Diferència entre les revisions de "Lluís Bertran"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[File:Louis Bertrand.jpg|thumb|250px|Pintura de | + | [[File:Louis Bertrand.jpg|thumb|250px|Pintura de Zurbarán. Lluís Bertran]] |
'''Lluís Bertran Eixarch''' ([[Valéncia]], [[1 de giner]] de [[1526]] - † [[9 d'octubre]] de [[1581]]), més conegut com '''Sant Lluís Bertran''', és un [[sant]] de l'orde dels [[dominics]], canonisat pel [[Papa]] [[Climent X]] en l'any [[1691]]. | '''Lluís Bertran Eixarch''' ([[Valéncia]], [[1 de giner]] de [[1526]] - † [[9 d'octubre]] de [[1581]]), més conegut com '''Sant Lluís Bertran''', és un [[sant]] de l'orde dels [[dominics]], canonisat pel [[Papa]] [[Climent X]] en l'any [[1691]]. | ||
Revisió de 15:34 19 oct 2024
Lluís Bertran Eixarch (Valéncia, 1 de giner de 1526 - † 9 d'octubre de 1581), més conegut com Sant Lluís Bertran, és un sant de l'orde dels dominics, canonisat pel Papa Climent X en l'any 1691.
Biografia
Lluís Bertran va nàixer en la Ciutat de Valéncia l'1 de giner de 1526, fill del notari Joan Lluís Bertran i de Joana Angela Eixarch. La seua yaya Ursula Ferrer, casada en Joan Bertran, fon neboda de Sant Vicent Ferrer. Fon batejat en la parroquia de Sant Esteve, en la pica de Sant Vicent. Fon el major de huit fills. Des dels huit anys comença a resar el Sant Rosari i infligir-se mortificacions corporals. Als setze anys, contra la voluntat dels seus pares, abandona el llar patern per a pelegrinar al sepulcre de l'Apòstol en Santiago de Compostela. A la seua tornada intenta ingressar en el Noviciat dels Dominics de la seua ciutat natal pero, degut a la negativa dels seus pares, se li nega l'ingrés. Decidit en el seu propòsit assistix, d'incognit, a les reunions conventuals per a escoltar les plàtiques del Superior.
Va ingressar en el convent dels dominics de Valéncia en l'any 1544. Va anar, com molts atres dominics, com a missioner a Amèrica. Va desembarcar en Cartagena d'Índies i va eixercitar la seua llabor missionera en la regió del Baix Magdalena. En l'any 1568 va ser triat Prior del convent de Santo Domingo, en Santa Fe de Bogotá. La crueltat, l'avarícia i els abusos dels encomenderos dels oficials reals ocupats en la conquista d'eixes terres i l'opressió dels indígenes, varen ser els principals obstàculs que va tindre que véncer en el seu treball missioner i cansat de no poder remediar eixos mals va solicitar el trasllat a Europa. Hi ha diverses llegendes i històries sobre els conflictes que este flare va tindre en els conquistadors, que varen intentar assessinar-lo moltes vegades.
Canta la seua primera missa el 23 d'octubre de 1547. Ordenat sacerdot en l'any 1547 era ya una verdadera encarnació de la vida de l'Orde: "Idea factus Ordinis" i es destinat al recent fundat Convent de Santa Creu de Llombay.
En l'any 1549 mor son pare i es destinat a Valéncia i nomenat Mestre de Novicis i d'Estudiants perque tots consideraven a Lluís Bertran com a l'encarnació vivent de l'ideal dominicà. Valéncia és presa d'una pesta maligna, els religiosos són repartits i el Pare Lluís marcha al Convent de Santa Ana en Albaida. En el qual fon vicari en 1554.
En l'any 1560 torna a Valéncia. Sant Domenech de Guzmán es l'ideal de vida per al Pare Lluís Bertran. L'espirit missioner s'impon en sa vida. Te 36 anys. El 14 de febrer de 1562 partix rumbo a Nova Granada, l'actual Colombia. Allí permaneixí uns set anys, predicant en la paraula i l'eixemple i en magnífics milacres, duent eficaçment la llum de l'Evangeli.
