Diferència entre les revisions de "Figa"
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
El fruit es presenta de diverses maneres i colors, segons l'espècie o varietat a que corresponga. Poden ser redons-allargats, o achatats, verdosos, blancs, morats o negres. En tot cas, les figues s'han de menjar suficientment madures, just quan en la seua pell apareixen els primers clavills generosos que faciliten l'eixida als brolls de sucre humit quan rebenta la seua polpa interior. Les “napolitanes o negres” i les “sant de rossí” són les més conegudes en el [[Regne de Valéncia]]. | El fruit es presenta de diverses maneres i colors, segons l'espècie o varietat a que corresponga. Poden ser redons-allargats, o achatats, verdosos, blancs, morats o negres. En tot cas, les figues s'han de menjar suficientment madures, just quan en la seua pell apareixen els primers clavills generosos que faciliten l'eixida als brolls de sucre humit quan rebenta la seua polpa interior. Les “napolitanes o negres” i les “sant de rossí” són les més conegudes en el [[Regne de Valéncia]]. | ||
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | |||
| + | * [[Bacora]] | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 11:15 22 jun 2024
La figa és el fruit de la figuera (Ficus carica), existix una gran varietat d'espècies diferents, des del punt de vista botànic no és un fruit sino un conjunt de fruits. És un fruit comestible i pot variar en color i la forma segons l'espècie. Estan cobertes d'una pell fina que dona color al seu exterior i segons la varietat poden ser de diferents colors com vert, morat o negre. L'interior té un alt contingut energètic i és carnós i d'intens sabor dolç.
Propietats
Encara que és just reconéixer en el seu fruit una dolçor excepcional i, en efecte, la figa és u dels mossos més abellidors que ixen de la terra, no és un aliment tan nutritiu com puga aparentar: la polpa té un 80% d'aigua i a soles posseïx un 12% de sucre, per tant es d'ampla pobrea alimenticia. Una atra cosa és quan el consum es fa en sec, puix en això el contingut en sucre es multiplica per quatre i, per contra, la proporció d'aigua es reduïx a manco de tres quartes parts.
El fruit es presenta de diverses maneres i colors, segons l'espècie o varietat a que corresponga. Poden ser redons-allargats, o achatats, verdosos, blancs, morats o negres. En tot cas, les figues s'han de menjar suficientment madures, just quan en la seua pell apareixen els primers clavills generosos que faciliten l'eixida als brolls de sucre humit quan rebenta la seua polpa interior. Les “napolitanes o negres” i les “sant de rossí” són les més conegudes en el Regne de Valéncia.
