Diferència entre les revisions de "Idioma valencià"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{esbos}}
 
{{esbos}}
−
El '''Valencià''' és una llengua romanç parlada per més de 2 millons de persones en la [[Comunitat Valenciana]]. Es oficial segons l'artícul 7.1 de l'[[Estatut d’Autonomia Valencià]], junt al [[castellà]] i està inclosa en la Ratificació espanyola de la Carta Europea de Llengües Minoritàries calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la [[Comunitat Valenciana]]<ref>http://www.elmundo.es/elmundo/2004/11/06/espana/1099759852.html</ref>.
+
El '''Valencià''' és el nom del dialecte principal del bloc occidental de la llengua catalana.
  
−
== Orige de la Llengua Valenciana ==
+
== Origens del dialecte Valencià ==
−
{{AP|Orige del valencià}}
+
Fou portat pels colons Catalans i Aragonesos.Jaume I ho manà.
−
Segons la teoria mossàrap de l'orige del valencià, este evolucionà en les terres valencianes a partir del romanç parlat pels valencians abans de la conquista de Jaume I, i incorporà influències de la llengua que parlava el poc percentage pobladors catalans que arribaren després de la conquista. Mostra d'això és que Jaume I en conquistar pacíficament la ciutat de Valéncia afirmà en la redacció dels furs ("Per a que els valencians de tot el regne els entenga'n i pogueren complir-los" ordenà que es traduïxqueren a la llengua que el poble parlava: el romanç).  
 
  
−
La teoria de la repoblació (pancatalanista). Postula que lo Regne de Valéncia va ser colonisat íntegrament per catalans, en regions costeres i aragonesos, en comarques interiors. Segons esta idea, la invasió islàmica del segle VII a la Península Ibèrica va produir un tallat polític i cultural de tal envergadura que la població valenciana, va ser totalment assimilada, perdent els seus arrels i la seua llengua, lo qual es contrapon en les jarches mossàraps en llengua valenciana i el parlar romanç d'esta gent. Posteriorment, en la conquista de Valéncia per Jaume I se hauria produït una espècie de buit que va ser omplit en la arribada de pobladors d'orige aragonés, català i castellà, havent per ho tant un abans i un després sense solució de continuïtat, a la reconquista. Per ho tant, esta teoria defensa que lo valencià no seria més que el parlar català, a pesar de ser, l'idioma català, posterior a la reconquista, portada per els recents arribats en ingredients aragonesos i castellans. Esta teoria presupon que a la Taifa de Valéncia, no hi quedava ningun habitant després la conquista, a pesar de ser una conquista totalment pacífica, i a pesar de quedar abundants evidencies sobre la permanència d'estos mossàraps conversos i no conversos durant l'Edat Mijana i els seus descendents en segles posteriors. Baix esta idea, es troben grups que s'encarreguen de desprestigiar lo valencià conseguint que molta gent deixe de parlar-ho en públic perque pensa que es una llengua incorrecta.
+
== Extensió del Català a València ==
  
−
Segons la teoria occitanista, el valencià forma part d'un grup de llengües íntimament lligades entre sí i entre les quals existix un grau d'inteligibilitat que permet classificar-les baix la categoria de llengües occità-romàniques.
+
La Llengua Catalana es parla en part de la [[Comunitat Valenciana]], i en el [[El Carche|Carche murcià]].
 +
La Comunitat Valenciana té declarats oficialment dos [[predominis llingüístics]] territorialment, el castellà i el dialecte occidental de la llengua catalana anomenat valencià
  
−
== Extensió del Valencià ==
 
−
[[Image:Extensió_del_valencià.png|200px|thumb|right|Extensió del Valencià]]
 
−
 
−
La Llengua Valenciana es parla en part de la [[Comunitat Valenciana]], i en el [[El Carche|Carche murcià]].
 
−
 
−
La Comunitat Valenciana té declarats oficialment dos [[predominis llingüístics]] territorialment, el castellà i el valencià (o millor dit un català paregut al valencià). Les àrees en predomini llingüístic valencià son los municipis estan definides per la [[Llei d'us i d'ensenyant del valencià]] i estan ubicats geogràficament en el nort, en la costa de la Comunitat Valenciana, i en l'àrea montanyosa de la província d'Alacant, abarcant aproximadament el 75% de la Comunitat Valenciana.
 
