Diferència entre les revisions de "Alfabet Fonètic Internacional"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | L'Alfabet Fonètic Internacional''' (''AFI'' en [[idioma valencià|valencià]], ''API'' en [[idioma francés|francés]] i ''IPA'' en [[idioma anglés|anglés]]) és un sistema de [[transcripció fonètica|notació fonètica]] creat per [[llingüiste|llingüistes]]. El seu propòsit és otorgar en forma regularisada, precisa i única la representació dels sons de qualsevol llenguage oral,<ref name="IPA 1999">{{cita llibre|autor=Associació Fonètica Internacional|enlaceautor=Associació Fonètica Internacional|any=1999|títol=Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet|ubicació=Cambridge| editorial = Cambridge University Press|aneu=ISBN 0-521-65236-7 begin_of_the_skype_highlighting 0-521-65236-7 end_of_the_skype_highlighting (hb); ISBN 0-521-63751-1 (pb)}}</ref> i és usat<!--, often on a day-to-day basis,--> per [[llingüiste|llingüistes]], [[logopèdia|logopedes]] i terapeutes, mestres de [[Segona llengua|llengua estrangera]], [[lexicografia|lexicógrafs]] i [[traducció|traductors]].<ref name="world">{{cita llibre|cognoms=MacMahon|nom=Michael K. C.|capítol=Phonetic Notation|editor=P. T. Daniels and W. Bright (eds.)|títul=The World’s Writing Systems|pàgines=821–846| editorial = Oxford University Press|any=1996|ubicació=New York|aneu=ISBN 0-19-507993-0}}</ref> En la seua forma bàsica (en [[2005]]) té aproximadament 107 símbols base i 55 modificadors.<ref>{{Cita web|autor=Associació Fonètica Internacional|enlaceautor=Associació Fonètica Internacional|data=05-05-2006|url=http://www.langsci.ucl.ac.uk/ipa/images/ipachart.gif|títol=L’Alfabet Fonètic Internacional (2005)|format=GIF|fechaacceso=27-08-2006}}</ref> <!-- Unsure of number of modifiers; please fix. Reasonably sure of number of base symbols. --> | + | L''''Alfabet Fonètic Internacional''' (''AFI'' en [[idioma valencià|valencià]], ''API'' en [[idioma francés|francés]] i ''IPA'' en [[idioma anglés|anglés]]) és un sistema de [[transcripció fonètica|notació fonètica]] creat per [[llingüiste|llingüistes]]. El seu propòsit és otorgar en forma regularisada, precisa i única la representació dels sons de qualsevol llenguage oral,<ref name="IPA 1999">{{cita llibre|autor=Associació Fonètica Internacional|enlaceautor=Associació Fonètica Internacional|any=1999|títol=Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet|ubicació=Cambridge| editorial = Cambridge University Press|aneu=ISBN 0-521-65236-7 begin_of_the_skype_highlighting 0-521-65236-7 end_of_the_skype_highlighting begin_of_the_skype_highlighting 0-521-65236-7 end_of_the_skype_highlighting (hb); ISBN 0-521-63751-1 (pb)}}</ref> i és usat<!--, often on a day-to-day basis,--> per [[llingüiste|llingüistes]], [[logopèdia|logopedes]] i terapeutes, mestres de [[Segona llengua|llengua estrangera]], [[lexicografia|lexicógrafs]] i [[traducció|traductors]].<ref name="world">{{cita llibre|cognoms=MacMahon|nom=Michael K. C.|capítol=Phonetic Notation|editor=P. T. Daniels and W. Bright (eds.)|títul=The World’s Writing Systems|pàgines=821–846| editorial = Oxford University Press|any=1996|ubicació=New York|aneu=ISBN 0-19-507993-0}}</ref> En la seua forma bàsica (en [[2005]]) té aproximadament 107 símbols base i 55 modificadors.<ref>{{Cita web|autor=Associació Fonètica Internacional|enlaceautor=Associació Fonètica Internacional|data=05-05-2006|url=http://www.langsci.ucl.ac.uk/ipa/images/ipachart.gif|títol=L’Alfabet Fonètic Internacional (2005)|format=GIF|fechaacceso=27-08-2006}}</ref> <!-- Unsure of number of modifiers; please fix. Reasonably sure of number of base symbols. --> |
