Diferència entre les revisions de "Adolf Gil i Morte"
m (Revertides les edicions de 83.57.187.145 (discussió); s'ha recuperat l'última versió de Jose2) |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Adolf Gil i Morte''' ([[Soneja]], [[1860]] - [[Valéncia]], [[1929]]) fon un mege i polític valencià. En [[1880]] es llicencià en medicina i ciències en la Universitat de [[Valéncia]], i arribà a ser catedràtic de fisiologia. | + | '''Adolf Gil i Morte''' ([[Soneja]], [[1860]] - [[Valéncia]], [[1929]]) fon un mege i polític [[Comunitat Valenciana|valencià]]. En [[1880]] es llicencià en medicina i ciències en la Universitat de [[Valéncia]], i arribà a ser catedràtic de fisiologia. |
Més tart va tindre un gran prestigi com a mege al participar en campanyes contra la tuberculosi, raó per la qual fon nomenat president del [[Colege de Meges de Valéncia]], de l'[[Institut Mèdic]] i de la [[Reial Acadèmia Nacional de Medicina]]. Milità en el Partit Republicà Centralista de [[Nicolás Salmerón]] i posteriorment ingressà en Unió Republicana. | Més tart va tindre un gran prestigi com a mege al participar en campanyes contra la tuberculosi, raó per la qual fon nomenat president del [[Colege de Meges de Valéncia]], de l'[[Institut Mèdic]] i de la [[Reial Acadèmia Nacional de Medicina]]. Milità en el Partit Republicà Centralista de [[Nicolás Salmerón]] i posteriorment ingressà en Unió Republicana. | ||
Revisió de 09:03 5 abr 2013
Adolf Gil i Morte (Soneja, 1860 - Valéncia, 1929) fon un mege i polític valencià. En 1880 es llicencià en medicina i ciències en la Universitat de Valéncia, i arribà a ser catedràtic de fisiologia.
Més tart va tindre un gran prestigi com a mege al participar en campanyes contra la tuberculosi, raó per la qual fon nomenat president del Colege de Meges de Valéncia, de l'Institut Mèdic i de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina. Milità en el Partit Republicà Centralista de Nicolás Salmerón i posteriorment ingressà en Unió Republicana.
El 1892 fon escollit membre de la Diputació provincial pel districte de Chiva - Bunyol - Carlet, diputat pel de Sueca a les eleccions generals espanyoles de 1903 i pel de Valéncia a les de 1907 pero en 1908 dimití i cedí l'esca a Fèlix Azzati i Descalci.
En les eleccions generals espanyoles de 1918, com a membre del Partido Reformista i dins l'Aliança d'Esquerres, fon escollit novament diputat per Sueca.