Andreu Alfaro

Andreu Alfaro Hernández (Godella, 5 d'agost de 1929 - Valéncia, 13 de decembre de 2012), fon un escultor valencià d'ideologia pancatalanista, calificat com un dels més rellevants del sigle XX.

Biografia

Andreu Alfaro naixqué en la població valenciana de Godella, en la comarca de L'Horta Nort, en l'any 1929, en el sí d'una família de classe mija. Entre 1933 i 1939 inicià els seus estudis en el Colege Cossío, en el que s'estava portant a terme una iniciativa pedagògica impulsada pels seguidors de l'Institució Lliure d'Ensenyança, i en posterioritat en l'Institut Escola de Segona Ensenyança, a on també se seguien els mateixos principis educatius. La forta càrrega humanística i l'educació rebuda li varen dur a entendre que la vida, la societat i la cultura eren una sola cosa.

Durant la seua joventut buscà conectar en els círculs intelectuals valencians relacionats en les lletres i les arts. Conegué al pancatalaniste Joan Fuster, en qui acabà mantenint una forta amistat, o en Vicente Aguilera Cerni, qui li va introduir en les corrents artístiques del moment. Alfaro fon membre de l'entitat pancatalanista, Acció Cultural del País Valencià (ACPV).

Paralelament, el seu pare es dedicava al negoci de la carn i a molt pronta edat, Alfaro va començar a ajudar-li. Es va encarregar tant del treball en la pròpia carniceria, situada en el centre de Valéncia, com en el de la selecció de carns desplaçant-se fins als estables a on estava el ganado. Pero les seues inquietuts artístiques li varen dur, des de ben jove, a experimentar en el dibuix. Segons les seues pròpies paraules, la necessitat d'adinsar-se en l'escultura es va deure a la superació dels llímits del paper, buscant aplegar més allà.

En l'any 1954 es retroba en l'antiga afició pel dibuix durant un viage a Itàlia, plasmant en un quadern que duya en si paisages i monuments. Seria est el germen de lo que a la postre li duria a convertir-se en l'artiste que fon.

En l'any 1958, i junt en varis amics, es va desplaçar fins a Brusseles, a on s'estava celebrant l'Exposició General, i a on va entrar en contacte en l'obra de Constantin Brâncuși, la qual cosa fon determinant per a que decidira priorisar les seues creacions en el camp de l'escultura.

Relacionat en el Grup Parpalló (1957) i influït pels constructivistes, com Constantin Brâncuși, Antoine Pevsner i per Jorge Oteiza. Començà fent us de llandes i arams per a, poc a poc, anar profundisant en les possibles aplicacions i formes dels distints metals, fins al punt de dominar-los.

(Secció per completar)

Enllaços externs

• Andreu Alfaro en Wikipedia