Els símbols de l’Alfabet Fonètic Internacional estan dividits en tres categories: [[lletra|lletres]] (que indiquen sons “bàsics”), [[diacrític]]s (que especifiquen eixos sons) i [[Prosòdia|suprasegmentals]] (que indiquen qualitats com ara velocitat, to i accentuació). Estes categories estan dividides en seccions menors: les lletres estan dividides en [[vocal]]s i [[consonant]]s,<ref>Asociación Fonètica Internacional (1999, 3) “Segments ca usefully be divided into two major categories, consonants and vowels.”</ref> i els diacrítics i suprasegmentals estan dividits segons si indiquen [[articulació fonètica|articulació]], [[fonació]], [[llengua tonal|to]], [[entonació]] o [[accent prosòdic|accentuació]].<ref name="IPA 1999" /> | Els símbols de l’Alfabet Fonètic Internacional estan dividits en tres categories: [[lletra|lletres]] (que indiquen sons “bàsics”), [[diacrític]]s (que especifiquen eixos sons) i [[Prosòdia|suprasegmentals]] (que indiquen qualitats com ara velocitat, to i accentuació). Estes categories estan dividides en seccions menors: les lletres estan dividides en [[vocal]]s i [[consonant]]s,<ref>Asociación Fonètica Internacional (1999, 3) “Segments ca usefully be divided into two major categories, consonants and vowels.”</ref> i els diacrítics i suprasegmentals estan dividits segons si indiquen [[articulació fonètica|articulació]], [[fonació]], [[llengua tonal|to]], [[entonació]] o [[accent prosòdic|accentuació]].<ref name="IPA 1999" /> | ||
Revisió de 19:42 4 oct 2010
L'Alfabet Fonètic Internacional (AFI en valencià, API en francés i IPA en anglés) és un sistema de notació fonètica creat per llingüistes. El seu propòsit és otorgar en forma regularisada, precisa i única la representació dels sons de qualsevol llenguage oral,[1] i és usat per llingüistes, logopedes i terapeutes, mestres de llengua estrangera, lexicógrafs i traductors.[2] En la seua forma bàsica (en 2005) té aproximadament 107 símbols base i 55 modificadors.[3]
Els símbols de l’Alfabet Fonètic Internacional estan dividits en tres categories: lletres (que indiquen sons “bàsics”), diacrítics (que especifiquen eixos sons) i suprasegmentals (que indiquen qualitats com ara velocitat, to i accentuació). Estes categories estan dividides en seccions menors: les lletres estan dividides en vocals i consonants,[4] i els diacrítics i suprasegmentals estan dividits segons si indiquen articulació, fonació, to, entonació o accentuació.[1]
Encara que l’AFI fon creat per a representar només aquelles qualitats de la parla que són rellevants per a l’idioma en si (com la posició de la llengua, modo d’articulació, i la separació i accentuació de [[paraula]s’i[ [sílaba]]s)<,refname "=IPA1999 "un /> conjunt estés de símbols cridats [ [AlfabetFonètic Internacional Estés AFI|Estés ]Esteneu] (IPA en anglés )ha segut creat per fonòlecs per a marcar qualitats de la parla que no tenen un efecte directe en el significat ( comel cruixit de dents, papissotege [ ([sigmatisme]i]), sons efectuats per persones amb [ [paladarfes ]o] [ [llavileporí ]<]).refname "=world"< /> ! --El[ [Alfabet][] [fonèticaFonètic|]Internacional] ( AFI, API en francés i IPA en anglés )és un sistema de [ [transcripciófonètica L’AFIpot ser
L’AFI pot ser utilisat per a transcriure qualsevol llengua del món. És el alfabet fonètic més utilitzat en tot el món, encara que en les Amèriques molts llingüistes continuen usant, en preferència, els símbols del alfabet fonètic americanista).
L’AFI va ser creat en Paris en 1886 per l'Associació Fonètica Internacional. L’alfabet va tindre reformes en 1989, 1993 i 1996. -->
Enllaços externs
En castellà:
En anglés:
- Pàgina de la International Phonetic Association
- Taula del AFI en Unicode/XHTML/CSS
- Teclat IPATotal - Este teclat UNICODE de bades codifica tots els caràcters i diacrítics de l'Alfabet Fonètic Internacional (IPA), designat per a representar tots els sons de la parla.
- Taula del AFI i archius sonors pel Laboratori de Fonètica de l'Universitat de Turin, Itàlia
- Editor de transcripcions AFI pel Laboratori de Fonètica de l'Universitat de Turín, Itàlia
- ↑ 1,0 1,1 Associació Fonètica Internacional (1999). , Cambridge: Cambridge University Press.
- ↑ (1996) P. T. Daniels and W. Bright (eds.) (ed.). The World’s Writing Systems, New York: Oxford University Press, pp. 821–846.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.Associació Fonètica Internacional. (GIF). Consultat el 27-08-2006.
- ↑ Asociación Fonètica Internacional (1999, 3) “Segments ca usefully be divided into two major categories, consonants and vowels.”