Yàtova

Yàtova des de Macastre

Yàtova (oficialment en castellà Yátova), és un municipi valencià que es troba en la comarca de la Foya de Bunyol.

Llimita en Alboraig, Bunyol, Dosaigües i Macastre en la mateixa comarca) i en Cortes de Pallars i en Requena en les comarques de la Vall de Cofrents i la Plana d'Utiel-Requena respectivament.

Geografia

El poble de Yàtova, situat a la major altitut de la comarca de la Foya de Bunyol, està catalogat com poble d'alta montanya. Se situa a 420 metros sobre el nivell del mar; per atra banda, és també el poble més interior de la comarca. El núcleu s'alça als peus del Motrotón, una lloma arredonida que fa d'emblema local.

El riu Juanes que, a més del toll de la Carbonera (a on en atres temps n' hi hagué un balneari), drena les aigües dels tolls de la cova de las Palomas. Ademés es fruïx d'uns parages naturals com la Serra Martés, Pardenillas, Tabarla, Millars , embassament de Forata, etc.

Demografia

Conta en una població de 2.205 habitants segons el cens del INE de l'any 2023.

Evolució demogràfica
1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2006	2007	2018	2021	2023
2.173	2.347	2.478	2.046	2.164	2.296	2.174	1.991	2.005	1.997	1.978	1.999	2.083	2.123	2.073	2.112	2.205

Economia

Basada tradicionalment en l'agricultura de secà. Predominen els cultius de garroferes, ametllers i oliveres. L'economia actual es basa més en l'indústria i en la construcció, que ocupa prop del 60% de total de la població activa industrial. En tot, molta de la població treballa en Bunyol o inclús en l'àrea metropolitana de Valéncia.​ El sector terciari ha anat creixent per la riquea paisagística de la zona, que ha aumentat l'infraestructura turística, notablement en haver-se creat una ret de cases rurals.​

Festes i celebracions

• Sant Antoni Abat. Les festes en el seu honor se celebren a partir del 17 de giner.
• Falles. Tenen lloc la fi de semana posterior a Sant Josep (19 de març).
• Festes Patronals. El patró del poble és Sant Isidre Llaurador, celebrat la fi de semana més propenca al 15 de maig en una fira de maquinària agrícola.
• Festes Majors. Se celebren a mijan agost. Destacant la cavalcada en la qual participen un gran número d'habitants del poble, les reveles, i per descontat el concurs de "Pisto", en el qual tots es disfrassen i ballen fins a l'alba, donant pas a la semana taurina en "bous de corda", grans concursos de ganaderia i "bous embolats".

Vore també

• Anex:Municipis de la província de Valéncia

Referències

• Ajuntament de Yàtova
• Diputació provincial de Valéncia
• Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment
• INE. Població de Yàtova
• Instituto Valenciano de Estadística

Bibliografia

• Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
• Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
• Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
• Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
• Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
• Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
• Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
• Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Yàtova.

• Plana web personal de Yàtova