Diferència entre les revisions de "Teuladí"
Sin resumen de edición |
"chicotet" s´escriu xicotet i "pero" s´escriu però |
||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
El '''teuladí''' (del [[valencià]] ''teulada''), dialectalment '''teulaí''', '''taulaí''', '''viler''' o '''vilero''', en [[castellà]] ''gorrión'', és un [[Pardal|pardal]] de l'espècie ''Passer domesticus''. Localment se denomina '''pardal vilero'''. | El '''teuladí''' (del [[valencià]] ''teulada''), dialectalment '''teulaí''', '''taulaí''', '''viler''' o '''vilero''', en [[castellà]] ''gorrión'', és un [[Pardal|pardal]] de l'espècie ''Passer domesticus''. Localment se denomina '''pardal vilero'''. | ||
És un au menuda, ans molt abundant; els mascles de color terrós, en parts grises, negres i blanques i les femelles grisenques. Son pardalets de chicotet tamany en un bec gros de gran alcanç. Les diferències entre les espècies de teuladí poden ser sutils. Se sol alimentar de gra i d'[[insectes]]. Són principalment granívores, encara que també consumixen insectes chicotets. Unes poques espécies s'alimenten al rededor de les ciudats i són capaces de menjar pràcticament qualsevol cosa en | És un au menuda, ans molt abundant; els mascles de color terrós, en parts grises, negres i blanques i les femelles grisenques. Son pardalets de chicotet tamany en un bec gros de gran alcanç. Les diferències entre les espècies de teuladí poden ser sutils. Se sol alimentar de gra i d'[[insectes]]. Són principalment granívores, encara que també consumixen insectes chicotets. Unes poques espécies s'alimenten al rededor de les ciudats i són capaces de menjar pràcticament qualsevol cosa en xicotetes cantitats. | ||
== Classes == | == Classes == | ||
* Viler o teuladí morisc o roquer, au de l'espècie Passer montanus. És com el teuladí Passer domesticus, | * Viler o teuladí morisc o roquer, au de l'espècie Passer montanus. És com el teuladí Passer domesticus, però en colors més vius i en una taca negra en la zona auricular. | ||
* Viler o teuladí de canyar, au de l'espècie Emberiza schoeniclus, passeriforme, de color marró rogenc en ralles negres pel llom, que viu en zones humides i menja moluscs, crustàceus, insectes, etc. | * Viler o teuladí de canyar, au de l'espècie Emberiza schoeniclus, passeriforme, de color marró rogenc en ralles negres pel llom, que viu en zones humides i menja moluscs, crustàceus, insectes, etc. | ||
Revisió de 11:21 9 feb 2025
.jpg)
El teuladí (del valencià teulada), dialectalment teulaí, taulaí, viler o vilero, en castellà gorrión, és un pardal de l'espècie Passer domesticus. Localment se denomina pardal vilero.
És un au menuda, ans molt abundant; els mascles de color terrós, en parts grises, negres i blanques i les femelles grisenques. Son pardalets de chicotet tamany en un bec gros de gran alcanç. Les diferències entre les espècies de teuladí poden ser sutils. Se sol alimentar de gra i d'insectes. Són principalment granívores, encara que també consumixen insectes chicotets. Unes poques espécies s'alimenten al rededor de les ciudats i són capaces de menjar pràcticament qualsevol cosa en xicotetes cantitats.
Classes
- Viler o teuladí morisc o roquer, au de l'espècie Passer montanus. És com el teuladí Passer domesticus, però en colors més vius i en una taca negra en la zona auricular.
- Viler o teuladí de canyar, au de l'espècie Emberiza schoeniclus, passeriforme, de color marró rogenc en ralles negres pel llom, que viu en zones humides i menja moluscs, crustàceus, insectes, etc.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Teuladí.
Wikispecies té un artícul sobre Teuladí.
«Teuladí». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).- «Teulaí». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
- «Taulaí». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
- «Viler». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
- «Vilero». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). (castellanisme)