Diferència entre les revisions de "Lao She"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | {{Biografia| | ||
| + | | nom = Lao She | ||
| + | | image = | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[China|Chinenca]] | ||
| + | | ocupació = Escritor. | ||
| + | | data_naix = [[3 de febrer]] de [[1899]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Pequín]], [[China]] | ||
| + | | data_mort = [[24 d'agost]] de [[1966]] | ||
| + | | lloc_mort = [[Pequín]], [[China]] | ||
| + | }} | ||
'''Lao She''' ([[Pequín]], [[China]], [[3 de febrer]] de [[1899]] - † [[24 d'agost]] de [[1966]]) fon un escritor chinenc, un dels màxims representants de la lliteratura chinenca del [[sigle XX]]. Lao She fon noveliste i dramaturc. Les seues obres més importants són la novela ''El gamell Xiangzi'' i l'obra de teatre ''El saló de té''. | '''Lao She''' ([[Pequín]], [[China]], [[3 de febrer]] de [[1899]] - † [[24 d'agost]] de [[1966]]) fon un escritor chinenc, un dels màxims representants de la lliteratura chinenca del [[sigle XX]]. Lao She fon noveliste i dramaturc. Les seues obres més importants són la novela ''El gamell Xiangzi'' i l'obra de teatre ''El saló de té''. | ||
Revisió de 18:50 3 set 2024
| Lao She | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Chinenca | ||
| Ocupació: | Escritor. | ||
| Naiximent: | 3 de febrer de 1899 | ||
| Lloc de naiximent: | Pequín, China | ||
| Defunció: | 24 d'agost de 1966 | ||
| Lloc de defunció: | Pequín, China | ||
Lao She (Pequín, China, 3 de febrer de 1899 - † 24 d'agost de 1966) fon un escritor chinenc, un dels màxims representants de la lliteratura chinenca del sigle XX. Lao She fon noveliste i dramaturc. Les seues obres més importants són la novela El gamell Xiangzi i l'obra de teatre El saló de té.
Biografia
Lao She naixqué el 3 de febrer de l'any 1899 en Pequín, China, i era d'ètnia manchú. El seu nom real era Shū Qìngchūn (chinenc tradicional: 舒慶春, chinenc simplificat: 舒庆春). El seu pare era soldat i va morir en una batalla gallipontera en les forces de les huit potències aliades durant la rebelió dels bóxers en 1901, quan ell tenia solament un any i mig, i la seua família vivia en condicions de penúria econòmica. No va poder assistir a l'escola fins als nou anys, quan va conseguir una beca per a estudiar en una escola primària privada. En l'any 1913 va ingressar en una escola secundària de Pequín, pero per les dificultats econòmiques de la família, va tindre que abandonar els estudis. Alguns mesos despuix, va aprovar l'examen d'ingrés en una escola subvencionada, d'educació gratuïta, a on estudiaria fins a graduar-se en 1918. La seua lluentor en els estudis li va permetre en eixe moment, en sol dèneu anys, obtindre una plaça com a director d'una escola primària. Durant els següents anys es dedicaria a l'ensenyança en diverses institucions de Pequín i Tianjin.
A Lao She li va influir de manera molt intensa el Moviment del Quatre de maig de 1919. De fet va aplegar a afirmar que "el 4 de maig em va donar un ànima nova i un llenguage lliterari nou. [...] Gràcies al 4 de maig em vaig convertir en escritor" (Cita de Lǎo Shě Wénjì (Shí Sì)，Editorial Rénmín Wénxué Chūbǎnshè，1995). En l'any 1921 assistia a classes nocturnes d'anglés en una iglésia protestant, a on va començar a assistir a les cerimònies religioses. Es va fer cristià, sent batejat en 1922.