−
 
−
== Història del Valencià ==
 
  
 
=== Denominació ===
 
=== Denominació ===
−
Es la llengua parlada principalment a la [[Comunitat Valenciana]], ans Regne Valencià. Es la llengua que parlaven per els [[mossàrap|mossàraps]]
+
Català, Valencià, Balear, dialecte occidental.
  
−
=== Lliteratura ===
+
=== Literatura ===
−
[[Image: Llengua valenciana 1.jpg|200px|thumb|right|Text sobre la llengua Valenciana]]
+
Hi trobem molts autors des dels més àntics fins els moderns. Com : Joanot Martorell, Guimerà, Quim Monzo, Mercè Rodoreda
−
[[Image: Llengua valenciana 2.jpg|300px|thumb|right|Text referint-se a la llengua Valenciana]]
 
−
Esta llengua va tindre el primer segle d'or Lliterari d’una llengua neollatina europea durant el qual centenars d’autors van proclamar en el pròlec o en el colofó de les seues obres  el seu “estic escribint en nostra vulgada llengua materna valenciana”.
 
−
Van fer traduccions, diccionaris i gramàtiques com:
 
  
−
* [[Bíblia de Frai Bonifaci Ferrer]] (1478)
 
−
* [[Gramàtica d'Andreu Sempere Alcoi|Gramàtica d’Andreu Sempere Alcoi 15]]
 
−
* [[Líber Elegantiarum]]..”el mes antic llegit d’una llengua romanç” del valencià Joan Esteve (1472) (Diccionari)
 
−
* [[Kempis]] , traduït del llatí per Miquel Pérez (1482)
 
  
−
=== Política ===
 
−
Actualment la llengua valenciana no es oficial i esta sent suplantada per el dialecte barceloní a la Comunitat Valenciana.
 
−
Partits com Coalició Valenciana intenten fer-la oficial i la seua Acadèmia més important es la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana|RACV]]
 
  
−
== Dialectes del Valencià ==
+
== Dialectes del bloc occidental ==
 
[[Image:Dialectes del valencià.png|right|thumb|Dialectes del Valencià]]
 
[[Image:Dialectes del valencià.png|right|thumb|Dialectes del Valencià]]
 
=== Valencià de Transició ===
 
=== Valencià de Transició ===
Llínea 80: Llínea 62:
 
* Pas del [[diftonc]] [ow] a [au]: [ˈbaw] (''bou''), [ˈaw] (''ou''), [ˈpaw] (''pou'').
 
* Pas del [[diftonc]] [ow] a [au]: [ˈbaw] (''bou''), [ˈaw] (''ou''), [ˈpaw] (''pou'').
 
* Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: ''grenyua'' (''grenyuda''), ''vençua'' (''vençuda''). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: ''roa'' (''roda''), ''caira'' (''cadira''), ''poer'' (''poder''). En el [[Baix Vinalopó]] casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien.
 
* Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: ''grenyua'' (''grenyuda''), ''vençua'' (''vençuda''). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: ''roa'' (''roda''), ''caira'' (''cadira''), ''poer'' (''poder''). En el [[Baix Vinalopó]] casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien.
−
 
−
== Referències ==
 
−
{{reflist}}
 
−
 
−
== Vore també ==
 
−
*[[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]
 
−
*[[Normes del Puig]]
 
−
*[[Segle d'Or Valencià]]
 
−
 
−
== Enllaços Externs ==
 
−
*[http://www.racv.es Real Acadèmia de cultura Valenciana]
 
−
*[http://www.racv.es/diccionari/diccionario.html Diccionari del Valencià]
 
−
*[http://www.valencian.org Proyecte per a la promoció exterior de la Llengua Valenciana]
 
−
*[http://www.idiomavalencia.com Proyecte en defensa de l'Idioma Valencià]
 
−
*[http://www.fileden.com/files/2008/3/3/1794593/idiomavalenciaparlat.pdf Estudi exaustiu sobre la llengua valenciana]
 
−
*[http://www.garciamoya.cjb.net Articuls de Ricart Garcia Moya sobre la Llengua Valenciana]
 
−
 
−
[[Categoria:Valencià]]
 

Revisió de 01:26 26 nov 2008

Plantilla:Esbos El Valencià és el nom del dialecte principal del bloc occidental de la llengua catalana.

