Diferència entre les revisions de "Surrealisme"
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
'''Enciclopèdia''': ''Surrealisme''. ''Filosofia''. El surrealisme es basa en la creència en la realitat superior de certes formes d'associacions prèviament negades, en l'omnipotència del somi, durant el desinteressat joc del pensament. | '''Enciclopèdia''': ''Surrealisme''. ''Filosofia''. El surrealisme es basa en la creència en la realitat superior de certes formes d'associacions prèviament negades, en l'omnipotència del somi, durant el desinteressat joc del pensament. | ||
| − | [[Categoria:Surrealisme | + | == Vore també == |
| + | *[[André Breton]] | ||
| + | *[[Dadaisme]] | ||
| + | *[[Patafisica]] | ||
| + | |||
| + | |||
| + | [[Categoria:Surrealisme]] | ||
Revisió de 15:16 4 dec 2012
El surrealisme, també conegut com suprarealisme o superrealisme (del francés surréalisme), és el moviment de vanguarda més important del periodo d'entreguerres, i molt possiblement el més influent de tots ells. Fon creat en 1924 a partir, i al voltant del Manifest surrealiste d'André Breton, el seu guia espiritual.
Introducció
Este moviment artístic, intelectual i cultural en general s'orienta al voltant de la persecució de la lliberació de la ment, emfatisant les facultats imaginatives i crítiques de l'inconscient i l'assoliment d'un estat diferent de, "més que" i més veritat que la realitat tangible i quotidiana: el "sur-real", per damunt de la realitat. Per a molts surrealistes, esta busca de transcendir la realitat tangible i d'assolir una que incorpora-se els elements de l'imaginació i l'inconscient s'ha manifestat en l'intent de portar a terme una revolució personal, cultural, política i social, a voltes concebuda o descrita com una transformació completa de la vida a través de la llibertat, la poesia, l'amor i el sexe. En paraules d'André Breton, generalment considerat el fundador del surrealisme: "la bellea serà convulsiva o no ho serà". Diverses vegades els adherents al surrealisme han militat en el comunisme i en l'anarquisme per a alvançar un canvi polític social i polític de térmens radicals, en l'argument que només quan les institucions del treball, la família i l'educació hagen segut transformades es podrà fer possible una participació general en el surreal. Més recentment, alguns surrealistes s'han involucrat en el moviment feministe i en activitats radicals de protecció del mig ambient per raons similars.
La paraula surreal és amprada a voltes en l'intenció de descriure yuxtaposicions inesperades o l'us de nonsequiturs en l'art o en el diàlec, particularment quan estes yuxtaposicions són presentades com si foren consistents. Estes interpretacions normalment són independents de la noció surrealista del terme i moltes voltes no tenen cap conexió directa, i són amprades tant en contexts formals com en informals. Est us ha segut durament criticat pels surrealistes.
Orige del terme
El poeta francés Guillaume Apollinaire fon qui primer parlà en termes de surrealisme i surrealiste, en l'any 1917.
Filosofia surrealista
Esta emergí cap a l'escomençament dels anys vint, parcialment com una evolució del pensament propi del dadaisme, en l'escritor francés Breton com el seu teorisador principal en un inici.
En el manifest surrealiste de Breton, publicat en 1924, es definix el surrealisme com:
Diccionari: Surrealisme, n. Pur automatisme síquic, en el qual es propon expressar, tant verbalment com en l'escritura, o per qualsevol atre mètodo, el verdader mecanisme del pensament. El dictat del pensament en absència de qualsevol atre control eixercit per la raó, fora de qualsevol preocupació estètica o moral.
Enciclopèdia: Surrealisme. Filosofia. El surrealisme es basa en la creència en la realitat superior de certes formes d'associacions prèviament negades, en l'omnipotència del somi, durant el desinteressat joc del pensament.