Diferència entre les revisions de "Missa criolla"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
La '''Missa Criolla''' es una obra musical de naturalea religiosa i folclòrica, creada pel music argenti [[Ariel Ramírez]]. Els texts  llitúrgicos foren traduïts i adaptats pels sacerdots Antonio Osvaldo Catena, Alejandro Mayol i Jesús Gabriel Segade. Considerada una de les millores obres de la musica argentina.  
+
La '''Missa Criolla''' es una obra musical de naturalea religiosa i folclòrica, creada pel músic argentí [[Ariel Ramírez]]. Els texts  llitúrgics foren traduïts i adaptats pels sacerdots Antonio Osvaldo Catena, Alejandro Mayol i Jesús Gabriel Segade. Considerada una de les millores obres de la musica argentina.  
  
Quan un cura d'[[Humahuaca]] volia fer cantar les cancions religioses tradicionals als fidels de la seua parròquia, va notar que ells no mostraven cap entusiasme. Llavors va tindre l'idea de fer-les cantar dites cancions en ritmes folclòrics. Li va escriure ad un sacerdot amic, i este li va transmetre l'idea a [[Ariel Ramírez]].
+
Quan un retor d'[[Humahuaca]] volia fer cantar les cançons religioses tradicionals als fidels de la seua parròquia, va notar que ells no mostraven cap entusiasme. Llavors va tindre l'idea de fer cantar dites cançons en ritmes folclòrics. Li va escriure a un sacerdot amic, i este li va transmetre l'idea a [[Ariel Ramírez]].
  
L'obra fon composta i grabada en [[1964]] i llançada en [[1965]]. La versió de major difusió mundial es la que realisara el tenor [[José Carreras]] en [[1987]], en el [[Santuari de la Bien Aparecida]], de [[Cantabria]], acompanyat de [[Ariel Ramírez]] com director de l'orquesta.
+
L'obra fon composta i gravada en [[1964]] i llançada en [[1965]]. La versió de major difusió mundial es la que realisara el tenor [[José Carreras]] en [[1987]], en el [[Santuari de la Bien Aparecida]], de [[Cantabria]], acompanyat d'[[Ariel Ramírez]] com a director de l'orquesta.
  
 
== Estructura ==
 
== Estructura ==
El text de la '''Missa Criolla''' es una adaptació estricta del text llitúrgic de la [[missa]] catòlica. En la lliturgia catòlica, la misa solemne o cantada constituix un genero musical tradicional, que consixtix de tres parts obligatories, el "[[Kyrie]]" el "[[Sanctus]]" i l'"[[Agnus Dei]]", i inclou ademes el "[[Gloria]]" i el "[[Credo]]". En certes casos puguen incorporar-se atres elements.
+
El text de la '''Missa Criolla''' es una adaptació estricta del text llitúrgic de la [[missa]] catòlica. En la llitúrgia catòlica, la missa solemne o cantada constituïx un gènero musical tradicional, que consistix de tres parts obligatòries, el "[[Kyrie]]" el "[[Sanctus]]" i l'"[[Agnus Dei]]", i inclou ademés el "[[Gloria]]" i el "[[Credo]]". En certs casos poden incorporar-se atres elements.
  
 
== Kyrie ==
 
== Kyrie ==
El [[Kyrie]] está construït sobre dos ritmes andins, la [[baguala]] i la [[vidala]]. De la mateixa forma que en la misa catòlica tradicional, en la tornada puja a una escala en la major, adoptant un estil de baguala.
+
El [[Kyrie]] està construït sobre dos ritmes andins, la [[baguala]] i la [[vidala]]. De la mateixa forma que en la missa catòlica tradicional, en la tornada puja a una escala en la major, adoptant un estil de baguala.
  
 
== Gloria ==
 
== Gloria ==
El [[Gloria]] es un [[carnavalito]], ritme caracteristic del nort de [[Jujuy]], acompanyat per un [[yaraví]] en la menor, en la que s'alaba al Senyor i se'l glorifica en tot el seu esplendor. S'utilisa aci el [[yaraví]] per a mostrar l'humiltat i el respecte per Deu i el [[carnavalito]] es per ad adorar-ho.
+
El [[Gloria]] es un [[carnavalito]], ritme característic del nort de [[Jujuy]], acompanyat per un [[yaraví]] en la menor, en la que s'alaba al Senyor i se'l glorifica en tot el seu esplendor. S'utilisa ací el [[yaraví]] per a mostrar l'humiltat i el respecte per Deu i el [[carnavalito]] es per a adorar-ho.
  
 
== Credo ==
 
== Credo ==
El [[Credo]] adopta la forma d'una [[chacarera]], estil popular de [[Santiago del Estero]], en la menor en pujada a la major. Aci s'aprecia la creença a l'Iglesia Catòlica. Considerat com el moment culminant de l'obra.
+
El [[Credo]] adopta la forma d'una [[chacarera]], estil popular de [[Santiago del Estero]], en la menor en pujada a la major. Ací s'aprecia la creença a l'Iglésia Catòlica. Considerat com el moment culminant de l'obra.
  
