Diferència entre les revisions de "Giacomo Puccini"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = Giacomo Antonio Domenico Michele Secondo Maria Puccini | | nom = Giacomo Antonio Domenico Michele Secondo Maria Puccini | ||
| − | | image = [[File:GiacomoPuccini.jpg| | + | | image = [[File:GiacomoPuccini.jpg|220px]] |
| peu = | | peu = | ||
| nacionalitat = [[Itàlia|Italiana]] | | nacionalitat = [[Itàlia|Italiana]] | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Brusseles]], [[Bèlgica]] | | lloc_mort = [[Brusseles]], [[Bèlgica]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Giacomo Antonio Domenico Michele Secondo Maria Puccini''', conegut popularment com a '''Giacomo Puccini''' o simplement '''Puccini''' ([[Lucca]], [[Itàlia]], [[22 de decembre]] de [[1858]] - [[Brusseles]], [[Bèlgica]], [[29 de novembre]] de [[1924]]), fon un músic i compositor italià d'òpera, considerat entre els més grans, de finals del [[sigle XIX]] i principis del [[Sigle XX|XX]]. | + | '''Giacomo Antonio Domenico Michele Secondo Maria Puccini''', conegut popularment com a '''Giacomo Puccini''' o simplement '''Puccini''' ([[Lucca]], [[Itàlia]], [[22 de decembre]] de [[1858]] - † [[Brusseles]], [[Bèlgica]], [[29 de novembre]] de [[1924]]), fon un músic i compositor italià d'òpera, considerat entre els més grans, de finals del [[sigle XIX]] i principis del [[Sigle XX|XX]]. |
Fon un visionari, creador dels conceptes de música que regirien el cine durant el [[sigle XX]]. Per ad ell, l'us de passages modals o recursos politonals i la tonalitat o l'atonalitat eren qüestions d'efecte que estaven definides per les necessitats dramàtiques de l'obra. Per eixemple, en ''[[Tosca]]'', la forma en que reemplaça el text per passages musicals nos anticipa l'acció que està per ocórrer, al millor modo d'[[Alfred Hitchcock]] en les seues películes de suspens. Un atre eixemple és en ''[[La bohème]]'', quan s'escolta el tema de ''Mimí'' ans que ella aparega en escena, quan Rodolfo lis diu als seus amics que es va a quedar en l'andana. | Fon un visionari, creador dels conceptes de música que regirien el cine durant el [[sigle XX]]. Per ad ell, l'us de passages modals o recursos politonals i la tonalitat o l'atonalitat eren qüestions d'efecte que estaven definides per les necessitats dramàtiques de l'obra. Per eixemple, en ''[[Tosca]]'', la forma en que reemplaça el text per passages musicals nos anticipa l'acció que està per ocórrer, al millor modo d'[[Alfred Hitchcock]] en les seues películes de suspens. Un atre eixemple és en ''[[La bohème]]'', quan s'escolta el tema de ''Mimí'' ans que ella aparega en escena, quan Rodolfo lis diu als seus amics que es va a quedar en l'andana. | ||
Revisió de 17:37 8 nov 2024
| Giacomo Antonio Domenico Michele Secondo Maria Puccini | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Italiana | ||
| Ocupació: | Músic i compositor. | ||
| Naiximent: | 22 de decembre de 1858 | ||
| Lloc de naiximent: | Lucca, Itàlia | ||
| Defunció: | 29 de novembre de 1924 | ||
| Lloc de defunció: | Brusseles, Bèlgica | ||
Giacomo Antonio Domenico Michele Secondo Maria Puccini, conegut popularment com a Giacomo Puccini o simplement Puccini (Lucca, Itàlia, 22 de decembre de 1858 - † Brusseles, Bèlgica, 29 de novembre de 1924), fon un músic i compositor italià d'òpera, considerat entre els més grans, de finals del sigle XIX i principis del XX.
Fon un visionari, creador dels conceptes de música que regirien el cine durant el sigle XX. Per ad ell, l'us de passages modals o recursos politonals i la tonalitat o l'atonalitat eren qüestions d'efecte que estaven definides per les necessitats dramàtiques de l'obra. Per eixemple, en Tosca, la forma en que reemplaça el text per passages musicals nos anticipa l'acció que està per ocórrer, al millor modo d'Alfred Hitchcock en les seues películes de suspens. Un atre eixemple és en La bohème, quan s'escolta el tema de Mimí ans que ella aparega en escena, quan Rodolfo lis diu als seus amics que es va a quedar en l'andana.
Fon un dels pocs compositors d'òpera capaç d'usar brillantement les tècniques operístiques alemana i italiana. Se li considera el successor de Giuseppe Verdi. Algunes de les seues melodies, com O mio babbino caro, de Gianni Schicchi; Che gelida manina, de La bohème, i Nessun dorma, de Turandot, formen part hui en dia de la cultura popular.
La seua primera òpera fon Le Villi (1884) i el seu primer triumfo, Manon Lescaut (1893). Ademés de dotze òperes, Puccini escrigué atres obres notables, com una Missa de Glòria, un Himne a Roma, un caprig simfònic, dos preludis simfònics i tres menuets per a quartet de corda.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Giacomo Puccini.