Entre 1924 i 1929 fon professor de chinenc en l'Escola d'Estudis Orientals de l'Universitat de Londres. En la biblioteca de la prestigiosa escola londinenca escrigué les seues tres primeres noveles, La Filosofia del Vell Zhang, Zhao Ziyue i Ma i Fill. En l'estiu de 1929 se'n anà definitivament de Londres, recalant en Singapur, a on impartiria també classes de chinenc durant varis mesos. En la primavera de 1930 va retornar a la China.
Entre 1930 i 1937, residí en la ciutat nortenya de Jinan, capital de la província de Shandong, a on va impartir classes en l'Universitat de Jilu i en l'Universitat de Shandong. Durant esta época, escrigué l'ensaig satíric La Ciutat dels Gats, aixina com les seues famoses noveles El gamell Xiangzi i Divorç.
Despuix de l'invasió japonesa en 1937, Lao She va formar part d'associacions patriòtiques d'intelectuals que recolzaven des del món intelectual la lluita contra l'invasió japonesa. Durant l'ocupació japonesa, Lao She es va instalar en Chongqing, la capital de guerra del govern nacionaliste del Kuomintang, aliat en el Partit Comuniste Chinenc en un front comú contra l'invasió japonesa.
El tema de la lluita contra els japonesos ho abordaria Lao She en la seua novela Quatre generacions baix un mateix sostre, que va escomençar a escriure en esta época. Despuix del final de la Segona Guerra Mundial en la derrota del Japó, Lao She decidix acceptar l'invitació per a ocupar un lloc de professor en els Estats Units, a a on se'n anà en març de l'any 1946.
Despuix de la proclamació de la República Popular China en 1949, el primer ministre Zhou Enlai convida a Lao She a tornar al seu país. Lao She retorna a China, a on es va convertir en un dels escritors enaltits pel règim comuniste, que ho considerava un "artiste del poble". Vixqué cómodament en Pequín ocupant diversos càrrecs institucionals en el món cultural de la República Popular China fins a l'any 1966 en que, com molts uns atres intelectuals, serà blanc de les crítiques brutals dels guàrdies rojos de la Revolució Cultural maoista.
Falliment
El 23 d'agost de 1966, en plena Revolució Cultural, Lao She fon citat en el Temple de Confuci de la capital chinenca junt ad atres intelectuals acusats de "dretes". Lao She fon insultat, vexat i colpejat pels guàrdies rojos, primer en el Temple de Confuci, i despuix en una comissaria. Al final del dia se li va permetre tornar a sa casa junt a la seua esposa, i li varen ordenar tornar al sendemà per a continuar les seues sessions d'autocrítica. Segons la versió oficial, al sendemà Lao She anà al llac de Taiping en Pequín, a on va passar llargues hores fins que, de nit, es va suïcidar sumergint-se i ofegant-se en el llac. Atres fonts sugerixen que va morir palejat per la Guàrdia Roja prop del Temple de Confuci.
Reconeiximents
En l'any 1978, despuix de la pujada al poder de Deng Xiaoping, la figura de Lao She fon rehabilitada a títul pòstum, i varen tornar a editar-se els seus llibres en la República Popular China. En l'actualitat està considerat un dels grans noms de la lliteratura chinenca del sigle XX.
Obra
La major part de les històries de Lao She es desenrollen en Pequín, i els diàlecs es caracterisen per la profusió d'expressions coloquials pequineses. En les seues obres es relaten els sofriments dels més desfavorits. Algunes de les seues obres han segut traduïdes al castellà.
Novela
- La filosofia del vell Zhang (1926)
- La ciutat dels gats (1932)
- Divorç (1932)
- El gamell Xiangzi (1936)
- Quatre generacions baix el mateix sostre (1945)
Teatre
- El saló de té (1956)
Cites
Referències
- Piñero Martínez, Blas (D.L. 2011). El camello Xiangzi : (Luotuo Xiangzi, 1936-1937). Ediciones del Viento. ISBN 978-84-96964-88-4. OCLC 796293363
- Wang, Zhenna (2016). Estudio comparativo entre "La colmena", de Camilo José Cela, y el "Salón de té", de Lao She: contextualización y análisis