 
== Sanctus ==
 
== Sanctus ==
El [[Sanctus]] está realisat seguint el ritme d'un [[carnaval]] [[cochabambi]] en la major. Els fidels santifiquen el nom de Deu i l'alaben de forma esplendorosa, reconeguent el poder del mateix en la terra com en el cel.
+
El [[Sanctus]] está realisat seguint el ritme d'un [[carnestoltes]] [[cochabambi]] en la major. Els fidels santifiquen el nom de Deu i l'alaben de forma esplendorosa, reconeixent el poder del mateix en la terra com en el cel.
  
 
== Agnus Dei ==
 
== Agnus Dei ==
El [[Agnus Dei]] adopta el ritme d'un [[estilo]] pampeà (sureny) en la menor. Els fidels cantan al Corder de Deu i li demanen la pau.
+
L'[[Agnus Dei]] adopta el ritme d'un estil pampeà (sureny) en la menor. Els fidels canten al Corder de Deu i li demanen la pau.
  
 
== Repercusions ==
 
== Repercusions ==
Esta obra fon premiada en discs d'or i plati. Fon catalogada pel [[Vaticà]], on també fon presentada baix el pontificat del papa [[Pau VI]], com obra d'importancia religiosa universal.
+
Esta obra fon premiada en discs d'or i platí. Fon catalogada pel [[Vaticà]], a on també fon presentada baix el pontificat del papa [[Pau VI]], com obra d'importància religiosa universal.
  
Tant [[Ariel Ramirez]], com alguns dels interpretes de la '''Misa Criolla''', insistiren sempre en que l'obra no deu vore's com un mensage estrictament "catòlic", sino com l'expresió d'un sentiment universal, vinculat al desig de pau que existix en totes les cultures humanes.
+
Tant [[Ariel Ramirez]], com alguns dels interpretes de la '''Missa Criolla''', insistiren sempre en que l'obra no deu vore's com un mensage estrictament "catòlic", sino com l'expressió d'un sentiment universal, vinculat al desig de pau que existix en totes les cultures humanes.
  
 
== Per ad oure ==
 
== Per ad oure ==
* [http://es.youtube.com/watch?v=Eh_UTth9QnA ''La Misa Criolla'', per Opus Cuatro], YouTube.
+
*[http://es.youtube.com/watch?v=Eh_UTth9QnA ''La Missa Criolla'', per Opus Cuatro], YouTube.
  
  

Revisió de 20:03 22 feb 2010

La Missa Criolla es una obra musical de naturalea religiosa i folclòrica, creada pel músic argentí Ariel Ramírez. Els texts llitúrgics foren traduïts i adaptats pels sacerdots Antonio Osvaldo Catena, Alejandro Mayol i Jesús Gabriel Segade. Considerada una de les millores obres de la musica argentina.

Quan un retor d'Humahuaca volia fer cantar les cançons religioses tradicionals als fidels de la seua parròquia, va notar que ells no mostraven cap entusiasme. Llavors va tindre l'idea de fer cantar dites cançons en ritmes folclòrics. Li va escriure a un sacerdot amic, i este li va transmetre l'idea a Ariel Ramírez.

L'obra fon composta i gravada en 1964 i llançada en 1965. La versió de major difusió mundial es la que realisara el tenor José Carreras en 1987, en el Santuari de la Bien Aparecida, de Cantabria, acompanyat d'Ariel Ramírez com a director de l'orquesta.

Estructura

El text de la Missa Criolla es una adaptació estricta del text llitúrgic de la missa catòlica. En la llitúrgia catòlica, la missa solemne o cantada constituïx un gènero musical tradicional, que consistix de tres parts obligatòries, el "Kyrie" el "Sanctus" i l'"Agnus Dei", i inclou ademés el "Gloria" i el "Credo". En certs casos poden incorporar-se atres elements.

Kyrie

El Kyrie està construït sobre dos ritmes andins, la baguala i la vidala. De la mateixa forma que en la missa catòlica tradicional, en la tornada puja a una escala en la major, adoptant un estil de baguala.

Gloria

El Gloria es un carnavalito, ritme característic del nort de Jujuy, acompanyat per un yaraví en la menor, en la que s'alaba al Senyor i se'l glorifica en tot el seu esplendor. S'utilisa ací el yaraví per a mostrar l'humiltat i el respecte per Deu i el carnavalito es per a adorar-ho.

Credo

El Credo adopta la forma d'una chacarera, estil popular de Santiago del Estero, en la menor en pujada a la major. Ací s'aprecia la creença a l'Iglésia Catòlica. Considerat com el moment culminant de l'obra.

Sanctus

El Sanctus está realisat seguint el ritme d'un carnestoltes cochabambi en la major. Els fidels santifiquen el nom de Deu i l'alaben de forma esplendorosa, reconeixent el poder del mateix en la terra com en el cel.

Agnus Dei

L'Agnus Dei adopta el ritme d'un estil pampeà (sureny) en la menor. Els fidels canten al Corder de Deu i li demanen la pau.

Repercusions

Esta obra fon premiada en discs d'or i platí. Fon catalogada pel Vaticà, a on també fon presentada baix el pontificat del papa Pau VI, com obra d'importància religiosa universal.

Tant Ariel Ramirez, com alguns dels interpretes de la Missa Criolla, insistiren sempre en que l'obra no deu vore's com un mensage estrictament "catòlic", sino com l'expressió d'un sentiment universal, vinculat al desig de pau que existix en totes les cultures humanes.

Per ad oure