Diferència entre les revisions de "Llonganiça de Pasqua"
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
== Característiques == | == Característiques == | ||
| − | Com el seu nom indica si be ara és possible consumir-la durant tot l'any, era un aliment típic de la [[Pasqua]] ya que despuix del periodo de quaresma l'iglésia permetia tornar a consumir carn. En este periodo del temps és una costum típica valenciana eixir a berenar al camp a empinar el ''[[cachirulo]],'' per lo que la llonganiça de pasqua al no necessitar ser cuinada era un aliment ideal. Junt a la llonganiça de pasqua el menú del berenar era completat en una [[Mona de Pasqua|mona]], una lletuga i un [[ou dur]] que era costum cascar en la front d'algun conegut o la pròpia. | + | Com el seu nom indica si be ara és possible consumir-la durant tot l'any, era un aliment típic de la [[Pasqua]] ya que despuix del periodo de quaresma l'iglésia permetia tornar a consumir carn. En este periodo del temps és una costum típica valenciana eixir a berenar al camp a empinar el ''[[cachirulo]],'' per lo que la llonganiça de pasqua al no necessitar ser cuinada era un aliment ideal. Junt a la llonganiça de pasqua el menú del berenar era completat en una [[Mona de Pasqua|mona]], una lletuga i un [[ou dur]] que era costum cascar en la front d'algun conegut o la pròpia. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
Última revisió del 16:28 8 oct 2024
La llonganiça de Pasqua és un embotit típic de la Comunitat Valenciana i de la veïna comarca aragonesa del Maestrat. Està elaborada a pur de magrós de porc tenint una llongitut d'uns 30 centímetros en la gruixa aproximada d'un dit consumint-se seca.
Característiques[editar | editar còdic]
Com el seu nom indica si be ara és possible consumir-la durant tot l'any, era un aliment típic de la Pasqua ya que despuix del periodo de quaresma l'iglésia permetia tornar a consumir carn. En este periodo del temps és una costum típica valenciana eixir a berenar al camp a empinar el cachirulo, per lo que la llonganiça de pasqua al no necessitar ser cuinada era un aliment ideal. Junt a la llonganiça de pasqua el menú del berenar era completat en una mona, una lletuga i un ou dur que era costum cascar en la front d'algun conegut o la pròpia.