En l'any 1563 està constatat que predicava en la seua llengua materna, la llengua valenciana, als indis i estos l'entenien sense intérprets perfectament. En Cincapoa, Pelvato i en Tubara, Zinpacua i Nova Granada, l'actual Colombia, realisà moltes conversions i milacres que li varen valdre el sobrenom d'Apostol de les Indies.
Religiós massiç, auster i gran penitent. Tenía una forta crida a la contemplació. Es destacà en eixos anys pel seu esforç en procurar l'implantació sòlida de la fe, desarraïlant en eficacia els cults pagans.
Es triat Prior del Convent de Santa Creu de Bogotá. Despuix de consultar en son germa d'Orde i gran figura de l'evangelisacio d'Amèrica, Fra Bertomeu de les Cases, renúncia a dit priorat i torna a Espanya en l'any 1569, dedicant-se de nou a l'activitat de direcció dels novicis, a l'apostolat directe, a escriure i continuar en gran esforç el camí de la santitat en el "temor" de Deu.
En l'any 1570 es triat Prior del Convent de Sant Onofre de Museros, l'edificació la troba en ruïnes i ell la reconstruix per sancer. En 1573 comença a dirigir el cenobi de Valéncia.
A l'acabar el seu trieni, els superiors li tornen a encarregar la formació del Noviciat. Permaneix al front fins al 15 de maig de 1575 en que és triat Prior del Convent de Valéncia, fins a 1578. Conclós el periodo, una volta més, els superiors tornen a nomenar-li Mestre de Novicis.
Va tornar a Valéncia rebut per l'afecte dels valencians, a on va ser encarregat, com en la seua joventut, de ser mestre de novicis. En la porta de la seua cela va posar el ròtul següent: Si tractara d'agradar als hòmens no seria serf de Jesucrist . També va ser titular en el convent de Santa Ana d'Albaida, (Valéncia).
Despuix de moltes malalties, repetint sempre les paraules de Agustí d'Hipona: Abrasa, talla i castiga ací, Senyor per a que me perdones per sempre, va morir el 9 d'octubre de 1581, als 55 anys, un any abans que Santa Teresa de Jesús, en la que va mantindre correspondència.
El Papa Pau V el va beatificar el 19 de juliol de 1608 i Aleixandre VII el va declarar Patró del Nou Regne de Granada i Patró Principal de Colombia en l'any 1690. Va ser canonisat per Climent X en l'any 1691. La seua festa se celebra el 9 d'octubre.
El seu cos que es venerava en la ciutat de Valéncia fon cremat en la guerra de 1936. Es patró dels novicis dominics. Darrere de la seua mort l'Orde convertí la seua cela en oratori i en 1626 el Consell de la ciutat convertí en piadosa capella la seua casa natalicia.
Un nebot seu, Lluís Eixarch i Bertran també va ingressar en l'orde dominica, va fer-se missioner i va morir màrtir en Japó, sent beatificat.
Milacres
Se conta que en Colòmbia fon ferit per una flecha enverinada, per a curar-li dita ferida aplicaren una sacre per a que absorbira el verí (Motiu pel qual, Ribalta pintà el seu retrat en els símbols de la creu i la sacre salvadora).
En 1578 quan anava a predicar a un ermitori que existia en l'horta de Russafa, sanà a un malalt fent-li beure en el buit de les seues mans, aigua normal d'una font próxima, des d'eixe moment se digué Font de Sant Lluís a l'ermita i al seu caseriu.
Foren més de cent els milacres contabilisats en el seu expedient de beatificació.
Bibliografia
- Luis Beltrán. El santo de los contrastes. Galduf Blasco, Vicente.
- La vida valenciana en la predicación de San Luis Beltran. Llop Catala, Miguel.
- Vida y milagros de San Luis Beltrán. Sempere, Lorenzo.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Lluís Bertran.