Diferència entre les revisions de "Migeria"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
 
La '''Migeria''' (en [[castellà]] ''medieria'') és un [[contracte]] històric i tradicional agrícola d’associació en el qual el propietari d’un terreny rural (nomenat ''concedent'') i un agricultor (''miger''), es dividixen, generalment en parts iguals, el producte i les utilitats d’un [[mas]] o finca agrícola. La direcció de la facenda correspon al concedent.
 
La '''Migeria''' (en [[castellà]] ''medieria'') és un [[contracte]] històric i tradicional agrícola d’associació en el qual el propietari d’un terreny rural (nomenat ''concedent'') i un agricultor (''miger''), es dividixen, generalment en parts iguals, el producte i les utilitats d’un [[mas]] o finca agrícola. La direcció de la facenda correspon al concedent.
  
Era un sistema molt usual, per eixemple, en les comarques centrals valencianes ([[L'Alcoyà]], [[El Comtat]], [[La Vall d'Albaida]], etc.) a on els masos estaven ocupats per '''migers''' en els que el maser habitava el mas i treballava la terra de bades pero obtenia la mitat de les collites a canvi, sense tindre que pagar res pel lloguer de les terres al propietari. Este vell sistema encara està viu i es conserva en estes comarques.  
+
Era un sistema molt usual, per eixemple, en les comarques centrals valencianes ([[L'Alcoyà]], [[El Comtat]], [[La Vall d'Albaida]], etc.) a on els masos estaven ocupats per '''migers''', de manera que el maser o miger habitava el [[mas]] i treballava la terra de bades pero obtenia la mitat de les collites a canvi, sense tindre que pagar res pel lloguer de les terres al propietari. Este vell sistema encara està viu i es conserva en estes comarques valencianes.  
  
 
==Vore també==
 
==Vore també==

Revisió de 15:13 23 set 2010

La Migeria (en castellà medieria) és un contracte històric i tradicional agrícola d’associació en el qual el propietari d’un terreny rural (nomenat concedent) i un agricultor (miger), es dividixen, generalment en parts iguals, el producte i les utilitats d’un mas o finca agrícola. La direcció de la facenda correspon al concedent.

Era un sistema molt usual, per eixemple, en les comarques centrals valencianes (L'Alcoyà, El Comtat, La Vall d'Albaida, etc.) a on els masos estaven ocupats per migers, de manera que el maser o miger habitava el mas i treballava la terra de bades pero obtenia la mitat de les collites a canvi, sense tindre que pagar res pel lloguer de les terres al propietari. Este vell sistema encara està viu i es conserva en estes comarques valencianes.

Vore també