Diferència entre les revisions de "Deus Olímpics"
Llínea 18: | Llínea 18: | ||
*'''Hestia''' es la deesa del foc del llar i la família. | *'''Hestia''' es la deesa del foc del llar i la família. | ||
*'''Deméter''' es la deesa de la [[terra]], les flors i les plantes, el menjar i l'agricultura. | *'''Deméter''' es la deesa de la [[terra]], les flors i les plantes, el menjar i l'agricultura. | ||
− | *'''Dioniso''' es el deu més jove del panteó, i el deu del vi, la naturalea en estat salvage i la sexualitat oberta. | + | *'''Dioniso''' es el deu més jove del panteó, i el deu del [[vi]], la naturalea en estat salvage i la sexualitat oberta. |
Fets dignes de menció: | Fets dignes de menció: |
Revisió de 17:05 15 abr 2010
En la mitologia grega, els deus olímpics eren els principals deus del panteó grec, que moraven en el cap del monte Olimpo, el més alt de Grècia. Va haver, en diferents époques, catorze deus diferents reconeguts com olímpics, en tot i això mai més de dotze a la vegada. D'ahí que de vegades es faça referència ad ells com els dotze olímpics.
Zeus, Hera, Poseidó, Ares, Hermes, Hefest, Afrodita, Atenea, Apolo i Artemisa son sempre considerats deus olímpics. Hestia, Deméter, Dionis i Hades son els deus variables que completaven la dotzena. Perséfone pasaba sis mesos al any en el inframón (provocant aixina l'hivern) i se li permitia tornar al Olimp els atres sis mesos per a poder estar en la seua mare, Deméter. I, encara que Hades sempre fon u dels principals deus grecs, la seua morada al mon subterràneu dels morts feen la seua relació en els olímpics més delicada.
Els olímpics guanyaren la seua supremacia al mon dels deus gràcies a que Zeus portà als seus germans a la victòria en la guerra contra els Titans. Zeus, Poseidó, Deméter, Hestia, Hades i Hera eren germans, i esta última era també la dona de Zeus. Tots els demés olímpics son normalment considerats fills de Zeus: Ares i Hefest en Hera, Artemisa i Apolo en Leto, Afrodita en Dione, Hermes en Maia, Dioniso en la mortal Séleme i Atenea en Metis, encara que de vegades es considera que esta última naixqué solament Zeus i, com venjança, Hera va engendrar sola a HEfest. Quan Afrodita no es inclosa entre els olímpics, es considera que naixqué de la bromera provocada en lo mar (el deu Pont) per la sanc que derramà Crono al castrar a Urano, el seu pare.
- Zeus es el deu del cell i el tro es el major ranc i el més poderós, regidor del mont Olimpo.
- Poseidó, junt en Hades el següent en antiguetat, controla els mars i oceans i provoca els terratrémols.
- Hades es el deu de l'inframón i dels morts sobre els que el reina.
- Atenea es la deesa de la sabiduria, l'educació i la guerra i es la protectora dels héroes.
- Ares es el deu de la guerra, a crueltat i del assessinat.
- Artemisa es la deesa de la caça, els animals, la castitat i les amazones.
- Hefest es el deu del foc, la forja, el treball manual, els artesans i les armes.
- Apolo es el deu de la dansa, les arts, la música, la arqueria, la prudència i la bellea masculina.
- Hermes es el deu mensager, també de la orientació, els viagers, els pastors, els furtadors, el consol i les reunions.
- Afrodita es la deesa de l'amor, la sexualitat compromesa, la bellea femenina i la atracció sexual.
- Hera es la consort de Zeus, reina dels deus, la deesa del matrimoni, la fidelitat.
- Hestia es la deesa del foc del llar i la família.
- Deméter es la deesa de la terra, les flors i les plantes, el menjar i l'agricultura.
- Dioniso es el deu més jove del panteó, i el deu del vi, la naturalea en estat salvage i la sexualitat oberta.
Fets dignes de menció: