Diferència entre les revisions de "Jimi Hendrix"
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
Naixcut en Seattle, Washington, en una diversa família afroestatunidenca que contava ademés en raïls [[cheroquis]], va començar a tocar la guitarra als 15 anys. En l'any [[1961]], s'enrolà en l'eixèrcit dels Estats Units com a paracaigudiste en la 101.ª Divisió Aerotransportada i es va llicenciar a l'any següent. Poc despuix, es va mudar a [[Clarksville]] ([[Tennessee]]), i va començar a tocar en alguns concerts coneguts com ''[[Chitlin' Circuit]]'', a on va conseguir un lloc tocant com a músic de respal de ''[[The Isley Brothers]]'' i despuix per a [[Little Richard]], en qui va continuar fins a mitans de [[1965]]. Més avant va passar a tocar en ''Curtis Knight and The Squires'' abans de mudar-se a [[Anglaterra]] a finals de [[1966]] gràcies a Linda Keith, qui ademés va cridar l'atenció del baixiste de ''The Animals Chas Chandler'' per a convertir-se en el seu mànager. | Naixcut en Seattle, Washington, en una diversa família afroestatunidenca que contava ademés en raïls [[cheroquis]], va començar a tocar la guitarra als 15 anys. En l'any [[1961]], s'enrolà en l'eixèrcit dels Estats Units com a paracaigudiste en la 101.ª Divisió Aerotransportada i es va llicenciar a l'any següent. Poc despuix, es va mudar a [[Clarksville]] ([[Tennessee]]), i va començar a tocar en alguns concerts coneguts com ''[[Chitlin' Circuit]]'', a on va conseguir un lloc tocant com a músic de respal de ''[[The Isley Brothers]]'' i despuix per a [[Little Richard]], en qui va continuar fins a mitans de [[1965]]. Més avant va passar a tocar en ''Curtis Knight and The Squires'' abans de mudar-se a [[Anglaterra]] a finals de [[1966]] gràcies a Linda Keith, qui ademés va cridar l'atenció del baixiste de ''The Animals Chas Chandler'' per a convertir-se en el seu mànager. | ||
| − | En qüestió de mesos, Hendrix ya havia obtingut tres senzills Top 10 en el [[Regne Unit]] en la seua banda ''[[The Jimi Hendrix Experience]]'': «Hey Joe», «Purple Haze» i «The Wind Cries Mary». Arribà a la fama en els [[Estats Units]] despuix de la seua actuació en el [[Monterey Pop Festival]] de [[1967]]. A l'any següent, en [[1968]], el seu tercer disc d'estudi ''[[Electric Ladyland]]'', va aplegar al primer lloc de la llista nortamericana d'èxits; fon el seu èxit comercial més gran i únic número un en dit país. En el seu moment, fon l'artiste millor pagat pel seu concert en el [[Festival de Woodstock]] ([[1969]]) i el [[Festival de l'Illa de Wight]] ([[1970]]), abans de la seua mort per ingesta de [[Barbitúric|barbitúrics]] el 18 de setembre de [[1970]] als 27 anys d'edat. | + | En qüestió de mesos, Hendrix ya havia obtingut tres senzills Top 10 en el [[Regne Unit]] en la seua banda ''[[The Jimi Hendrix Experience]]'': «Hey Joe», «Purple Haze» i «The Wind Cries Mary». Arribà a la fama en els [[Estats Units]] despuix de la seua actuació en el [[Monterey Pop Festival]] de [[1967]]. A l'any següent, en [[1968]], el seu tercer disc d'estudi ''[[Electric Ladyland]]'', va aplegar al primer lloc de la llista nortamericana d'èxits; fon el seu èxit comercial més gran i únic número un en dit país. En el seu moment, fon l'artiste millor pagat pel seu concert en el [[Festival de Woodstock]] ([[1969]]) i el [[Festival de l'Illa de Wight]] ([[1970]]), abans de la seua mort per ingesta de [[Barbitúric|barbitúrics]] el 18 de setembre de [[1970]] als 27 anys d'edat. |
| + | |||
| + | Les influències musicals de Hendrix es varen inspirar en el ''[[rock and roll]]'' i ''[[blues]]'' elèctric dels Estats Units. És conegut per usar amplificadors en distorsió, alt volum i guany, ademés de que fon un innovador en aprofitar-se dels acoples generats per la guitarra. També va ajudar a popularisar l'us del pedal en ''[[wah-wah]]'' i fon el primer en utilisar efectes ''[[phaser estereofònics]]'' en les seues gravacions. Holly George-Warren de la revista ''[[Rolling Stone]]'' va comentar: «Hendrix fon pioner en l'us de l'instrument com una font de sò electrònic. Els guitarristes anteriors ad ell havien experimentat en acoples i distorsió, pero Hendrix va convertir eixos efectes i uns atres en un vocabulari controlat i decorregut igual de personal que el ''blues'' en el que va començar». | ||
