía la intervención de las demás universidades españolas y calificaba la decisión de la Audiencia como grave atentado a los derechos fundamentales de los pueblos.''|''Misterios de la Historia'' (Cap. IX) (1991), [[Ricardo de la Cierva]]}} | {{Cita|''Un político muy original, el presidente de las Cortes Valencianas declaraba: Hay que dejarse de banderitas y de invasiones catalanas y hablar de los duros. Pero el frente pancatalanista no se rindió ante la sentencia de la Audiencia y organizó una manifestación para la normalización del uso del catalán en la Universidad... mientras la Universidad de Barcelona expresaba su solidaridad con el rector Lapiedra en un comunicado por el que pedía la intervención de las demás universidades españolas y calificaba la decisión de la Audiencia como grave atentado a los derechos fundamentales de los pueblos.''|''Misterios de la Historia'' (Cap. IX) (1991), [[Ricardo de la Cierva]]}} | ||
Revisió de 12:04 30 jun 2026
| Ramón Lapiedra Civera | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Físic | ||
| Naiximent: | 1940 | ||
| Lloc de naiximent: | Almenara, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Ramón Lapiedra Civera (Almenara, 1940), és un físic i professor valencià d'ideologia pancatalanista. És catedràtic de Física Teòrica de l'Universitat de Valéncia. Fon membre del Consell Valencià de Cultura (CVC) (1998-2011) i de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Exrector de l'Universitat de Valéncia (1984-1994) i expresident del partit polític Valencians pel Canvi.
Biografia
Es llicencià en Ciències Físiques en l'Universitat de Madrit en l'any 1963. Durant els anys 1963 a 1966 fon becat pel Govern francés en París, a on va realisar estudis de física teòrica. Fon investigador en el CNRS (Centre National de la Recherche Scientifique) en París de 1966 a 1969. Eixe últim any es doctorà en física teòrica en l'Universitat de París. Treballà com a professor de l'Universitat de Barcelona des de 1969 fins a 1978. En 1974 també es va doctorar en física teòrica en l'Universitat de Barcelona. Entre els anys 1978 i 1982 impartí la docència, com a professor agregat, en l'Universitat de Santander. Des de l'any 1982 i fins a hui és catedràtic de Física Teòrica en l'Universitat de Valéncia.
Ramón Lapiedra, s'ha caracterisat, durant els anys que fon rector de l'Universitat de Valéncia, en recolzar el pancatalanisme valencià. La Fundació Huguet li concedí l'any 1987 el premi Valencià de l'any pel seu pancatalanisme.
Càrrecs acadèmics
Entre els anys 1984-1994 fon rector de l'Universitat de Valéncia. L'any 1993 fon investit doctor honoris causa per l'Universitat Jaume I de Castelló; i en 1995 va rebre la Medalla de l'Universitat de Valéncia.
Actualment, és membre de l'Institut d'Estudis Catalans i del Consell Valencià de Cultura. Va pertànyer a la comissió assessora per a l'elaboració de l'Informe Universitat 2000 (Informe Bricall), encarregat per la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE).
Obra
Lapiedra és autor de més de quaranta publicacions científiques en física teòrica i de diversos treballs científics dirigits. El seu treball és desenrolla en electrodinàmica, gravitació, cosmologia, astrofísica i fonaments de mecànica quàntica.
Ha publicat diversos llibres, com: Els dèficits de la realitat i la creació del món, editat per l'Universitat de Valéncia (2004) o Las carencias de la realidad. La conciencia, el universo y la mecánica cuántica (Tusquets, 2008).
Ha publicat artículs sobre epistemologia, fonaments de la mecànica quàntica, cosmologia i educació en revistes com Arbor, Sistema, Actes de l'Universitat d'Estiu de Gandia, i en atres publicacions de l'Institut d'Estudis Catalans.
Cites
El rector abochornado, se mostró en desacuerdo total y replicó en otra de sus históricas frases: recurriremos. Con mucho más sentido común, Alternativa Universitaria le señalaba al derrotado rector el único camino digno: dimitir.
Y prosigue: 'En la primavera de 1987 el Tribunal Supremo ratificaba la sentencia de la Audiencia valenciana y quitaba de nuevo la razón a los pancatalanistas. El rector Lapiedra emitía un largo e inútil lamento índio en las columnas cómplices del diario gubernamental español.- En el llibre titulat Judes Valentins de J.P. Valencianos (Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Valéncia, 1991, 3ª Ed.), apareix un conveni entre la Conselleria i el rector de l'Universitat de Valéncia: