Diferència entre les revisions de "Adolf Gil i Morte"
(Contingut canviat per «Vixca només es pronuncia aixina pels apitxats de València! La resta de valencians pronunciem visca!!!».) |
m (Revertides les edicions de 83.57.187.145 (discussió); s'ha recuperat l'última versió de Jose2) |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | '''Adolf Gil i Morte''' ([[Soneja]], [[1860]] - [[Valéncia]], [[1929]]) fon un mege i polític valencià. En [[1880]] es llicencià en medicina i ciències en la Universitat de [[Valéncia]], i arribà a ser catedràtic de fisiologia. | |
| + | |||
| + | Més tart va tindre un gran prestigi com a mege al participar en campanyes contra la tuberculosi, raó per la qual fon nomenat president del [[Colege de Meges de Valéncia]], de l'[[Institut Mèdic]] i de la [[Reial Acadèmia Nacional de Medicina]]. Milità en el Partit Republicà Centralista de [[Nicolás Salmerón]] i posteriorment ingressà en Unió Republicana. | ||
| + | |||
| + | El [[1892]] fon escollit membre de la Diputació provincial pel districte de [[Chiva]] - [[Bunyol]] - [[Carlet]], diputat pel de [[Sueca]] a les eleccions generals espanyoles de [[1903]] i pel de [[Valéncia]] a les de [[1907]] pero en [[1908]] dimití i cedí l'esca a [[Fèlix Azzati i Descalci]]. | ||
| + | |||
| + | En les eleccions generals espanyoles de [[1918]], com a membre del Partido Reformista i dins l'Aliança d'Esquerres, fon escollit novament diputat per [[Sueca]]. | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Meges valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Polítics Valencians]] | ||
Revisió de 16:24 8 jun 2010
Adolf Gil i Morte (Soneja, 1860 - Valéncia, 1929) fon un mege i polític valencià. En 1880 es llicencià en medicina i ciències en la Universitat de Valéncia, i arribà a ser catedràtic de fisiologia.
Més tart va tindre un gran prestigi com a mege al participar en campanyes contra la tuberculosi, raó per la qual fon nomenat president del Colege de Meges de Valéncia, de l'Institut Mèdic i de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina. Milità en el Partit Republicà Centralista de Nicolás Salmerón i posteriorment ingressà en Unió Republicana.
El 1892 fon escollit membre de la Diputació provincial pel districte de Chiva - Bunyol - Carlet, diputat pel de Sueca a les eleccions generals espanyoles de 1903 i pel de Valéncia a les de 1907 pero en 1908 dimití i cedí l'esca a Fèlix Azzati i Descalci.
En les eleccions generals espanyoles de 1918, com a membre del Partido Reformista i dins l'Aliança d'Esquerres, fon escollit novament diputat per Sueca.