(Secció per completar) | (Secció per completar) | ||
Revisió de 18:50 24 ago 2024
| James Marshall Hendrix | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Jimi Hendrix en l'any 1967 | |||
| Nacionalitat: | Nortamericana | ||
| Ocupació: | Músic, cantant i compositor. | ||
| Naiximent: | 27 de novembre de 1942 | ||
| Lloc de naiximent: | Seattle, Washington, Estats Units | ||
| Defunció: | 18 de setembre de 1970 | ||
| Lloc de defunció: | Notting Hill, Londres, Anglaterra, Regne Unit | ||
James Marshall Hendrix, naixcut com Johnny Allen Hendrix i conegut popularment com Jimi Hendrix (Seattle, Washington, Estats Units, 27 de novembre de 1942 - † Notting Hill, Londres, Anglaterra, Regne Unit, 18 de setembre de 1970), fon un músic, guitarriste, cantant i compositor nortamericà. A pesar de que la seua carrera professional solament durà quatre anys, és considerat un dels músics i guitarristes més influents de l'història del roc. El Saló de la Fama del Rock and Roll el descriu com «Indiscutiblement un dels músics més grans de l'història del roc».
Naixcut en Seattle, Washington, en una diversa família afroestatunidenca que contava ademés en raïls cheroquis, va començar a tocar la guitarra als 15 anys. En l'any 1961, s'enrolà en l'eixèrcit dels Estats Units com a paracaigudiste en la 101.ª Divisió Aerotransportada i es va llicenciar a l'any següent. Poc despuix, es va mudar a Clarksville (Tennessee), i va començar a tocar en alguns concerts coneguts com Chitlin' Circuit, a on va conseguir un lloc tocant com a músic de respal de The Isley Brothers i despuix per a Little Richard, en qui va continuar fins a mitans de 1965. Més avant va passar a tocar en Curtis Knight and The Squires abans de mudar-se a Anglaterra a finals de 1966 gràcies a Linda Keith, qui ademés va cridar l'atenció del baixiste de The Animals Chas Chandler per a convertir-se en el seu mànager.
En qüestió de mesos, Hendrix ya havia obtingut tres senzills Top 10 en el Regne Unit en la seua banda The Jimi Hendrix Experience: «Hey Joe», «Purple Haze» i «The Wind Cries Mary». Arribà a la fama en els Estats Units despuix de la seua actuació en el Monterey Pop Festival de 1967. A l'any següent, en 1968, el seu tercer disc d'estudi Electric Ladyland, va aplegar al primer lloc de la llista nortamericana d'èxits; fon el seu èxit comercial més gran i únic número un en dit país. En el seu moment, fon l'artiste millor pagat pel seu concert en el Festival de Woodstock (1969) i el Festival de l'Illa de Wight (1970), abans de la seua mort per ingesta de barbitúrics el 18 de setembre de 1970 als 27 anys d'edat.
Les influències musicals de Hendrix es varen inspirar en el rock and roll i blues elèctric dels Estats Units. És conegut per usar amplificadors en distorsió, alt volum i guany, ademés de que fon un innovador en aprofitar-se dels acoples generats per la guitarra. També va ajudar a popularisar l'us del pedal en wah-wah i fon el primer en utilisar efectes phaser estereofònics en les seues gravacions. Holly George-Warren de la revista Rolling Stone va comentar: «Hendrix fon pioner en l'us de l'instrument com una font de sò electrònic. Els guitarristes anteriors ad ell havien experimentat en acoples i distorsió, pero Hendrix va convertir eixos efectes i uns atres en un vocabulari controlat i decorregut igual de personal que el blues en el que va començar».
(Secció per completar)
Cites
Referències
- «Biography of the Jimi Hendrix Experience» (en anglés). Rock and Roll Hall of Fame
- Kulkosky, Victor. (19 de septiembre de 2012). «Byron Pop Festival Gets Historic Marker.» The Leader Tribune, Peach County, GA
Bibliografia
- Aledort, Andy (1995). «Jimi Hendrix Lesson: Message to Love». En Tolinski, Brad, ed. Guitar School
- Fairchild, Michael (April 1991). «The Experience of a Lifetime». Guitar: For the Practicing Musician
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Jimi Hendrix.