Origens del dialecte Valencià

Fou portat pels colons Catalans i Aragonesos.Jaume I ho manà.

Extensió del Català a València

La Llengua Catalana es parla en part de la Comunitat Valenciana, i en el Carche murcià. La Comunitat Valenciana té declarats oficialment dos predominis llingüístics territorialment, el castellà i el dialecte occidental de la llengua catalana anomenat valencià


Denominació

Català, Valencià, Balear, dialecte occidental.

Literatura

Hi trobem molts autors des dels més àntics fins els moderns. Com : Joanot Martorell, Guimerà, Quim Monzo, Mercè Rodoreda


Dialectes del bloc occidental

Archiu:Dialectes del valencià.png
Dialectes del Valencià

Valencià de Transició

El valencià de transició es parla al Maestrat i en Els Ports.

  • Se elidix la -r final: cantar > cantà, fer > fe.
  • La primera persona del present pren la desinència -o: yo pense > yo penso. Ademés la -o s'estén de forma analògica a las conjugacions II y III: bat > bato, sent > sento, córrec > corro.
  • Los artículs el/els solen conservar la forma clàssica lo i los, especialment en la zona costera del Baix Maestrat: el chiquet > lo chiquet, els pares > los pares.
  • Conservació progressiva de la -d- intervocàlica.

Valencià Septentrional

El valencià castellonenc (o de la plana) es parla en les comarques d'Els Ports, el Maestrat, la franja septentrional de l'Alcalatén i la Plana. Les seues característiques son:

  • -o de la primera persona del singular del present d'indicatiu.
  • -às, -és, -ís de l'imperfecte de subjuntiu.
  • Neutralisació de la b/v.
  • Manteniment dels artículs lo/los.
  • Relativa conservació de la -d- intervocàlica del sufix -ada i -ador.
  • No pronunciació de la -r final.
  • Acabament en -e de la tercera persona del singular del presente i del imperfecte d'indicatiu (ell cante, ell cantave).

Valencià Apichat

L'apichat es parla en les comarques del Camp de Morvedre, l'Horta, el Camp de Túria i la Ribera Alta. També es parla en les ciutats de Gandia i Onda.

  • Manteniment dels artículs lo/los.
  • El nom apichat aludix a l'ensordiment de les alveolars i palatals sonores com a casa, tretze i mege ['kasa, 'tret-se, 'meche]
  • L'àrea de l'apichat sol coincidir en la de la neutralisació de «b» i «v» en /b/.
  • Es conserven les formes del plural que mantenen la n original llatina, com en hòmens o jòvens.
  • Hi ha una certa tendència a la diftongació de la o inicial àtona (quan es constituïx en sílaba) per au: aulor [olor], aufegar [ofegar], aubrir [obrir].
  • Li conferix una certa personalitat a l'apichat el fet que mantinga encara, en notable vitalitat, l'us del perfecte simple.

Valencià Meridional

El valencià meridional es parla en les comarques centrals i del Xúquer de la Comunitat Valenciana en las que no es parla el dialecte Apichat. Té les següents característiques:

  • Predomini de la variant perifràstica del pasat sintètic: yo aní > yo vaig anar. Excepte en les zones no apichades de la Ribera i la Safor.
  • El artícul plural, tant masculí com femení devé en "es" davant de paraula escomençada en consonant: es bou i es vaques; pero pren les formes els, les davant de paraules escomençades per vocal: els alacantins i les alacantines.

Valencià Alacantí

L'alacantí es parla en les comarques del sur de la Comunitat Valenciana. Té les següents característiques:

  • Absorció de la i semivocal [j] en el conjunt -ix-: [ˈkaʃa] (caixa).
  • Pas del diftonc [ow] a [au]: [ˈbaw] (bou), [ˈaw] (ou), [ˈpaw] (pou).
  • Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: grenyua (grenyuda), vençua (vençuda). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: roa (roda), caira (cadira), poer (poder). En el Baix Vinalopó casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Idioma_valencià&oldid=3811»