Diferència entre les revisions de "Audrey Hepburn"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Audrey Kathleen Ruston''', coneguda per '''Audrey Hepburn''' (Ixelles, Bèlgica, 4 de maig de 1929 - Tolochenaz, Suïssa, 20 de gin…») |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Audrey Kathleen Ruston''', coneguda per '''Audrey Hepburn''' ([[Ixelles]], [[Bèlgica]], [[4 de maig]] de [[1929]] - [[Tolochenaz]], [[Suïssa]], [[20 de giner]] de [[1993]]), fon una actriu, model, ballarina britànica de l'época dorada de Hollywood. Està considerada pel American Film Institute com la tercera major llegenda femenina del cine nortamericà i forma part de la International Best Dressed List Hall of Fame. | + | '''Audrey Kathleen Ruston''', coneguda per '''Audrey Hepburn''' ([[Ixelles]], [[Bèlgica]], [[4 de maig]] de [[1929]] - [[Tolochenaz]], [[Suïssa]], [[20 de giner]] de [[1993]]), fon una actriu, model, ballarina britànica de l'época dorada de [[Hollywood]]. Està considerada pel American Film Institute com la tercera major llegenda femenina del cine nortamericà i forma part de la International Best Dressed List Hall of Fame. |
Despuix d'actuar en vàries películes britàniques i protagonisar l'obra de [[Broadway]] de [[1951]] ''Gigi'', interpretà el paper principal de ''Roman Holiday'' ([[1953]]), el qual li va valdre un [[Premis Ôscar|Óscar a la millor actriu]]. Més tart actuà en películes que tinguere molt d'èxit com ''Sabrina'' ([[1954]]), ''Història d'una monja'' ([[1959]]), ''Breakfast at Tiffany's'' (Desdejuni en diamants) ([[1961]]), ''Charada'' ([[1963]]), ''My Fair Lady'' ([[1964]]) i ''Wait Until Dark'' ([[1967]]), rebé nominacions als premis Óscar, Globo d'Or i BAFTA i obtingué un premi Tony per la seua actuació teatral en l'obra de Broadway de [[1954]], ''Ondina''. | Despuix d'actuar en vàries películes britàniques i protagonisar l'obra de [[Broadway]] de [[1951]] ''Gigi'', interpretà el paper principal de ''Roman Holiday'' ([[1953]]), el qual li va valdre un [[Premis Ôscar|Óscar a la millor actriu]]. Més tart actuà en películes que tinguere molt d'èxit com ''Sabrina'' ([[1954]]), ''Història d'una monja'' ([[1959]]), ''Breakfast at Tiffany's'' (Desdejuni en diamants) ([[1961]]), ''Charada'' ([[1963]]), ''My Fair Lady'' ([[1964]]) i ''Wait Until Dark'' ([[1967]]), rebé nominacions als premis Óscar, Globo d'Or i BAFTA i obtingué un premi Tony per la seua actuació teatral en l'obra de Broadway de [[1954]], ''Ondina''. | ||
Revisió de 17:59 29 nov 2024
Audrey Kathleen Ruston, coneguda per Audrey Hepburn (Ixelles, Bèlgica, 4 de maig de 1929 - Tolochenaz, Suïssa, 20 de giner de 1993), fon una actriu, model, ballarina britànica de l'época dorada de Hollywood. Està considerada pel American Film Institute com la tercera major llegenda femenina del cine nortamericà i forma part de la International Best Dressed List Hall of Fame.
Despuix d'actuar en vàries películes britàniques i protagonisar l'obra de Broadway de 1951 Gigi, interpretà el paper principal de Roman Holiday (1953), el qual li va valdre un Óscar a la millor actriu. Més tart actuà en películes que tinguere molt d'èxit com Sabrina (1954), Història d'una monja (1959), Breakfast at Tiffany's (Desdejuni en diamants) (1961), Charada (1963), My Fair Lady (1964) i Wait Until Dark (1967), rebé nominacions als premis Óscar, Globo d'Or i BAFTA i obtingué un premi Tony per la seua actuació teatral en l'obra de Broadway de 1954, Ondina.
Audrey Hepburn és una de les poques persones que han guanyat un Óscar, un Emmy, un Grammy i un Tony, aixina com la primera actriu en guanyar un Óscar, un Globo d'Or i un premi BAFTA per una sola actuació, Roman Holiday, en 1954.
Des de finals dels anys 60, començà a actuar molt menys a mida que dedicava gran part del seu temps a contribuir en l'organisació Unicef i a la seua família. Colobarà en algunes de les comunitats més profundament desfavorides d'Àfrica, Amèrica del Sur i Àsia entre 1988 i 1992.
Fon guardonada en la Medalla Presidencial de la Llibertat en reconeiximent a la seua llabor com a embaixadora de bona voluntat d'Unicef a finals de 1992. Un més més tart fallí de càncer en la seua casa de Suïssa, el 20 de giner de 1993, a l'edat de 63 anys. Va rebre el seu segon Óscar de l'Acadèmia, en este cas el premi Jean Hersholt, per la seua llabor humanitària a títul pòstum en la cerimònia de 1993.