Diferència entre les revisions de "Don Pio"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 38: Llínea 38:
  
 
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Biografies]]
 +
[[Categoria:Valencians]]
 
[[Categoria:Humoristes valencians]]
 
[[Categoria:Humoristes valencians]]

Revisió de 17:01 18 maig 2010

Archiu:Donpio.JPG
Manuel Melia, caracterisat com Don Pio

Manuel Melia Fuster (1951-1994) fon un humoriste valencià, conegut artisticament com Don Pio. Va faltar en Valéncia en l'any 1994, als 43 anys.

La Década dels 80

Don Pío saltà a la fama a principis de la decada dels anys 80 en moltes actuacions en les sales de festa valencianes, que propiciaren que gravara multitut de cassetes en els seus chistes, en els que habitualment barrejava la llengua valenciana i expressions valencianes de L'Horta. Les numeroses actuacions i espectàculs li valgueren una mes que mereixcuda fama en tota Valéncia durant els anys 80.


La Década dels 90

Si la década dels 80 li valgué la fama en tot el territori valencià, la década dels anys 90 serà el seu salt a la fama en tota Espanya. Vestit en el clàssic blusó negre valencià i les seues característiques ulleres redones, Don Pío participà en numerosos programes de la Televisió Valenciana (Canal 9), entre els que destacà "Rialto Bar", en el que tingué un espai fix semanal i en el programa "No te rías, que es peor", que emitia TVE a nivell nacional, en el anys 90.

Colaborà durant anys en l'emissió local de Valencia Ciutat de Onda Cero Radio i en l'antiga Radio Color. Les seues aparicions i colaboracions en televisions i emisores de radio foren molt numeroses. Inclus colabora en alguna pelicula per a la gran pantalla.

Creà numerosos personages en els seus chistes i succeits pero els mes coneguts eren "Ramonet" i "Motoret" o fases tant populars com "yeee, el del oli, ya està aci".

La seua gracia i ingeni tipicament valencià perdura en la memoria colectiva de molts valencians, que continuen recordant-lo en molt de carinyo.

Abans de faltar, Don Pio era comentariste i colaborador de l'antiga Radio Color, en un programa deportiu que retransmitia els encontres del Valencia CF.

El 25 de juny de 1994, als 43 anys, l'humoriste Don Pio va morir d'un infart en el Bar 501 del Carrer Marti l'Huma" de Valéncia capital, a on acodia tots els dissabtes. Estava cassat i tenia dos fills.

De la seua personalitat, els que el conegueren, destacaven la seua humanitat.

Homenages a Don Pio

La seua passió pel Valéncia CF, del qual era fidel seguidor i soci incondicional, era notòria, contant entre els seus amics a futbolistes com Mario Alberto Kempes, etc.

En l'any 2002 es va fundar una Penya del Valencia CF en el nom de Don Pio, que li va retre un sentit Homenage a l'humoriste el 31 de març de 2005, en l'assistència de son germà Pepe Melia i d'una numerosíssima assistència de llegendes i directius del Valéncia CF, artistes, polítics, periodistes, etc. Assistiren 250 persones al citat Homenage.

En motiu del XV aniversari de la mort del popular humoriste "Don Pío", la Casa de l'Artiste de Valéncia realisà una gala-homenage el 29 de juny de 2009, en la que participaren Arévalo, "La Maña", Bigote Arrocet, "Marianico el Corto" i "Yalas", entre atres artistes i humoristes.

Enllaços externs